La bodega Coca del carrer Brutau fa 100 anys. Es tracta d’un negoci familiar que ha anat passant de generació en generació, des de que Josep Coca Vallès el fundés a 1919. Ara està en mans de la seva neta, Montserrat Coca, que compta amb l’ajut del seu fill, i hereu de la bodega, Aleix Cunillera Coca. Pels Coca, la clau per ser un bon bodeguer és oferir qualitat i un tracte personalitzat cap al client.
La Bodega Coca és història de la ciutat de Sabadell. Aprofitant el seu centenari, les dues generacions que actualment se’n fan càrrec ens obren les portes del seu negoci a tres dies d’una nova celebració de la festa del vi novell, que es farà aquest diumenge.
Quatre generacions de bodeguers
Ara fa 100 anys que Josep Coca Vallès i la seva dona fundaven el seu negoci a Sabadell: la Bodega Coca. En un primer moment van provar sort al barri de Gràcia, després al carrer dels Montcada i el 1940, només acabar la Guerra Civil, es van traslladar al carrer Brutau, on s’ha mantingut fins ara. El cert és que inicialment obriren una botiga de comestibles, però “aviat se’n van adonar de que el que sabien fer era fer vi, que és el que sabia fer la família”, explica la neta del senyor Coca, i actual propietària de la bodega, Montserrat Coca Rocabruna.
Coca explica que, quan van començar, amb les dificultats logístiques de l’època, la seva família comprava el raïm “en algunes vinyes que hi havia a Sant Quirze o Santiga”, i després feien el vi i el cava a la bodega. Però el negoci, necessàriament, ha evolucionat amb el temps. Ara s’encarreguen exclusivament de la venda. Això sí, donen instruccions de com volen el producte, per poder oferir una bona qualitat.
“Allò de que la bota vella fa bon vi ja no existeix”, riu Coca, “el vi necessita molta higiene, molt bona elaboració”, afegeix.
Per això, realitzen el cava a Sant Sadurní i compren vi al Penedès i, en alguns casos, al Priorat. Actualment tot ho venen a doll, i treballen molt amb vins joves. També ofereixen vermut, caves i tenen un apartat de cervesa artesana.
La ciència de produir i vendre bon vi
“El món del vi és una història que comença a la vinya i acaba a la botiga”, explica la Montserrat Coca. Per ella, la clau per ser un bon cellerer, tant pel que ven com el que elabora el producte, és “tenir una cultura del vi bastant completa”. Per vendre amb coneixement també cal entendre els diferents processos pels que passa el raïm abans de convertir-se en beguda. És necessari estudiar-ho tot amb deteniment: “el peu de vinya, el cep, la poda, les plagues, la verema”. Però també “l’arribada del raïm al celler, la premsa, el most, la fermentació i elaboració final”. Coca lamenta, però, que avui dia, “hi ha molts venedors que són exclusivament comercials”. El procés d’elaboració del vi s’ha perfeccionat amb el temps.
“La cultura del vi no té res a veure amb els anys passats”, exposa la cellerera. Avui dia hi ha processos destinats a la producció de vins “molt acurats i equilibrats”. Es té cura de tot: “des de la vinya, fins a l’elaboració”. Coca explica que ara les podes es fan “de manera que el sol els sigui favorables”. A més, assegura que “els ceps es descarreguen de fruit perquè pugui produir raïm amb unes característiques de sucres i de maduració òptimes per l’elaboració”.
Amb tots aquests coneixements que s’han anat adquirint al llarg del temps, Coca conclou que es poden elaborar vins d’una qualitat excel·lent.
La cultura del vi en les generacions més joves
Montserrat Coca està satisfeta amb el nivell de cultura del vi que hi ha en l’actualitat. Això sí, potser no cal ni tant, ni tan poc. La cellerera fa referència a una època passada, quan “va haver un moment d’esnobisme, en que havies d’entendre de vi sí o sí, i tampoc cal”. Els nous compradors de vi als que cal parar l’atenció són “joves que es volen iniciar a la cultura del món”. Però presenten un handicap relacionat amb les papil·les gustatives.
“Venen del món dels refrescs i han acostumat el seu paladar al gust del sucre. Els hi has de treure una mica el concepte dolç i fer-los entrar al vi tal com cal”, assegura.
És per això que a vegades “els costa trobar allò que els hi agrada”. No obstant, Coca parla esperançada: “entre tots farem que a la gent li agradi beure vi”.
Quina és la clau per fer sobreviure un negoci més de 100 anys?
Per aconseguir que un negoci sobrevisqui al pas del temps, per la família Coca, una de les claus és el tracte amb els clients. Aquest valor, com altres que defineixen l’ànima de la bodega, s’ha transmès de generació en generació: “el meu avi li va ensenyar al meu pare, el meu pare a mi i jo li estic ensenyant al meu fill: s’ha de tenir un punt de complicitat amb el client”, explica Montserrat Coca.
Per la propietària, aquesta és una característica diferencial: “els clients venen, expliquen els seus problemes i alegries. Això les grans superfícies no ho tenen”, destaca. A més, s’ha de tenir en compte que “no hi ha clients de primera i de segona”. Coca assegura que cal tractat per igual a qualsevol que entri per la porta, “tant el que es queda mig litre com el que es queda amb dos”.
“Tenim una clientela molt fidel”, assegura. “El vi, a Sabadell, va associat amb el nom de cal Coca”.
Però no tot són flors i violes per un negoci com el del vi. “Costa, costa moltíssim”, lamenta la propietària. “El vi no és imprescindible per viure; el pa, els ous, la llet passen molt per davant”, afegeix. La competència de les grans superfícies es fa molt dura.
“Algunes coses no canvien amb els anys”
Quan l’avi de Montserrat Coca regentava el negoci, anar-hi a fer el vermut es va convertir en una tradició. Avui dia, la tercera i quarta generació, mare i fill, continuen respectant la fórmula que feia servir Josep Coca per preparar la beguda predilecte pels aperitius. També han respectat el model de negoci que el seu avi va visionar per la bodega, i que el seu pare va respectar: “oferir qualitat abans que preu”.
“Una de les coses que em va dir el meu pare va ser: no et fixis mai en el preu a que s’ha de vendre un producte. Fixa’t en la seva qualitat, i aquesta qualitat et marcarà el preu”.
Per tant, quan preguntem a Montserrat Coca quin és el repte més important que la bodega té per davant, respon: “mantenir-nos tal com som”. El seu fill, que també treballa a la bodega i que n’és futur hereter de la bodega, Aleix Cunillera Coca, va optar per un eslògan que el descriu la seva essència: “algunes coses no canvien amb els anys”.
No obstant, sí que han incorporat noves formes de fer més modernes, per poder seguir oferint una qualitat adequada. La propietària parla orgullosa del la bona acollida que ha rebut per part dels clients la implantació del sistema bag in box. Explica que es tracta d’un sistema de “caixes de cartró que duen una bossa dins, i una aixeta”. Llavors, “s’omple la bossa amb el vi de la pròpia bodega i aquest fa el buit”. Així, “no li toca l’aire i per tant no es pica”.
Diumenge, 14a festa de benvinguda al vi novell
A la bodega Coca se li acumulen les celebracions. A més del centenari, el proper diumenge 17 de novembre se celebrarà una festa que té com objectiu “donar la benvinguda al vi nou”. Tot neix arrel d’una tradició històrica que consistia en que els cellerers penjaven una branca de pi al balcó quan ja tenien el vi nou. Ho feien el dia de Sant Martí, l’11 de novembre. Aquest costum s’ha traduït a l’actualitat en forma de legislació: els cellerers no poden posar a la venda el vi de temporada fins a aquesta data.
Fidelment a la història, la bodega Coca fa una festa cada any des de fa 14 edicions que sempre se celebra “el diumenge següent de Sant Martí”. Per això, els amants del vi tenen una cita aquest diumenge, d’11:30 a 14 hores al carrer Brutau de Sabadell. S’hi serviran copes de vi i hi participaran les Forques de Can Deu, els Gegants de Gràcia, els Malabars Malaboig, que impartiran un taller per a nens, els Castellers de Sabadell i dos humoristes: l’Oriol Cruz i la Judith Martin. Com a director de l’acte i presentador, comptaran amb Fermí Casado. El carrer, per altra banda, estarà tallat al trànsit.
