Un grup d’empresaris de la ciutat impulsen una cooperativa d’estalvi local i presenten la iniciativa a la Cambra.
Volen canalitzar l’estalvi dels socis cooperativistes cap a les pimes i autonòms de la ciutat.
El col·lectiu impulsor de la Cooperativa d’Estalvi Sabadell ha presentat aquest dijous el seu projecte a la Cambra de Comerç. Volen recuperar l’esperit de l’antiga Caixa Sabadell i del model de caixes de proximitat. Però mort el model, es volen basar en un model cooperatiu que reverteixi en el teixit productiu de la ciutat i la comarca.
Vista la presentació que ha realitzat el coordinador de la cooperativa Coop57 i el marc europeu, el projecte Cooperativa d’Estalvi Sabadell sembla més carregat de futur que de nostàlgia. Presentat entre certa expectació davant d’unes 60 persones, moltes d’elles vinculades a l’antiga caixa d’estalvis local, els impulsors asseguren que encara donen les primeres passes i que no tenen sobretot voluntat i coneixements i, això sí, una imatge corporativa.
Però s’emmirallen, amb algunes difereències, amb la cooperativa Coop57, amb més de 20 anys d’història, i també en la situació internacional. “Estem indignats i volem que les coses canviïn”, ha dit Jordi Mercader només començar l’acte. En aquest sentit, assegura que pretenen “vehicular l’estalvi de les persones cap a les pimes i autònoms de la ciutat”. Per la seva part, una altra de les impulsores, Joana Gómez, que va dirigir una oficina de Caixa Sabadell, concreta que volen tornar a un model al servei de les persones:
Canalitzarem estalvis; captarem diners a la cooperativa, pagarem un rendiment pel que dipositen als nostres socis, que tenen dret a veu i vot a les comissions, i per altra banda, prestarem diners a empresaris i autònoms de la zona”, assegura.
En aquest moment, calculen que necessiten captar un capital inicial de 3,5 milions d’euros. “És el mínimi que hem d’aconseguir”, diu Gómez, que assegura que la cooperativa vol un model molt “territorial”, ser com en el seu moment van néixer les caixes: un model molt de proximitat.
Com funciona una cooperativa d’estalvis en 4 punts?
El coordinador de Coop57, Ramon Pascual, ha assegurat que la seva cooperativa, que es dedica a prestar diners cap a l’economia social, funciona en base a quatre principis:
· La propietat dels socis: no són un banc ni estan regulats per tant pel Banc d’Espanya. És una cooperativa que presta diners als seus socis, que han de demanar la incorporació i tenen veu i vot a les assemblees.
· Model autogestionat: ells van marcar les seves regles. “Durant anys ens diuen que les coses són d’una manera determina però això no és neutral. Nosaltres no usem l’índex Euríbor, per exemple, sinó que ens hem fet les nostres regles”, diu.
· Confiança: el model es basa en la confiança, “la clau del nostre sistema”, segons Pascual. Assegura que l’actual sistema financer ha perdut l’arrelament, la proximitat i altres valors. Parteixen de la bona voluntat i del fet que tothom vol retornar els préstecs.
· Ser un instrument: finalment la cooperativa és un instrument per reinventir en la societat i no tenen com a finalitat guanyar diners. “Som un instrument, en el nostre cas, d’economia social i la nostra finalitat és que la societat millori”, ha dit.
Amb aquests principis, Coop57 té unes 500 entitats sòcies i ha donat 210 préstecs l’any 2012 (d’un total de 215 demanats). La taxa de morositat és baixa, d’un 1,3 per cent. “La clau és equilibrir el risc amb garanties com un fons de garantia mutualista o avals mancomunats”, diu. Tot, a més, sense anar al notari.”Un notari donar fe del fet que dues persones es posen d’acord. Perquè hi hem d’anar si ja ens hem posat d’acord”, riu.
Marc internacional
En aquest sentit, les cooperatives d’estalvi a l’estat són gairebé testimonials. Però no així a altres països com Itàlia o França, on tenen una presència molt més alta. De fet, l’italià Carlo Ballero, que té tres empreses al Vallès, assegura que quan comenta amb empresaris italians les comissions bancàries espanyoles per exemple per un descobert no se l’acaben de creure. “Amb aquestes comissions allà serien condemants per usura”, ha assegurat, mentre afegia que “no podem permetre que cinc, sis o set entitats controlin tot el sistema financer d’un país”. Ballero ha posat exemples dels centenars de cooperatives d’estalvis locals existents al seu país.
