Bona música i bona causa van anar juntes de la mà en el concert solidari que l’entitat Intermón-Oxfam va oferir divendres a la Faràndula de Sabadell, on no hi ha massa oportunitats de sentir una Big Band de la categoria i del prestigi de la Barcelona Jazz Orquestra.
El concert, que va començar amb puntualitat a les 21.30, va anar precedit d’unes paraules on es va reflectir la dramàtica situació de la població del Sahel, un territori que passa pel Senegal, Mauritània, Mali, Níger, Txad, Burkina Faso, Nigèria, Sudan i Eritrea, en una línia que va des de l’Atlàntic fins el mar Roig.
La problemàtica de la sequera, implícitament relacionada amb la pobresa de les persones que viuen en aquest racó d’Àfrica, queda en part alleugerida per les col·laboracions d’entitats, comerciants, empreses i donacions anònimes i, aquest any especialment, perquè la pluja que finalment ha arribat ha aconseguit que les collites fossin un 13 per cent més elevades que l’any anterior. “La sequera és inevitable; la fam no” és el lema més repetit durant la presentació i l’agraïment al públic que omple La Faràndula.
La Barcelona Jazz Orquestra puja a l’escenari interpretant clàssics que fan treure tot el potencial dels grans músics que la composen. Els trombons, els saxos i les trompetes escampen l’energia de la Big Band per tot arreu, amb un estil acurat i una tècnica impecable i on Duke Ellington i Dizzy Gillespie tenen un paper preponderant. Cal fer esment de la fama i el renom dels saxofonistes Victor de Diego, Xavi Figuerola i Joan Chamorro, aquest últim promotor de la Sant Andreu Jazz Band i descobridor i impulsor de la jove veu jazzística del moment, Andrea Motis. També el clarinetista Juli Aymí i el gran pianista Ignasi Terraza. Tots plegats formen una barreja de qualitat, caràcter i rigor que fa que en els 17 anys d’història puguin comptar amb tres enregistraments i col·laboracions amb instrumentistes estrangers de fama.
Els concert té tres moments àlgids. La interpretació de Susana Sheiman que, primer amb un vestit vermell i després amb un altre de negre, combina l’elegància en les formes i en la veu, enèrgica i potent i que recorda a Aretha Franklin; la improvisació d’un dels saxofonistes que amb una cafetera segueix la melodia de la banda i finalment el Glory, Glory Hallelujah novament amb una Susana Sheiman que fa aixecar la gent dels seus seients i seguir el ritme amb les mans, mentre els músics baixen a platea en un intent de fusionar-se amb el públic que durant més d’una hora ha participat i ha gaudit d’un magnífic espectacle dirigit amb humor per Dani Alonso.
Josep Grau, president d’Intermón-Oxfam a Sabadell agraeix a la Barcelona Jazz Orquestra la seva participació així com al públic assistent que ha omplert la sala, la qual cosa suposa uns ingressos nets de 6.000 euros que, com ja s’ha dit al principi aniran destinats a la lluita contra la fam al Sahel. Les seves paraules de felicitat deixen també entreveure una part d’indignació al referir-se als més poderosos, als traficants i especuladors dels diners de tots com a culpables d’una situació que podria tenir una gran part de solució si es volgués.
