TAST DE CULTURA
Una de les entitats més emblemàtiques de la ciutat, amb 55 anys d’història és el CineClub Sabadell, que vol posar a l’abast del públic interessants peces com la recentment exhibida Sunrise, un film de 1927 i que alhora vol fer pedagogia cinematogràfica entre el públic més jove a fi que aprenguin a estimar tot el que envolta el Setè Art.
Amb aquestes dues vessants es divideix la seva tasca que ens expliquen Feliu Viaplana, pel que fa referència als cursets de cinema per escoles, i Toni Carné pel que fa a les exhibicions de pel·lícules pel públic en general. CineClub Sabadell pot presumir d’estar entre els cinc Cine Clubs més potents de Catalunya.
Definim ‘Cineclubisme’ com una activitat de caire associatiu que pretén el foment, l’estudi i la difusió de l’art cinematogràfic, més concretament, del cinema d’autor. Els cineclubs es dediquen a divulgar i recuperar pel·lícules que resten ignorades en els circuits habituals perquè disposen de poca sortida comercial malgrat el seu interès artístic. Els seus components són persones que hi treballen de manera desinteressada i que volen compartir la seva inquietud pel cinema”, expliquen, remarcant el caràcter de voluntariat dels seus membres.
El precursor a la nostra ciutat del Cine Club va ser l’entitat Amics del Cinema, creada al 1936. Entre els seus fundadors, Llorenç Llobet-Gràcia, de plena actualitat gràcies a la re-difusió del seu film Vida en sombras, protagonitzat per la parella estrella dels anys ’40, Fernando Fernán Gómez i María Dolores Pradera.
Comencem amb els cursets de cinema, que organitzen juntament amb l’Escola del Sol, gràcies a la implicació del seu director Pere Cornellas i l’Ajuntament de Sabadell.
La idea va sorgir als anys ’70 i va durar fins els ’80, durant 14 anys. Posteriorment, al 1999 vam voler recuperar aquest programa perquè pensàvem que era d’un alt interès educatiu des del punt de vista audiovisual, on creiem que existia un buit, i a més de la satisfacció de poder formar cinèfils i des de llavors l’hem consolidat.
Estem dins el marc del programa Ciutat i Escola i cada curs s’envia la informació als centres educatius perquè els interessats s’hi puguin inscriure. Aquest any hi han passat més de 700 alumnes. Consisteix en dos blocs de quatre anys cadascun, que abasta des de cinquè de Primària fins el segon de Batxillerat.
Al primer bloc ens centrem amb el procés de creació d’un film amb tot el que implica, i el segon bloc, pels més grans, parla de tècnica i llenguatge cinematogràfic. Els cursets s’il·lustren amb l’exhibició d’una pel·lícula un cop al mes, que sigui representativa de la temàtica que s’ha tractat i adaptada a les edats del bloc en qüestió, que es passa a l’Imperial, en format “cine”, no pas DVD, i exclusivament pels alumnes. I amb motiu del desè aniversari d’aquesta nova etapa vam fer un bloc dedicat als diferents gèneres cinematogràfics.
Quan dieu que “voleu formar cinèfils” és perquè creieu que la gent no va prou al cinema?
No es tracta d’això, sinó de formar-los amb esperit crític i coneixement del món cinematogràfic. Actualment els nens estan envoltats de llenguatge audiovisual però que vegin moltes pel·lícules no vol dir que les entenguin o valorin.
Un tema que és innegociable per nosaltres és que les pel·lícules del curs siguin sempre en versió original subtitulada, perquè la veu d’un actor és el 50 per cent del seu treball i amb el doblatge perd moltíssim.
El primer any hi ha nens que s’espanten d’haver de veure un film subtitulat, però a la que s’hi acostumen ja ho troben normal, com passa a la majoria de països, on els films s’acostumen a exhibir en versió original. És aquest el nostre objectiu, educar-los cinematogràficament parlant.
Per aquesta raó tampoc no programem mai films d’animació, ja que ens interessa ensenyar el treball dels actors, però aquest any hem fet una excepció amb L’Illusioniste, un film francès basat en una història de Jacques Tati que excepcionalment vam creure significatiu exhibir.
Com veus el futur cinematogràfic català? Hi ha un corrent de gent jove que garanteix la seva supervivència?
Crec que actualment l’ESCAC (Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya) està fent una molt bona feina de formació de tècnics però el problema rau en les facilitats que puguin tenir per treballar un cop acabada aquesta formació. Com sempre, això dependrà dels contactes que tinguin, no sempre es quedaran els millors, i per molts serà complicat trobar feina aquí.
A títol personal, quin tipus de cinema t’agrada?
Doncs sóc molt de clàssics, John Ford, Frank Capra, Mankiewicz, Anthony Mann, Hitchcock…i actors com Gregory Peck o James Stewart. Ja veus que sóc molt poc apassionat dels efectes especials d’avui en dia, que s’utilitzen molts cops per amagar històries mediocres.
Jo vull anar al cinema a passar-m’ho bé i a emocionar-me amb les històries que m’expliquen. I dels directors actuals, m’agrada molt José Luis Guerín, o Íciar Bollaín però particularment sagnant em sembla el cas de Víctor Erice, un director excepcional, un autèntic geni que fa molts anys que no roda res perquè no ha rebut mai un euro de subvenció pública mentre altres, molt més mediocres, tenen totes les facilitats al seu abast. Això et demostra que en part sí és certa aquesta fama:
El cinema espanyol, i també el català, estan polititzats i les subvencions no sempre es donen per criteris de qualitat sinó per altres raons.
En quant als “Dijous del Cineclub”, i els cicles i exposicions Toni Carné ens explica el seguent:
Es tracta d’una programació que abasta aproximadament de setembre a juny i on pretenem difondre el cinema d’autor, en versió original, i sempre que sigui possible en 35mm, amb l’objectiu de desvetllar l’interès del públic i que s’atreveixin a descobrir coses noves.
A diferència d’altres cineclubs, organitzem la nostra programació en “Apartats”, seccions amb un fil conductor comú. Per exemple l’apartat “Revisions” de cinema d’autor clàssic; “Estrenes” (films recents); “Cinema per descobrir”, pel·lícules de països poc coneguts cinematogràficament parlant; “Off the record” amb fils argumentals “trencadors” i “Cinema documental”. També cicles especials, com el que duem a terme sobre el cinema mut, i una “Mostra de Cinema Català” (no necessàriament en català) que es fa cada dos anys. Alhora, tenim projectes com les matinals infantils a l’època de Nadal, i altres activitats per poder donar a conèixer la nostra tasca i seguir atraient cinèfils i particularment volem enganxar i fidelitzar el públic més jove, demostrant l’esperit modern de l’entitat.
Un dels nous projectes, “Cinema Art Total”, destaca per la seva originalitat…
Es tracta d’un apartat on volem mostrar la relació del cinema amb la resta d’arts, acompanyades de performances prèvies a la pel·lícula relacionades amb l’art del qual parlem aquell dia.
Són ben conegudes les vostres col·laboracions amb altres entitats de la ciutat…
Efectivament, tenim acords amb entitats com l’Alliance Française, la U.E.S., la Lliga dels Drets dels Pobles… i resulten molt interessants i fructíferes ja que es creen unes sinèrgies que afavoreixen les dues parts a més de poder arribar a més públic.
El cinema està en crisi, com diuen des de la indústria cinematogràfica?
No ho crec. Jo penso que precisament ara es veu més cinema que mai. El que sí és cert és que potser ja no es veu necessàriament a les sales.
Un dels objectius d’un cineclub precisament ha de ser saber donar un valor afegit a les projeccions, muntant presentacions amb directors, o performances, o qualsevol activitat que no es fa a un cinema convencional.
I a vosaltres, com a entitat, us afecta la crisi?
Evidentment. Han augmentat els costos pels drets d’exhibició, transport, etc i hem baixat els ingressos. Amb aquest panorama has d’aguditzar molt la imaginació, i estem desenvolupant un projecte de Teaming per poder garantir la supervivència del cinema d’autor a Sabadell, on amb una petita col·laboració econòmica podem garantir que la gent pugui veure bon cinema a un cost molt baix (exemples com l’abonament a deu sessions amb preus super-reduits, sense necessitat de ser-ne soci de l’entitat, o el carnet de soci que dóna dret a 36-40 projeccions anuals pels 80 euros de quota, entre altres modalitats d’ofertes).
El nostre lema és “Bon Cinema sense prima de risc”, en el sentit que garantim l’alta qualitat i un baix cost durant tot l’any. I precisament per desafiar la crisi posem en marxa un cicle de comèdies titulat “Riure per no plorar”, comèdies clàssiques de tots els temps per animar-nos!
Podeu estar al dia de les activitats de l’entitat a la web de Cineclub Sabadell.
