El pròxim divendres, l’Orquestra Simfònica del Vallès enceta una nova temporada amb escenari fix, el Teatre La Faràndula, amb obres de Gorecki, Szymanowski i la magnífica Simfonia número 4 de Mahler.
Víctor Pablo Pérez s’encarregarà de dirigir un concert únic, amb una intensitat desbordant i amb la veu de la soprano Iwona Sobotka. El director burgalès és conegut especialment per la seva vessant de formador d’orquestres, destacant-ne la tasca feta a les Simfòniques de Tenerife i de Galícia. Actualment dirigeix la Orquesta y Coro de la Comunidad de Madrid.
Quins van ser els seus inicis en el món de la música?
Jo vaig estudiar en un col·legi intern per a alumnes amb pocs recursos i allà hi havia molt d’interès en tot el relacionat amb el cant coral i la música en general. Vaig aprendre a tocar el llaüt i també el piano que és el que em serveix per treballar en l’àmbit de la direcció d’orquestres. Allà vaig descobrir la meva vocació.
Quin balanç fa de la música a Espanya en aquests últims 30 anys?
Fa 30 anys només existien tres grans orquestres i el panorama ha canviat moltíssim. Semblaria que no hi ha interès per la música clàssica però és completament fals doncs actualment tenim més de 30 formacions simfòniques professionals repartides per l’Estat Espanyol i hi ha públic suficient per omplir les sales. Gairebé diria que hi ha dèficit d’orquestres. El públic més jove, s’hi acosta per diversos motius ja que la tasca pedagògica és molt important, i és cert que les bandes sonores de pel·lícules, que moltes orquestres incorporen al seu repertori, també han facilitat aquest acostament. Aquest tipus de música no té res que envejar a les grans obres clàssiques, existint-ne de molt bones i amb un grau de complexitat espectacular.
Quines diferències hi ha entre les orquestres del nord d’Europa i les mediterrànies?
Bàsicament el temps en la història. Les primeres tenen més de 150 anys d’història i això es nota en la qualitat i la predisposició dels músics. La cultura musical és extraordinària i per tant ens porten molts anys d’avantatge. No obstant això, la creació d’orquestres joves a Espanya ha accelerat el pas i penso que ens estem posant mica en mica a un nivell acceptable en relació a les del centre d’Europa. Aquests nous músics tenen la possibilitat de formar-se en orquestres europees, la qual cosa era força difícil fer-ho abans. Val a dir que no fa pas gaire la música era considerada una mena de passatemps i ara ja comença a refermar-se la idea de la música com a professió.
Què és el que més cuida quan es posa davant de l’orquestra?
No m’interessen les formes, però sí el so dels músics, de tal manera que aquest moment de màgia esdevingui també un llenguatge on l’orquestra i cadascú dels seus integrants arribi a comunicar, a enviar un missatge positiu al públic i no només uns sons, uns darrera dels altres.
Al concert de divendres a La Faràndula tindrem l’oportunitat d’escoltar dos perfectes desconeguts, Gorecki i Szymanowski. Quines són les seves característiques?
Són dos compositors polonesos molt actuals. Gorecki té una música molt fàcil d’escoltar, connectant fàcilment amb el públic, donant-se el cas que una de les seves obres va ser emesa en un programa pop de la BBC i va convertir-se en un gran èxit. Szymanowski és més avançat en el temps i per tant també estèticament i té unes cançons realment bellíssimes. La soprano Iwona Sobotka ens mostrarà amb la seva veu això que estic dient, i seria bo poder tenir els textos traduïts de les cançons per conèixer realment el sentiment que es vol transmetre.
La Simfonia número 4 de Mahler és segurament una de les seves obres més interpretades. Quins misteris guarda encara en el seu interior?
Mahler és un món en si mateix. Una de les seves primeres obres l’escriu amb només 18 anys, La Canción del Lamento, i on ja podem observar un Mahler en estat pur. Abans d’ell tot el que tenia a veure amb el món simfònic era fortament estructurat, amb les seves parts ben fermament trancades. A partir de Mahler les formen canvien de manera fins i tot desbocades i ja no hi ha un principi i un final, sinó que quan creus que ja tot ha acabat, torna a començar. De fet aquest món el descobreix gràcies a un amic de l’escola, Hans Rott, que va acabar suïcidant-se. La Simfonia num. 4 intenta explicar una vida plena de retòriques. En l’últim moviment, per exemple, fa un repàs a la vida celestial, amb una visió que molts van titllar d’iconoclasta. Aquest moviment anava en un principi a la 3a. Simfonia però finalment el va guardar per incorporar-lo a la 4a. És una peça que no necessita tota l’orquestra, més clàssica i que recorda una mica el compositor Joseph Haydn, naturalment destruint-lo i canviant-lo. En la part central de l’obra podem passar de moments de gran tendresa a d’altres de gran dolor. Aquest és Mahler. És com una gran tempesta que esclata en pocs compassos.
iSabadell sorteja una entrada doble
L’Orquestra Simfònica del Vallès posa en disposició dels lectors de iSabadell una entrada doble. Si hi esteu interessats, podeu participar a la promoció enviant un correu electrònic a l’adreça promocions@isabadell.cat abans de dijous 13 d’octubre a les 23.59 hores. Per a participar, heu de respondre de forma correcta la següent pregunta: ‘Qui és la soprano de la Quarta de Mahler que l’OSV representarà divendres a Sabadell?’.
