El director violinista Gilles Apap fa tota una demostració de versatilitat davant La Faràndula.
La Simfònica del Vallès atrau uns 2.000 espectadors en les dues sessions del Festival de valsos i danses.
L’entrada dels músics de la Simfònica del Vallès des del fons de la platea feia presagiar que el concert seria heterodox. A ritme de la Marxa Haffner de Mozart, el Festival de Valsos i Danses s’ha obert pas entre la discreció entre el miler de persones que han ocupat gairebé en la seva totalitat la platea i l’amfiteatre del teatre La Faràndula aquest diumenge al matí.
Presentat com el violinista del segle XXI, el francès d’origen algerià Gilles Apap ha fet bones les expectatives liderant amb gran versatilitat l’Orquestra Simfònica del Vallès i guanyant-se el públic sabadellenc. Sense faristol ni papers, amb una cridanera camisa més pròpia del rock que de la música clàssica, i amb el violí i el seu arc com a única eina, ha compaginat amb energia la doble tasca encarregada: direcció i violí. Ho ha fet amb gran dinamisme, ballant i xiulant, i malgrat tot sense hilaritats. Així un agraït Apap ha destacat un per un els músics protagonistes dels temes, movent-se per l’escenari, sovint com si ballés, sovint com si repartís entre els músics el premi de tocar en la festa. Tant ell com la resta de músics han baixat de l’escenari, acostant-se al públic, fins i tot dos violinistes ballant un vals en parella des de la platea a la segona part del concert.
Vals i folk
Pel que fa al repertori, en un segle, el XXI, on es combinen per igual els localismes amb els moviments globals, Apap i els músics han transitat entre les universals El bell Danuvi blau o La marxa Radetzky, d’Strauss fill, o la cinèfila La màquina d’escriure, d’Anderson, amb les catalanes El 25 de desembre o una tararejada pel públic, part del qual emocionat, El noi de Maria. En un moment determinat, en el violí d’Apap també s’ha amagat, lleument, l’inici de La marsellesa, himne nacional francès. Entre valsos i danses s’hi ha colat, d’allò més bé, la música tradicional, d’arrel, des del jazz fins al folk, en les dues ‘cartes blanques’ que el programa ha donat al violinista nascut a Algèria, crescut a França i resident des de fa tres dècades als Estats Units.
Si no podeu veure bé la galeria de fotos, ho podeu fer a Flickr: ‘Festival de valsos i danses‘.
Durant la part inicial, El rat-penat d’Strauss ha seguit l’obertura de Mozart, amb Apap encara sense violí. Però després d’Havanaise, el concert ha accelerat amb la primera Carta blanca fins tancar amb una gran comunió entre platea i escenari amb The Irish Waterwoman, de Leroy Anderson. Després de la pausa, i ja in crescendo fins el final els Strauss, de nou Anderson i la cançó popular catalana s’han anat donant pas fins el punt i final del Festival de valsos i danses, o Concert d’Any Nou de l’Orquestra Simfònica del Vallès, quan ha sonat la universal Marxa Radetzky, de Johann Strauss pare.
11 de març: proper concert
El segon concert a Sabadell (el primer s’ha fet dissabte a la nit, amb una xifra lleugerament inferior de públic), i el que l’OSV i Apap fan aquest mateix diumenge a la tarda a l’Ateneu de Sant Celoni (Vallès Oriental), posen punt i final al cicle nadalenc de l’entitat musical del carrer Narcís Giralt. El proper concert a La Faràndula ara queda lluny: el 11 de març, amb Italiana, de Mendelshon, dirigida per Rubén Gimeno i amb Tomoka Shigeno al piano.
