Omplir la cistella de la compra cada cop és més car i, en conseqüència, les famílies cada vegada hi posen menys productes i menys marques. L’índex de Preus de Consum (IPC) s’ha enfilat fins al 10’2 per cent aquest juny, una xifra que no es veia des del 1985, i els carburants se situen en rècords històrics; això per no parlar de la llum i el gas. L’agreujant d’aquest increment desbocat és que ho ha fet de manera sobtada: fa un any, l’IPC era del 2’7 per cent i la gasolina estava a 1’35 euros/litre, una dècima per sobre que el dièsel i mig punt per sota que ara.
L’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) xifrava a l’abril la pujada de preus en el sector de l’alimentació amb un sobrecost anual de 500 euros per família. Segons les seves estadístiques, cinc de cada sis productes han pujat de preu i els que ho han fet amb més ràbia des de principi d’any són l’oli (un 53 per cent), la margarina (un 41 per cent), la pasta (un 30 per cent), el peix (un 16 per cent) o els làctics (un 11 per cent).
Tot i que l’encariment afecta a tots els supermercats en general, sí que és cert que el Mercadona és un dels establiments on s’han disparat més els preus en els últims 12 mesos. Segons un informe de l’OCU, el tiquet de les principals cadenes alimentàries s’ha encarit un 9’4 per cent en el darrer any i el negoci de Juan Roig està dos punts per sobre de la mitjana: 11’4.
“Acostumava a anar al Mercadona i ara m’he passat al Lidl, sobretot perquè és més econòmic. Quan anava a fer la compra em gastava uns 60 euros setmanals i ara em puja als 80. Avui, per exemple, només he anat a fer la compra del rebost (aigua, refrescos i una mica de verdura) i m’ha costat 30 euros”, explica David Espárraga en sortir del Lidl del Passeig del Comerç.
Espárraga és un veí de Sol i Padrís que ha anat a comprar amb cotxe; per tant, al tiquet de la compra cal afegir un altre tant de benzina. Viu amb la seva parella, que també voreja els 50 anys, i tenen feina tots dos. En canvi, Francisca Millán també era una clienta habitual de Mercadona i ara cada cop freqüenta més el Lidl. Viu al polígon d’Espronceda i els té tots dos prop de casa: un al Passeig del Comerç i l’altre al carrer de Rubió i Ors (650 metres de distància entre un i l’altre).
“Jo amb el que ho he notat més [la pujada de preus] és amb la fruita. Abans la comprava al Mercadona i amb aquest increment de preus vaig fixar-me que al Lidl és més barata i també està bona. Però ha pujat tot, en general, i nosaltres a casa som cinc: hi vivim el meu marit i jo, però gairebé sempre tenim a la filla amb els néts”, explica Francisca Millán, qui tot just fa un any que està jubilada.
La seva parella també està jubilada i això els permet respirar més tranquils que altres famílies amb menys poder adquisitiu. Després de la reforma del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, les pensions es tornen a revaloritzar en funció dels Índexs de Preus al Consum (IPC) i això ha donat aire als pensionistes a l’hora de passar per caixa.
Aquest és el cas, per exemple, de Dolores Verdú, que ja ha acabat de pagar la hipoteca, no condueix (per tant, no gasta en carburant), té els fills emancipats, cobra una pensió de 900 euros i viu sola perquè és vídua. Més que un canvi de consum, ella el que ha canviat és l’efectiu per la targeta.
“Ara no sé ben bé quan he pagat…” diu en sortir del Mercadona de La Creu de Barberà. “Però sí que he notat que s’ha encarit tot perquè abans anava amb un bitllet de 50 i encara me’n sobrava i, des de fa uns mesos, que no m’arriba. Per això abans sempre pagava amb efectiu i ara ja pago directament amb targeta perquè no m’he de preocupar per si en porto prou” afegeix.
De manera similar, Maria Antònia Casanovas, també jubilada (70 anys) i veïna de la carretera de Barcelona, reconeix que ella “no es fixa gaire en el preu a l’hora d’omplir la cistella de la compra” i que, simplement, “va agafant el que necessita”. El fet d’anar comprant dia a dia fa que no tingui un control exacte de quant s’acaba gastant a final de mes: “vaig a comprar cada dia o cada dos dies, de mica en mica”, afegeix. En canvi, qui sí que s’ho ha de mirar molt bé és Jessica Velasco: ha d’abastir a una llar de cinc persones (tres d’elles, criatures) amb un sou de 1.000 euros.
“Abans sempre anàvem al Mercadona i ara cada cop busquem els preus més econòmics. Hem de fer malabars i molts esforços. Cada cop renunciem més a antulls que abans compràvem sense pensar-nos-ho i mengem més macarrons, patates, ous… aliments d’aquests que surten més econòmics”.
La seva parella afegeix que també han canviat els hàbits de compra: abans carregaven el carro de la compra amb reforços per a dues setmanes i ara ho fan de manera fragmentada per esmorteir el cop, ja que simultàniament hi ha més despeses a pagar. Igual que Velasco, Rosa Erena i Eulàlia Palou cada cop redueixen més el consum de marques i es mostren més fidels a ‘les marques blanques’.
Erena, per exemple, té 37 anys, viu sola i es gasta una mitjana de 35 euros setmanals només en alimentació. El fet de dependre només d’ella li permet autogestionar-se la seva economia en funció de les seves pròpies necessitats; però Palou encara s’ha de fer càrrec de les carreres universitàries dels seus fills. És per això que a banda dels canvis d’hàbits, pràcticament tothom busca els descomptes i rètols d’ofertes per resistir a la inflació del darrer any. La majoria de clients del supermercat català Esclat, per exemple, com Rosa Palou (veïna de La Creu Alta) o Lola Maymó (d’Hostafrancs), tenen la targeta d’Esclat Oil per estalviar-se sis cèntims per litre a l’hora d’omplir el dipòsit del cotxe al mateix temps que van a omplir la cistella de la compra.
Foto portada: una consumidora amb el tíquet de compra i el canvi del pa, el passat dilluns. Autora: Lucía Marín.