Ramon Puig, Werens

‘Tast de cultura’: Werens i el graffiti com a forma de vida

TAST DE CULTURA

Un dels artistes sabadellencs contemporanis més internacionals és sense dubte el graffiter Ramon Puig, més conegut pel seu nom artístic, Werens, paraula que ell mateix va inventar-se de petit. Defensor del graffiti com una disciplina artística en sí mateixa, el Manifest que obre la seva web ja és prou explícit.

Pintar graffiti és la millor manera d’acostar l’art a tots, de col·laborar fent del món un lloc més agradable, intentant contrarestar l’absurd pensament dels quals prefereixen les ciutats grises, buides i sense vida”.

Entre les seves obres més conegudes, les flors i les abelles que decoren moltes parets de la nostra ciutat, a més d’haver treballat per artistes de renom internacional com el cantant francès Manu Chao, sales mítiques com la Faktoria d’Arts o esdeveniments com el Festival Internacional de Benicàssim. La seva llista de clients s’estén fins Sudáfrica o Taiwán, per mencionar-ne només alguns.

Com va començar la teva trajectòria?
La veritat és que ja des de molt petit pintava i dibuixava, però no va ser fins els 14-15 anys que em vaig iniciar amb el tema dels graffitis, tot i que sense tenir referències del tema, perquè en aquella època (et parlo de 30 anys enrere, ara en tinc 45) no havia arribat aquí encara la cultura graffitera. I suposo que aquesta manca de referents ha estat la causa de que les meves obres siguin tan diferents del que fan altres artistes, perquè no he tingut mai una influència clara de ningú a qui imitar.

Formalment, quina es la teva definició artística?
A mi m’agrada definir-me com dibuixant que és el que sóc i em sento. És cert que vaig estudiar disseny gràfic i vaig treballar-hi uns anys, fins que vaig veure que era una carrera esgotada i em vaig dedicar en cos i ànima a la pintura i el dibuix, muntant exposicions i viatjant pel món. Després de viure uns anys a Londres, on vaig exposar, vaig tornar a Sabadell i vaig voler impulsar aquesta faceta artística que ja estava ben consolidada arreu del món.

I com va néixer ImpaktesVisuals? (C. Sant Francesc, 15)
Doncs arran d’aquesta mancança d’un circuit de galeries alternatives, que sí existien arreu d’Europa i aquí no, fa vuit anys vaig voler muntar la meva pròpia galeria amb el propòsit de descobrir nous artistes i ajudar a difondre la seva obra.

Estem molt orgullosos de poder donar oportunitats a gent que comença, no només dins l’àmbit del graffiti sinó de la música (tenim actuacions de DJ’s cada dijous, hem portat nous grups musicals…) i a més d’exposar fem una tasca molt important d’assessorament als artistes del grafitti, aconsellant sobre materials, per exemple, i també podem recomenar artistes a clients que busquen algú que els hi faci una feina determinada.

Som una associació sense ànim de lucre que volem donar un servei als artistes i fomentar les col·laboracions. Tot i que el món del graffiti pot semblar molt petit, en realitat és molt gran, i la nostra ambició és que se’l valori com el que realment és, un art, que és com està considerat arreu del món excepte aquí, on encara ens trobem amb prejudicis absurds i hem hagut de lluitar molt amb les forces públiques que tapaven les nostres obres. Impaktes és un espai obert a qualsevol proposta i el nostre objectiu és que més gent s’atreveixi a formar-hi part. Actualment treballem amb molta gent de fora i ens faria il·lusió que hi hagués més gent de Sabadell ja que som una ciutat prou gran i culturalment activa.

Què porta a un artista a voler decorar una part del carrer?
Les ganes de donar color i vida a la ciutat que altrament és grisa i trista. Precisament arran de la nostra lluita contra el poder que ens tapava continuament les nostres obres va surgir el projecte i el llibre de les flors, on volíem mostrar que realment s’estaven tapant obres de gran qualitat artística sense cap criteri i s’estava privant els ciutadans del dret de tenir un paisatge urbà més agradable.

Hi ha obres teves arreu del món?
Pràcticament sí… excepte Oceania, a tots els demés continents hi ha almenys una flor de Werens. El meu somni és poder viatjar arreu del món i viure del graffiti, i ho estic aconseguint, per sort. L’únic que ara mateix em falta per poder fer tot el que vull seria disposar d’una grua que em permetés accedir a espais inmensos. En quant a perquè flors, i no qualsevol altre cosa, és quelcom que deixo a la lliure interpretació de l’espectador. Crec que en el cas del dibuix i la pintura, el públic generalment no fa l’esforç d’intentar entendre què ha volgut dir l’artista amb la seva obra, i a mi no m’agrada donar-ho tot mastegat…

Un altre dels teus projectes és L’Ou Ferrat, juntament amb el músic Oriol Casas i l’animador infantil Rah-mon Roma… explica’ns una mica què feu…
El Rah-mon va tenir la idea de muntar un projecte interdisciplinar de cara al públic infantil, i em va demanar ocupar-me de la pintura en directe acompanyat de la música i les imatges. Jo ja havia fet aquest tipus de performances en el passat, però mai per a nens, i em va atraure molt la idea. Vam estrenar a LaSala Miguel Hernández i després vam fer gira. I ara estem preparant el segon projecte amb molta il·lusió i ganes. Per mi va ser un canvi brutal perquè quan pintes sempre estàs d’esquena al públic, i en canvi ara em trobo dalt d’un escenari, fent d’actor i de cara a la gent.

Com veus la situació artística a Sabadell actualment sobretot pel que fa a la teva branca?
S’ha de dir que en els últims temps les relacions amb el consistori han estat molt més fructíferes i la comunicació ha millorat moltíssim. Abans, per qualsevol sol·licitud depeníem de Joventut, que és un àrea amb recursos limitats. Des que hem passat a ser competència de la regidoria de Cultura tot és més fácil.

Sabadell hagués pogut ser un referent del graffiti, ha vingut gent de tot el món que ha pintat aquí, com l’alemany Lhke, per exemple, i s’han fet murals de grans artistes que ara estan tapats i enterrats. Jo per exemple tinc més de 300 flors tapades. I hores d’ara encara ningú m’ha demanat perdó per aquesta agressió.

Per exemple moltes de les meves flors estaven en espais on la gent específicament m’havia demanat que pintés, i tot i així les han tapades. Per això vaig decidir deixar de pintar flors a Sabadell i vaig começar a fer les de ferro.

Ramon Puig, Werens, després de l'entrevista amb iSabadell. Foto: David B.
Ramon Puig, Werens, després de l'entrevista amb iSabadell. Foto: David B.

Per tant, què reivindicaries pel que fa a la vostra disciplina?
Doncs que quan hagi un espai on no molestem ningú poguem pintar-hi tranquil·lament sense haver de passar per burocràcies i sobretot que ens respectin la nostra obra.

Quina saviesa cultural o artística té aquell que persegueix la nostra creació i la tapa, sense cap coneixement del que està fent? La meva il·lusió és que la meva filla, que ara té tretze anys, pugui viure en una ciutat agradable, no grisa.

Tot i així remarco de nou que la situació actual amb l’Ajuntament és la millor que hem tingut mai. També formo també part de Grafftastiks, una associació de graffitaires a nivell de Sabadell i que tenim l’objectiu de poder obrir espais on poder treballar amb tots els permisos corresponents.

El que m’agradaria que la gent recordés és que els artistes no treballem gratis, i la meva il·lusió seria que s’obrissin edificis sencers on pintar, de manera que es donés més prestigi a la nostra tasca. Per desgràcia, als responsables d’aquest tema els falta arriscar-se molt més.

Foto portada: Ramon Puig, Werens, després de l’entrevista. Autor: David B.