L'exposició Urbanoporosi, crítica amb l'urbanisme a Sabadell

Una mirada fotogràfica crítica amb l’urbanisme de Sabadell: ‘urbanoporosi’

Probablement hem interioritzat tant la visió del paisatge urbà que ens envolta, que certament ja no ens hi fixem gaire. I això s’accentua quan trepitgem aquells bocins de ciutat que més freqüentem. Urbanoporosi ens mostra el paisatge que veiem, però no observem.

(Sa)badall, o el que és el mateix, els geògrafs Bernat Lladó i Maties Serracant i la fotògrafa Berta Tiana, ens presenten Urbanoporosi: una mostra fotogràfica que evidencia fins a quin punt Sabadell, el nostre paisatge urbà, “poc a poc s’ha anat buidant i deixant”, tal i com ells mateixos denuncien en l’explicació d’aquest projecte “d’art geogràfic”.

Però Urbanoporosi no neix amb la voluntat de ser únicament una exposició, perquè el que els integrants de (Sa)badall pretenen és obrir un debat multidisciplinari “sobre els reptes i les oportunitats” d’aquests espais degradats i en desús. Tant és així, que hi ha organitzades una sèrie d’activitats que completaran la instal•lació. El proper 26 de març hi haurà la primera, consistent en una conferència titulada “Emmarcar la ciutat porosa” que impartiran Le Bruit du frigo, Sitesize i Weren’s.

Tampoc l’exposició és només un recull fotogràfic, perquè a la instal·lació comptem amb suport cartogràfic (per poder ubicar les parcel•les desocupades i fer-nos una idea de la seva magnitud sobre el conjunt) i una projecció continuada d’un vídeo que vol trencar l’atmosfera estàtica de l’obra. La suma d’imatge i cartografia també permet “que aquesta segona doti el projecte d’un cos teòric, que ens permet jugar amb l’art com a mètode de recull”, en paraules del Maties.

Col·lectiu (sa)badall
El col·lectiu (sa)badall: Maties Serracant, Berta Tiana i Bernat Lladó: Foto: M.A.Claveria

Les imatges de l’exposició, que podem visitar a l’Alliance Française (al número 35 del carrer Sant Joan) fins al 23 de juny, i que duu com a subtítol “Sabadell i els silencis urbans”, ens assenyalen la degradació urbana que està patint la nostra ciutat, tot convidant-nos a reflexionar sobre aquest fenomen i en com podem transformar els espais buits, desocupats i deixats, en parcel·les novament vives. I aquest és el repte al que ens convida Urbanoporosi, emprant l’art com a mètode de catalogació i d’expressió crítica: posar sobre la taula del debat públic, la decadència urbana que patim i les propostes que se poden generar com a resposta a aquesta situació.

badall m. Fissura que es produeix en un material de revestiment o en un element estructural quan, en assecar-se, s’encongeix. Cast. grieta f.

Els silencis urbans

El desenvolupament de les ciutats segons la lògica capitalista provoca que els espais entrin en el circuit del consum. Així, els espais són produïts, venuts, intercanviats i també abandonats. Per això les urbs on vivim es modifiquen constantment i, per això també, aquests canvis estan molt subjectes a la situació econòmica de cada moment. Avui, en el marc d’una crisi econòmica mundial que esclatà fa quatre anys, a les ciutats proliferen les naus abandonades, els rètols que anuncien ventes i lloguers de locals i habitatges o els solars buits.

Urbanoporosi
La mostra es pot visitar fins el 23 de juny a l'Alliance Française. Autor: M.A.Claveria.

 

En boca del Maties Serracant, ells ens intenten “ensenyar una ciutat que a vegades és invisible”. A partir d’aquí, tal i com apunta el Bernat, “tu fas dues lectures: una de més literal, tal i com la podem veure i experimentar quan passeges pel carrer, i una més metafòrica, ja que la ruïna, l’abandonament, d’alguna manera ens conviden a la fantasia, perquè ens permet imaginar-los, transformar-los, voler recuperar-los d’alguna manera”.

El perquè del blanc i negre

La cinquantena d’imatges han estat capturades pel Centre, la Creu Alta, Gràcia i l’Eixample (zones que comprenen el Sabadell primigeni i els teixits d’Eixample del segle XX) i ens les presenten en cinc blocs: solars, habitatges, estructures, locals (en venda i lloguer) i façanes tapiades.

El recull visual, doncs, és d’escenaris als que estem acostumats per evidents i constants. Però aquest paisatge urbà que veiem és en color. “Que les fotografies siguin en blanc i negre, ajuda l’espectador a que percebi l’espai que veu com a nou”, ens explica la Berta. I és cert que quan despullem l’espai de cromatisme, atenem millor a la decadència que se’ns presenta rere els contrastos i les textures.

El fet que, tal i com ens fa veure la Berta, totes les imatges estiguin preses des del punt de vista del vianant, reforça la sensació de proximitat entre l’espectador (ja que apel•lem a la seva vivència quotidiana) i dota d’uniformitat al conjunt exposat.

2 Comments