L’encís de Gerswhin omple la Faràndula
Magnífica interpretació del director i clarinet Vicent Alberola
L’hispanista Ian Gibson deia en un dels seus llibres que Federico García Lorca i George Gerswhin compartien un magnetisme segons el qual quan arribaven a una sala o a una casa i seien davant del piano, tothom deixava allò que feia i dirigien les mirades cap al personatge que immediatament oferia amb simpatia i afecció algun tema.
D’alguna manera, el compositor americà ha passat a la història com el gran artífex de la barreja entre la música popular i la simfònica. Mort sobtadament a l’edat de 38 anys, va deixar una obra avantguardista, entenedora, molt atrevida per l’època, amb ritmes diversos, extrets molts d’ells dels viatges que va fer fora dels Estats Units i treballats musicals per a Broadway.
El més conegut de Gerswhin és segurament Rhapsody in Blue i el musical Porgy and Bess, però aquesta vegada l’Orquestra Simfònica del Vallès ha triat Un americà a París i l’Obertura Cubana, dues peces també imprescindibles i on incorpora detalls rítmics agafats dels dos viatges que va fer a França i a Cuba. Totes dues son interpretades per l’OSV de manera magistral, sota la direcció del valencià Vicent Alberola, que ha estat durant onze anys clarinet solista a l’Orquestra Simfònica de Galícia. Alberola va mostrar la seva admiració pel mestissatge imprès en les partitures de Gerswhin, i va destacar la grandesa de la música d’Artie Shaw, en una taula rodona que havia tingut lloc al Teatre Principal dimarts passat per tal de presentar el concert.
No ha estat doncs cap sorpresa que el propi Alberola fos alhora el director i el solista del Concert per a clarinet d’Artie Shaw. De manera magistral i amb simpatia cap al violí primer que tenia a la seva dreta, ha fet una interpretació memorable d’una de les peces del compositor americà. Artie Shaw va desenvolupar la seva carrera musical com a clarinetista a diverses orquestres fins que en fa formar la seva pròpia. Contemporani i rival d’un altre dels grans del clarinet, Benny Goodman, va tenir una vida molt atrafegada, amb vuit parelles diferents, entre elles a Lana Turner i Ava Gadner i diferents parèntesis en la producció musical. Home profundament contrari a la segregació racial, va tenir també una petita carrera com escriptor i va ser autor d’un mètode de clarinet. El Concert per a Clarinet, una de les peces més significatives d’Artie Shaw i que guarda significatives similituds amb les de Gerswhin, fruit de les influències de l’època, però també en el que fa al gaudi de la vida. Poc abans de morir, als 94 anys, algú li va demanar que digués un breu missatge sobre la vida. Ell va respondre: Crec que por ser resumida d’aquesta manera: Tracta de deixar les coses una mica millor de com les vas trobar.
El director ha anunciat un canvi d’ordre en el programa, decidint-se a fer la interpretació d’Un americà a Paris en primer lloc. L’obra sobta des del primer moment ja que els sons dels instruments es converteixen en un conjunt de sorolls i imatges dels carrers de la capital francesa. Gerswhin fuig dels tòpics de la bellesa i de la ciutat plena de monuments per endinsar-se en les parts més quotidianes, tot i que no oblida els passejos pels Camps Elisis i el Sena. Cal destacar també que s’inclouen instruments no habituals en una orquestra simfònica, com els saxofons. Gerswhin era únic. Dues frases ho diuen tot sobre la seva personalitat; La música de veritat ha de reproduir el pensament i la inspiració de la gent i del moment que es viu. La meva gent són els nord-americans i el meu temps és avui; La vida és molt semblant al jazz…És molt millor quan s’improvisa. La Simfònica ha sabut transmetre aquesta filosofia.
Per acabar, la Conga del Fuego nuevo, d’Arturo Márquez ha posat el to festiu i ballable dels carrers mexicans. Amb clares connotacions folklòriques, aquest tema no difereix gaire dels altres en el sentit que pren la cultura de la gent per transformar-la en música. Deliberadament o no, l’Orquestra Simfònica del Vallès ha volgut transmetre la música més propera a la gent i ho ha aconseguit omplint el Teatre de la Faràndula en una tarda especialment gèlida a Sabadell. Fins a sis vegades ha hagut de sortir a l’escenari el director, Vicent Alberola, aclamat per un públic que no parava d’aplaudir. Com a premi, l’OSV ha repetit la Conga del fuego nuevo. El pròxim concert, La Santa Espina, el 4 de desembre a les 21 hores al Teatre La Faràndula.
