7 de març de l’any 2012. Punt i final a la història de la caixa d’estalvis més antiga de Catalunya: Caixa Sabadell. Malgrat l’intent de sobreviure que va significar la fusió amb Caixa Terrassa i Caixa Manlleu formant la nova Unnim, l’entitat va ser intervinguda i després venuda per un euro al BBVA. Cinc anys després, què va significar la desaparició d’Unnim?
El Banc d’Espanya va adjudicar Unnim al BBVA per un preu simbòlic d’un euro i amb ajudes del Fons de Garantia de Dipòsits de 953 milions fa ara justament cinc anys. Banc Popular, Ibercaja i Banc Santander Central Hispano també es van presentar a la subasta final. Es certificava així la defunció de l’entitat d’estalvi més antiga de Catalunya: Caixa Sabadell, fundada per la burgesia local l’any 1859, posteriorment Unnim.
La presentada com a entitat d’estalvi de la Catalunya central Unnim va ser fruit de la unió de Caixa Sabadell, Terrassa i Manlleu l’any 2010. Però l’aventura va durar poc. En el tercer trimestre de l’any 2011 va entrar en números vermells, d’uns 107 milions, a causa del deteriorament de la cartera de crèdit i immobiliària, els costos de la fusió i les majors exigències regulatòries. Va ser bancaritzada. I després nacionalitzada la tardor de l’any 2011. La gestió intervinguda. Sis mesos després va ser entregada al BBVA, que al maig de 2013 va esborrar la marca Unnim de les oficines.
L’últim president de Caixa Sabadell, i d’Unnim, va ser Salvador Soley. En una comissió parlamentària, l’octubre de 2013 va definir-se com a “impotent” per aturar el punt i final a la història de la caixa d’estalvis decana. “He passat un martiri personal per ser l’últim president de la caixa de la meva ciutat”, va dir Soley, qui també va reconèixer que l’entitat que va presidir va apostar massa pel totxo i les hipoteques. No l’esmentava, però es referia a les presidències anteriors en ple boom immobiliari. Les conclusions de la comissió parlamentària van palesar també que Unnim no va saber diversificar les vies d’ingressos, tot i fer una política expansiva que inaugurava tres oficines cada mes. “Mai ningú va demanar frenar i qui tenia capacitat per a fer-ho era el regulador”, va dir Soley en referència al Banc d’Espanya, a qui responsabilitza, juntament amb la gran banca, de l’esclat del sistema de caixes. El seu director general, Jordi Mestre, va defensar arguments similars a Soley al Parlament, tot i que el terrassenc va haver de donar explicacions també pels seus emoluments: 450.000 euros anuals i un pla de pensions de dos milions mentre Unnim es desfeia.
Un dels fruits principals de Caixa Sabadell era la seva obra social. Sense ànim d’exhaustivitat: va crear l’Escola Industrial, promocions d’habitatge social, la xarxa de biblioteques, va finançar la clínica del nen Jesús, va aportar fons entitats com la Fundació Bosch i Cardellach, Joventuts Musicals o l’Agrupació Astronòmica de Sabadell. Més endavant, el bosc de Can Deu i el Centre d’Interpretació de la Natura, l’Agrupació Astronòmica o el Premi Sant Joan.
Cinc anys després, Soley encara és membre del patronat de la Fundació Antiga Caixa Sabadell 1959, nascuda de les cendres de l’Obra Social d’Unnim per mirar de salvaguardar part de la tasca social de l’antiga caixa a l’àrea de Sabadell. La Fundació és propietària de l’Espai Cultura, la seu modernista del carrer Gràcia (que la Fundació lloga al BBVA), de l’Espai Natura (la masia de Can Deu) i del bosc de Can Deu. El seu president és Joan B.Casas, també degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya, qui qualifica com un “xoc brutal” la desaparició de les caixes.
Han desaparegut les obres socials. La banca no ho té entre els seus objectius. Per tant, hi havia una activitat molt capil·lar que ha desaparegut. D’altra banda, el mercat financer s’ha fet més estret. Hi ha menys entitats financeres. I la situació d’oligopoli s’anirà intensificant. També ha desaparegut tot un model de banca de proximitat. Les caixes estaven arrelades al territori. Les operacions de risc s’estudiaven però hi havia una sensibilitat diferent. I finalment tenien un model de governança participada, d’una economia més col·laborativa i menys mercantilitzada. És un mal missatge que tot aquest model s’hagi perdut”.
La Fundació Antiga Caixa Sabadell 1859 és propietària de l’edifici històric de Caixa Sabadell, amb 150 anys de vida. A més, també posseix l’Espai Cultura, amb exposicions, tallers i i a Can Deu, el bosc i l’Espai Natura, que manté les tradicionals activitats didàctiques. “És el que s’ha salvat del tsunami financer”, diu Casas. El BBVA “a vegades” cofinança part de les activitats “si creu que són de prou interès”. “Mantenim una part del patrimoni i intentem fer activitats que responguin a l’esperit de l’obra social però òbviament queda lluny del que veníem fent abans”, finalitza.
