Foto: Tres dones contemplen l’exposició "Pedrolo revela negre", mostra fotogràfica que analitza la visió de Manuel de Pedrolo sobre el gènere negre. Autor: MAClaveria.

Vinyetes negres al Museu d’Història

El Museu d’Història ha acollit, en el marc de les activitats de Sabadell Negre, una taula rodona sobre còmic i gènere negre. La ciutat s’ha capbussat aquest divendres i dissabte en un gènere literari amb molts seguidors que ha portar a Sabadell alguns dels seus referents: Andreu Martín o el pare del detecti Flanagan.

Els dibuixants Ramon Bachs, Oriol Hernández, David Morancho i Ernest Sala han estat els encarregats de debatre sobre els diferents aspectes del còmic negre, moderats per la guionista Alba Piñar, que ha plantejat qüestions al voltant del gènere, com quins són els trets propis que el defineixen, per què és tan atractiu pel públic o quines són les seves particularitats narratives. Piñar va escriure una de les històries, El nombre, del recopilatori d’històries curtes publicat a principis d’any BCN Noire, amb dibuix i color del sabadellenc Ricard Efa i del també present a la taula Oriol Hernández.

Ramon Bachs, dibuixant de Batman: ciudad del crímen, que barreja el gènere negre amb el dels superherois, ha defensat que tot gènere té una sèrie de tòpics o llocs comuns. En el cas del còmic negre, per Bachs, “un nexe comú és que l’heroi és sempre un perdedor, un dels detalls que fan que la història sigui interessant pel lector”. Bachs ha cultivat una extensa carrera al mercat estatunidenc, on ha treballat per les editorials DC, Marvel i Dark Horse.

Foto: Bachs, Morancho, Piñar, Sala i Hernández, participants al Vinyetes Negres del Sabadell Negre. Autor: MAClaveria.
Foto: Bachs, Morancho, Piñar, Sala i Hernández, participants al Vinyetes Negres del Sabadell Negre. Autor: MAClaveria.

Oriol Hernández, que ha posat els llapis i els colors a La piel del oso, una història d’intriga, crims i màfia, amb guió de Zidrou, ha apuntat una de les claus de l’èxit del gènere: “un misteri sense resposta sempre et fa passar de pàgina”. Hernández actualment està treballant en la segona part de La piel del oso, que portarà novetats respecte a la primera. “Conservem el fet que és una història de gàngsters, hi haurà una història d’amor, l’estructura serà semblant, però els personatges són uns altres”, ha avançat l’autor.

D’on ve el gènere negre?

El gènere negre té el seu origen en la literatura escrita però el podem trobar en d’altres mitjans com el cinema o el còmic, i no només en forma d’adaptacions de novel·les preexistents, sinó també com a relats nascuts al si d’aquests medis, evidentment amb el seu propi llenguatge. I des de fa dècades: un dels primers referents de còmic negre és Dick Tracy, creat com a tira de premsa al 1931 per Chester Gould.

Per la seva banda, David Morancho ha dibuixat tres volums de la sèrie de quatre episodis Sara Lone, còmic noir de regust clàssic i amb tints d’aventura, escrit per Arnoux i que va veure la llum gràcies al microfinançament. Per ell, “el gènere negre és com si fos ciència ficció, perquè jo no visc amb pistoles i em sembla un món irreal, atractiu, elegant”. De fet, “Sara Lone té referències al cine negre clàssic dels 50 i, tot i que sembli realista, no ho és, perquè està tot ple de tòpics imaginaris que no són reals, que creen un imaginari atractiu”, ha explicat Morancho, per qui la mort “és el puntal sobre el que es basa el gènere negre. Ha d’haver-hi una o vàries morts”.

Foto: El Museu d’Història ha acollit el debat “Vinyetes Negres”, sobre còmic del gènere negre. Autor: MAClaveria.

Ernest Sala està duent a terme l’adaptació al còmic de les novel·les de la Trilogía del Baztán, de Dolores Redondo, de les que ja s’han publicat dos volums: Legado en los huesos i El guardián invisible, editades per Planeta, i que barregen crim i fantasia. Sala s’ha encarregat d’adaptar el text al còmic, dibuixar-lo i fer el color. La tercera entrega arribarà durant el primer semestre de 2019. Sala, que s’ha reconegut com poc assidu al gènere negre, ha aportat a la tertúlia força referents de manga, com 20th Century Boys, d’Urasawa, o Death Note, d’Oba i Obata. Per Sala, els personatges del còmic negre “són atraients perquè sempre tenen llums i ombres i, per tant, sempre seran més interessants que un superheori pla”. Sobre l’aspecte gràfic, ell considera que “transmet més si busques uns plans més cinematogràfics, vessats a crear una atmosfera concreta, angoixant”.

Durant l’acte, en l’organització del qual ha participat la llibreria Norma Comics Sabadell, els quatre autors han repassat algunes de les pàgines de les seves obres, a partir de les quals han explicat què és per ells el gènere negre i sobre com han encarat el procés de treball en cada cas. La tertúlia ha acabat amb la frase d’Hernández: “tot és gènere negre. La vida és negra. Tots morirem”.

Sabadell negre

Dijous va ser el tret de sortida d’aquesta primera edició del festival dedicat a la literatura policíaca i de misteri, amb l’actuació del saxofonista i compositor Dani Nel·lo, acompanyat al piano per Fer Tejero, que va presentar el tema Un saxo negre a la Llar del Llibre, destacant la relació entre el jazz i el soul amb la novel·la negra.

La inauguració formal, però, va arribar divendres amb la presentació del festival a càrrec del periodista, escriptor, traductor i crític literari Sebastià Benassar (premi València Negra el 2017 a la millor novel·la negra en català), padrí del festival, i de Lídia Urrutia i Mònica Baraut, membres de Les Dames del Crim, club de lectura sabadellenc de novel·la negra. A continuació va tenir lloc un debat on van participar dos reconeguts autors del gènere: Andreu Martín (El harén del Tibidabo, 2018), novel·lista i guionista de còmic i cinema, i Carlos Zanón (Taxi, 2017), poeta, novel·lista, articulista i crític literari.

Dissabte, a banda de la tertúlia sobre còmic negre, també han tingut lloc la xerrada sobre Teen noir del sabadellenc Jaume Ribera, pare del famós detectiu per a públic juvenil Flanagan, creat juntament amb Andreu Martín, o la taula rodona sobre les dones al gènere negre, on han participat les escriptores Carme Riera, Montse Sanjuan, Raquel Gámez i l’escriptor Francesc Puigpelat.




Signatures d’autors, exposicions, una sessió de club de lectura i l’activitat al carrer Jugant a ser C.S.I, en què s’ha hagut de resoldre un crim al carrer de Jesús, han completat l’agenda d’actes de Sabadell Negre. La mostra inclou l’exposició Pedro revelat negre, de Miquel Traveria, on l’autor, mostra la seva visió de dues novel·les de Pedrolo, Joc Brut i L’inspector fa tard, en commemoració del centenari del naixement de l’autor.

A banda, fins dilluns 8 d’octubre i des del passat 24 de setembre, les biblioteques municipals de Sabadell han preparat diferents mostres i seleccions de llibres, còmics i pel·lícules del gènere negre. El festival ha tancat amb anàlisi de la figura de Sherlock Holmes a mans de l’expert en l’obra de l’escriptor Arthur Conan Doyle, el sabadellenc Josep Lluís Martín.

Sabadell Negre l’organitza la llibreria La Llar del Llibre, amb el suport de l’Ajuntament de Sabadell i la col·laboració de les Dames del Crim, i la seva imatge gràfica és obra de Gemma Estadella, alumna de l’escola ESDI, guanyadora del concurs per triar cartell.

Foto: Tres dones contemplen l’exposició Pedrolo revelat negre, mostra fotogràfica que analitza la visió de Manuel de Pedrolo sobre el gènere negre. Autor: MAClaveria..


SBD_scene és possible gràcies a la col·laboració del centre de còmic i arts visuals Escola Joso Sabadell i de la llibreria especialitzada en còmic Norma Còmics Sabadell.