L'escriptor sabadellenc Roc Casagran

‘Tast de cultura’: Roc Casagran, professor, novel·lista i poeta

TAST DE CULTURA

Et presentes?
Em dic Roc Casagran, sóc de Sabadell, llicenciat en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada, i he publicat alguns llibres de poesia i alguna novel·la. L’últim llibre de poesia és L’ombra queixalada, i l’ última novel·la, Ara que estem junts.

La setmana passada s’ha publicat el teu nou llibre Ara que estem junts, d’ Ed. Columna. Ens en fas cinc cèntims?
És la història de dos bessons preadolescents que es veuen obligats a fugir a l’exili quan l’exèrcit republicà perd la Guerra Civil. És així com coneixeran la duresa del camp de concentració d’Argelers, alhora que l’amor, la ràbia, l’odi, la impotència i la solidaritat.

Per què no es va fer coincidir el llançament d’Ara que estem junts amb la diada de Sant Jordi?
Sóc així d’antisistema! No, ara seriosament, és cosa de l’editorial. Per Sant Jordi es publiquen molts llibres, i els que no som mediàtics quedem en segon pla. La idea és que, sortint al maig, la premsa em faci una mica més de cas. A més, és un llibre que, tot i que no és només per a joves, pot agradar-los molt, i és una bona època per arribar als instituts, perquè els professors comencen a triar les lectures per al curs vinent.

Casagran, en un muntatge fotogràfic. Foto. Facebook
Casagran, en un muntatge fotogràfic. Foto. Facebook

El teu llibre de poesia L’ ombra queixalada, amb el qual vas guanyar el premi Taulí 2010, està tenint molt bones crítiques, destacant l’heterogeneïtat de les temàtiques dels poemes inclosos. Creus que la poesia pateix una ‘esnobització’ i que al públic en general li costa més atrevir-se a llegir poesia que narrativa?
Sí, sembla que L’ombra queixalada està agradant força, o almenys aquesta és la percepció que en tinc, i em fa molta il·lusió.

Que hi ha poca gent que llegeix poesia és evident, però sempre ha estat així. No és un gènere de masses, ja ho sabem, això. En general fa una mica de por, la poesia, segurament perquè ens agrada que ens ho donin tot mastegat, i la poesia exigeix un esforç per part del lector. És aquesta, justament, la gràcia. Que com a lectors tenim la possibilitat d’acabar de construir els textos.

Tu, com escriptor, prefereixes poesia o prosa?
Jo gaudeixo escrivint. En general.

I com lector?
Ho combino. Cada moment té el seu llibre.

Tens alguna rutina de treball (quan escrius un llibre) o et deixes emportar pel ritme i la inspiració, sense horaris?
Sóc una mica anàrquic. Escric quan puc. Prenc apunts, agafo idees en qualsevol moment… Però, sobretot en les novel·les, després em cal tancar-me i escriure de forma compulsiva, sense gaires pauses.

Et quedaria pendent el teatre. Ho tens en projecte ?
Haha. És veritat, sí. Però de moment no hi compto gaire.

Com lector, què llegeixes? què ens recomanaries?
Faria un parell de recomanacions de clàssics de la literatura catalana que parlen sobre l’exili republicà: Crist de 200.000 braços d’Agustí Bartra, i Els vençuts, de Xavier Benguerel. Són brutals.

T’atreviries a tocar qualsevol gènere literari ( història, ciència-ficció, biografia, assaig…) o hi ha alguna cosa amb la qual, definitivament “no t’ hi veus” ?
Mai se sap, no? No diguis mai d’aquesta aigua no en beuré i tal i qual.

De tot el que has fet fins ara, quin personatge o obra has gaudit més / t’ha costat més / menys? Algun que ara diries ” aquí vaig fallar, ara ho faria així”?
Uf, les crítiques les deixo per als lectors. M’hauria d’autorellegir i no, no ho faig.

L'escriptor sabadellenc Roc Casagran.
L'escriptor sabadellenc Roc Casagran. Foto: Facebook

Alguna anècdota memorable?
Les millors anècdotes és quan un lector et diu que s’ha emocionat amb un llibre teu, o que l’ha fet reflexionar, o que ha rigut. O simplement que ha passat una bona estona. L’ego et creix, i això a tots ens agrada.

Oleguer Presas, amb el qual vas escriure Camí d’Ítaca és segurament l’excepció entre els futbolistes, que tenen una imatge de llegir poc i de no interessar-se per temes polítics o socials. Amb quin altre personatge et veuries fent un nou Camí d’Ítaca ?
El Camí d’Ítaca el vaig escriure perquè amb l’Oleguer som amics. No tinc cap intenció d’escriure cap llibre amb un altre futbolista. Va ser una experiència extraordinària i en tinc un record boníssim, però era l’Oleguer. No tinc amistat amb cap altre futbolista professional, o sigui que no repetiré. Em quedo amb tot el que vaig aprendre d’allò, i els moments compartits amb l’Oleguer, perquè el llibre el vam escriure els dos, a parts iguals.

La teva feina com a professor de llengua a secundària: com veus la situació de l’ensenyament, la qualitat, el nivell dels alumnes, els reptes.
Cal donar prioritat a l’ensenyament, d’això depèn la nostra societat del futur. Una societat ben formada és més difícil de controlar. Però potser això fa por a segons qui.

Sempre has deixat ben clar el teu posicionament polític a favor d’ una Catalunya independent, i treballes per la difusió de la llengua catalana entre els nouvinguts. Quin és el teu diagnòstic de la situació i com esperes que evolucioni de cara al futur?
Espero que la societat arrossegui els interessos dels partits polítics cap a una solució raonable. I una solució raonable, si volem defensar la llengua catalana, només passa per la independència. Després, tot i així, caldrà continuar treballant, i molt, en qüestions socials. La independència no és la solució a tots els mals, ni molt menys, però és un primer pas.

Sent realistes, quan preveus que Catalunya podria ser independent?
Siguem realistes, demanem l’impossible. Demà mateix.

És també coneguda la teva lluita en contra del racisme i la xenofòbia. Com veus la situació a Europa, on els governs són majoritàriament de dretes?
Em preocupa que els arguments que advoquen per un país sense immigració siguin econòmics. Per mi, primer hi ha l’ètica. I per ètica no podem discriminar ningú. Qui som nosaltres per dir que algú no pot viure aquí?

Moltes gràcies pel temps dedicat.

Comments are closed.