‘Tast de cultura’: 25 anys del Teatre del Sol

TAST DE CULTURA

Aquest 2013 un local emblemàtic de la nostra ciutat celebra el quart de segle. El Teatre del Sol, al carrer del Sol número 99 es va inagurar el 1988 amb el propòsit d’oferir teatre amateur que estigués a nivell dels professionals. En aquest temps s’han representat 116 espectacles dels quals 27 de producció pròpia que totalitzen fins la data més de 193.000 espectadors i 233 actors, i s’ ha aixecat 1910 vegades el teló.

Entre els fidels visitants que té la sala es compta Marta Ferrusola que de vegades ve acompanyada del seu marit l’expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, com fou el cas recentment a una de les funcions del musical Set Núvies per a set germans que juntament amb Filumena Marturano han conformat la cartellera de la passada temporada.

Ja pensant en les dues properes obres que es representaran parlem amb Ramon Ribalta, un dels capitans del projecte. En Ramon Ribalta és conegut per haver fundat la famosa casa de mobles que porta el seu cognom, i haver estat molts anys dins el món immobiliari éssent promotor del Sant Quirze Parc o de les Pletes a la Vall d’Aran, per exemple, tot i que per la situació de crisi actual del sector “ara ho tinc tot parat”. Malgrat la seva popularitat a la ciutat tant per qüestions professionals com teatrals, assegura que li agrada passar desapercebut.

Ramon Ribalta, alma mater del teatre del Sol de Sabadell. Autor: David B.
Ramon Ribalta, alma mater del teatre del Sol de Sabadell. Autor: David B.

“Jo havia format part d’una companyia de teatre que existia ja des de els anys 50, que es deia Palestra, amb entre d’altres Salvador Fité. Allà vam conéixer l’Enric Gallemí, un gran director de qui vaig aprendre moltíssim, i representàvem obres típiques de teatre parroquial. Teníem cert renom i ens feien crítiques a revistes de l’època. Triàvem obres lleugerament antisistema, d’àmbit europeïsta, i vam ser els que vam estrenar Luces de Bohemia quan encara estava prohibida per la censura. Però érem massa joves i va arribar un punt on necessitàvem una certa maduresa i el projecte no va tirar endavant. A mi em va quedar el cuquet de reprendre el teatre però ara amb major rigor”, recorda. I continua:

A Sabadell hi ha molta gent amb talent extraordinari pel teatre però es trobaven que no havia estructures per explotar-ho. I nosaltres podem oferir unes condicions de teatre quasi professional per amateurs. Tenim local propi i per tant no tenim pressions de calendari per estrenar o acabar, ens ajustem a les nostres necessitats. També tenim una secció de vestuari que està al nivell de qualsevol teatre professional, dirigit per la Mireia Llatge, que es cuida fins l’últim detall, la qual cosa jo valoro moltíssim perquè per mi el vestuari és molt més important que l’escenografia, ja que està en contacte amb la pell de l’actor i l’ajuda a crear el personatge. L’escenografia sempre ha de quedar darrere”.

'Filumena Marturano', un dels últims èxits del Sol. Foto. V.Serra
'Filumena Marturano', un dels últims èxits del Sol. Foto. V.Serra

“En principi jo buscava fer teatre de repertori, però de mica en mica vam anar pujant les expectatives de públic, i vam introduir els musicals que són molt populars i tenen molts afeccionats, tot i que jo prefereixo, de molt, el teatre de repertori. Una fita molt important per nosaltres fou el 27 d’octubre del 2007, quan vam inagurar la sala petita amb capacitat per 96 persones (la gran pot acollir fins a 180) per poder doblar l’oferta. La sala petita té un encant especial per la proximitat amb els actors i l’escenari. I a moltes obres permet una interactuació molt maca”.

Com trieu la cartellera?
No tenim companyia pròpia sinó que ens nodrim amb la gent que coneixem. Llavors no busquem el repartiment en funció de l’obra sinó que el procès és l’invers: Mirem qui tenim disponible en aquell moment i llavors busquem una obra que s’hi adapti. Hi ha actors i actrius que estan en un moment excel·lent i l’hem d’aprofitar. És el cas de la Montse Martínez, per exemple.

El 25è aniversari el celebrareu amb l’Oncle Vània, a la sala Gran, i Tres Sombreros de Copa a la Petita.
Precisament l’Oncle Vània és la millor obra que he fet fins ara, i a més fer-la amb el repartiment que té. Quan em pregunten que és el que més m’agrada de tot el que he fet, sempre dic que el millor és el següent. Un quadre o un llibre perduren, però el teatre és efímer i tot el que has fet no es pot repetir. Només serveix pel record. Per això mai miro enrere i estic entusiasmat amb aquest projecte.

Respecte a Tres Sombreros de copa és la primera obra en castellà que fem en els nostres 25 anys d’història. Això ens ha implicat un repartiment tot nou, amb actors castellanoparlants i amb pur accent castellà. Però vam decidir fer-la perquè crec que Mihura és un autor que s’ho mereix, que és una obra plenament vigent avui en dia, i que al públic li agradarà molt.

Set núvies per a set germans
Set núvies per a set germans, èxit de la temporada passada.

Aquest 2012 heu posat el llistó molt alt…
Set núvies… ha estat un èxit indiscutible de públic i crítica, hem exhaurit localitats molts dies i el resultat teatral ha estat espectacular per les coreografies, el vestuari, l’escenografia, els efectes… estem molt contents. Respecte a Filumena, ha estat la grata sorpresa de la programació. No ens esperàvem tant èxit amb una obra que crèiem més minoritària, però tothom que venia sortia entusiasmat i el públic ha respost molt bé.

Com us afecta la crisi?
Ens hem d’adaptar a les circumstàncies. Rebaixar preus, fer ofertes… fa anys que no rebem cap subvenció de la Generalitat, i ens financem gràcies als patrons. Tenim molts petits col·laboradors que aporten una petita suma, i uns pocs i generosos patrons (Ajuntament de Sabadell, Diputació de Barcelona, Fundació Banc Sabadell, Establiments Viena, El Corte Inglés i Copcisa) que ens ajuden a tirar endavant. Tot i tenir un local de propietat privada on no paguem lloguer, els costos de manteniment d’un edifici tan antic i gran són enormes. Ningú dels que hi participen a l’obra cobren un duro, és teatre amateur des del punt de vista crematístic si bé el resultat està al nivell dels professionals. Cuidem molt l’escenografia, la caracterització, el vestuari… i tot això te un cost però ho fem encantats, moguts per la nostra passió pel teatre. Tot i la crisi, el públic de Sabadell respon molt bé per la gran tradició de teatre que tenim

Al vostre historial hi ha hagut Shakespeare, Galceran, Bretch, Arthur Miller, Sagarra, Ionesco, Tennessee Williams…
Des del principi hem volgut oferir una varietat d’autors i obres amb renom mundial, tot i les complexitats.

Som molt ambiciosos. Per exemple, és probable que siguem el teatre de Catalunya on s’han representat més obres de Shakespeare.

Un altre dels grans èxits fou el Joseph, que superà les 100 representacions. I amb el musical Fama, que vam estar a Barcelona, al Teatre Tivoli, un any a Madrid, i vam fer gira per Espanya. També hem portat alguna obra a la sala petita del Teatre Nacional de Catalunya… sortim poc fora del Sol, no ens presentem a concursos de teatre amateur, però sí que hem fet temporada a alguns teatres com el Tívoli, l’Apolo o el Teatre Principal de Barcelona.

Què és el més bonic d’aquesta experiència?
Veure com actors que són bons de per si, a la que els estimules i els motives, arriben a explotar el seu potencial i et fan coses fantàstiques. Al seu torn ells s’impliquen de manera total amb el projecte i veus la il·lusió que els hi fa.

També heu col·laborat amb altres entitats…
Per exemple, hem portat projectes de l’Institut del Teatre o hem recolzat produccions independents, amb gran èxit. També durant cinc anys es van fer cicles de lectures teatralitzades, on vam tenir entre d’altres en Jordi Boixaderas i el Feliu Formosa, o sessions de Poesia. També vam coordinar diversos espectacles de Teatre a la Fresca als Jardinets de Caixa Sabadell.

De cara al futur…
Volem continuar fent teatre com ara, oferint un producte amb qualitat impecable i del qual la gent de Sabadell se senti orgullosa.

Foto portada: Ramon Ribalta, al teatre del Sol. Autor foto: David B.