‘Tast de Cultura’: Xasqui Ten, compositor, arreglista i productor musical

TAST DE CULTURA

En Xasqui Ten (rarament el veureu fent servir el seu nom oficial, Francesc) és productor musical, compositor i arreglista i juntament amb els seus germans és l’ànima de l’estudi musical Ten Productions situat al c. Josep Renom, que l’ any vinent celebrarà els seus 25 anys de vida.

En aquest estudi sabadellenc s’han gravat i mesclat temes d’ artistes de la talla de Ace of Base, Santana, Sally Oldfield, Shakira, Lady Gaga o els Black Eyed Peas; a més de ser darrere múltiples projectes televisius a totes les cadenes (Operación Triunfo, Polònia, Crackòvia, Ventdelplà, les Maratons de TV3, Mira quién baila, El Número Uno, No me la puc treure del cap, entre molts altres) i vàries participacions a Eurovision. Un dels seus últims projectes, el musical Cop de Rock, que revivia l’onada del Rock (en) Català dels anys 90, dirigit pels Dagoll Dagom, ha estat un gran èxit de crítica i públic durant els seus sis mesos al Teatre Victòria de Barcelona.

En Xasqui és també un dels impulsors del projecte teatral del Centre Sant Vicenç, on ja fa molts anys que hi participa, juntament amb tota la seva família i una bona colla d’ amics. En Xasqui recorda que va ser l’Antoni Garcia, actualment director del grup Tatxa del Col·legi Bertran i pare dels germans Garcia Junyent, qui amb set anys el va proposar ser Fúria de l’ Infern a uns Pastorets de l’ entitat. I des de llavors, no ho ha abandonat. La seva gran implicació en la vida cultural i veïnal li han valgut ser el pregoner d’ aquesta Festa Major de la Creu Alta (25-27 Maig 2012), on va recordar la seva infantesa en aquest emblemàtic barri , fent especial menció a indrets ja desapareguts com el Montecarlo o l’ Euterpe, entre d’ altres.

Jo toco el piano i una mica la guitarra. Vaig començar en aquest món perquè jo era el petit de tres germans, i els meus germans i cosins tenien un grup musical. Sempre era amb ells a les hores que assajaven, i quan acabaven em deixaven tocar una estona. La música em va enganxar per sempre de ben petit. Vaig estudiar piano clàssic al Conservatori del Liceu i desprès Música Moderna i Jazz a l’ Aula de Barcelona.

Amb tanta gent amb qui has treballat… et fa especial il·lusió algun cantant amb qui encara no hagis coincidit?
Més que amb un artista, m’agradaria treballar al costat d’alguns productors de renom, com podria ser Quincy Jones o Red One.

Com veus el panorama musical actual? Com us afecta la crisi?
El món de la música, i en concret del CD, ha canviat molt en els darrers anys. Primer la aparició dels Top Manta, després la implantació de les ADSL a les llars i finalment la crisi econòmica mundial han passat una factura molt cara al món del disc. El cas del Top Manta va fer que molta gent optés per obtenir la música que li agradava a un preu molt més baix del que costava l’article legal. Com que el govern va fer la vista grossa a aquest problema, deixant que el comerç il·legal s’establís als carrers d’arreu, les vendes dels CD originals van començar a caure. Amb la implantació de l’internet d’alta velocitat, i amb la col·laboració un cop més dels governs, es va permetre a la gent accedir gratuitament als continguts musicals impunement. Això va significar el retrocés absolut de les vendes físiques de CD. Inclòs les del Top Manta!

Ara mateix, afegint-hi la crisi, la poca gent que honradament comprava música legal ha deixat de fer-ho. El resultat és que les companyies discogràfiques no volen apostar per nous artistes, perquè no els hi compensa l’esforç econòmic que significa un nou llençament. Quan l’artista comença a ser una mica conegut, la gent s’ho descarrega il·legalment. Per tant ens trobem que els únics que ara viuen de la música són els artistes que ja són molt coneguts i que només són capaços de generar negoci a través dels seus concerts multitudinaris. Però si ningú no hi fa res, no sortiran nous artistes per reemplaçar els vells. En el cas de Catalunya, el mercat discogràfic és molt petit, però afortunadament, el públic català és més fidel i compra legalment un disc si el grup o cantant li agrada.

Destacaries algun artista o grup local?
No estic massa al corrent de com està el panorama a Sabadell. Conec algun grup interessant, però sembla ser que la llei que prohibia fins recentment oferir música en viu als bars musicals de la ciutat ha anat en detriment de la moguda de grups locals.

Una suggerència pel proper concert de Festa Major?
M’agradaria veure al Macaco.

Cal més implicació de les institucions públiques per afavorir les manifestacions culturals?
Penso que les institucions públiques haurien de destinar més recursos a la cultura en general. Sembla ser que de vegades les institucions gasten centenars de milers d’euros en infraestructures que després no tenen cap utilitat (aeroports, centres de convencions, etc). En canvi, destinar una part a construir centres on els grups puguin assajar a molt baix cost, gravar, o inclús actuar en públic, rebre conferencies o cursets, desenvolupar la seva creativitat en definitiva, augmentaria l’esperança de molts músics que es senten sols sense saber cap on tirar.

Quin futur els hi veus als que comencen ara?
Ara mateix, el futur del món musical és incert. Com deia abans, el que té la sort de ja ser conegut pot viure dels concerts. Molts artistes que comencen les seves carreres s’estan autofinançant les primeres gravacions amb l’esperança de què alguna companyia important es fixi amb ells.

Comments are closed.