L’Abel Carrasco (Sabadell, 1976) és dibuixant. La seva trajectòria professional inclou campanyes publicitàries, desenvolupament de videojocs, còmic infantil (ha guionitzat, colorejat i dibuixat històries per les revistes ¡Dibus! i ¡DibuCómics! de Norma editorial) o webcòmic (per exemple Lobos, amb guió de Josep Busquet). També ha estat docent en el camp de les arts gràfiques i és l’autor dels quatre últims cartells del Festival de Cinema de Terror de Sabadell. Ara ha autoeditat el primer volum del còmic Penélope.
Penélope és la frontwoman d’una exitosa banda de rock que torna als escenaris després d’un parèntesi. Tot està llest pel concert de retorn: els teloners ja han entonat als assistents amb la seva actuació prèvia, el grup surt a escena i el públic aclama l’aparició de la cantant protagonista. Ella, però, no està preparada. Ha abusat del consum de drogues i pràcticament no ha dormit els dies previs. A més té un problema de salut mental que és a punt de detonar.
Per què has decidit parlar de salut mental?
És un tema tabú. Està mig soterrat. Però, si no recordo malament, al món hi ha 300 milions de persones que tenen un trastorn de depressió. 60 milions de persones amb bipolaritat, 50 milions amb demència i 25 milions amb esquizofrènia o algun tipus de psicosi. Un 20 per cent de la població d’Espanya té un trastorn mental. A més és un tema que a mi m’ha tocat indirectament fa uns anys i directament, en primera persona, a tots els morros, fa uns deu anys. Vull visibilitzar aquesta realitat que he hagut de patir i que pateix el 20 per cent de la població.
“Se le ha ido la olla”, “freaky”, “majara“,… abunden els mots despectius en boca d’alguns personatges per referir-se a Penèlope. Reflex de l’estigma real?
Sí, sí, sí. Quan tu no coneixes la problemàtica dels trastorns mentals dius frases com “aquest està boig” i coses així. Quan estàs ficat dins d’aquesta problemàtica, com a familiar, amic o pacient, te n’adones del poc respecte que hi ha per aquests tipus de trastorns. La manera tan crua que és té per referir-se a ells. No m’estranya que hi hagi tanta por a fer-ho públic. Jo, de fet, tinc certes reticències a fer-ho públic.
A partir d’aquesta entrevista serà públic.
Crec que és una aposta valenta per part meva per demostrar que pots ser una persona equilibrada, fer una vida normal, i tenir un trastorn de salut mental.
A Penélope, però, tractes els trastorns mentals des de la fantasia heroica.
Bàsicament perquè el que m’agrada dibuixar és això (riu).
Carrasco va idear el projecte de Penélope l’any 2.000 com una faula colorista on la protagonista era més jovial. Durant aquestes dues dècades el dibuixant ha anat reprenent intermitentment el projecte. El resultat final, el còmic publicat, és més fosc. El còmic s’emmarca en la fantasia heroica. Aventures d’herois i heroïnes en realitats màgiques diferents de la nostra. Un subgènere que ha donat títols com El Senyor dels Anells, Conan el Bàrbar, Dungeons & Dragons, Willow o La història interminable. Penélope és cridada a ser l’heroïna d’un món, el del deliri, on hi ha una guerra entre el control i el descontrol.
Com és que has trigat 20 anys en decidir-te a rematar Penélope?
Va començar la meva crisi personal. Vaig patir un trastorn i vaig estar vuit anys fora del mercat laboral. No dibuixava. M’ha costat uns 12 anys tornar a tenir un nivell gràfic amb el que em sentís còmode per dibuixar la història. A part, amb 20 anys no pots explicar amb prou maduresa, com amb 44 que en faré ara, una història d’aquest calibre.
El to de la història ha canviat molt des de la seva concepció original. A que es deu aquest procés?
Quan vaig començar aquest projecte jo era una persona sense cap trastorn. Era més positiu i colorista. Després de patir el trastorn i de recuperar el nivell de dibuix m’he enfosquit. Penèlope és un drama, que al final ha de tenir un missatge positiu, però no deixa de ser un drama. Ho volia reflectir amb els colors, les taques de negre, la tinta,…
Per què la protagonista es diu Penélope?
La dona d’Ulisses: l’heroi per antonomàsia de la cultura grega que va viure una odissea, física, per tot el Mediterrani. Mentrestrant Penèlope, la seva dona, havia de patir internament aquesta absència de l’heroi. Havia de patir una tragèdia interior. Per això Penèlope.
Ja estàs preparant el segon àlbum. Conclourà la història? Has plantejat una trilogia o una sèrie?
El segon conclourà la història.
Penélope, de 72 pàgines, es pot adquirir contactant a l’autor, a Sabadell Còmics i al Rincón del Friki.
