Foto portada: un establiment de la Rambla de Sabadell, aquest divendres. Autora: Lucía Marín.

Les mesures d’estalvi energètic no acaben de convèncer als comerciants

  • Les mesures d’estalvi energètic decretades pel govern espanyol seran vigents des d’aquest dimarts 9 d’agost fins al novembre del 2023.
  • Els comerciants consideren que en alguns casos són normes desencertades i creuen que caldria adaptar-les en funció del sector i de l’ofici.

L’opinió sobre les mesures que hauran d’aplicar la majoria d’establiments a partir de la setmana que ve per estalviar energia varia en funció d’on es pregunti: mentre que els treballadors amb una activitat física intensa durant la seva jornada laboral consideren que les temperatures fixades són exagerades i que la seva rendibilitat se’n veurà afectada, la majoria de clients consultats per aquest digital li treuen ferro. Pel que fa al precepte de mantenir la majoria d’interiors tancats, fet que obliga a executar una maniobra d’urgència a aquelles botigues obertes a peu de carrer, sí que hi ha més unanimitat: no hi ha temps i, en alguns casos, fa més nosa que servei.

Edificis públics i oficines, centres comercials i culturals, botigues, supermercats, bars i restaurants, estacions de tren i de bus, aeroports i els diferents llocs de concurrència pública hauran de regular la temperatura i mantenir els interiors tancats en cas que tinguin aire condicionat o calefacció a partir de dimarts que ve (més info: ‘Es limita la temperatura a 19 graus a l’hivern i a 27 a l’estiu‘). També s’hauran d’apagar els llums dels aparadors a les deu de la nit com a màxim. Aquestes són les principals clàusules establertes en el pla de xoc del govern espanyol, que busca reduir el consum d’energia. Es van aprovar aquest dilluns al Consell de Ministres, entraran en vigor dimarts i seran vigents fins al novembre del 2023.

L’aparador de la sabateria Khumbu, aquest dimecres amb les portes obertes. Autora: J. Ramon.

No ho faran, però, sense polèmica: per una banda, la Cambra de Comerç de Sabadell considera que les inversions que hauran de fer alguns locals per complir les noves normes són contraproduents en molts casos i que no hi ha temps material per actuar. D’altra banda, la presidenta de Sabadell Comerç Centre, Eva Fernández, considera que la temperatura estipulada és exageradament alta a l’estiu (mínim 27 graus) i exageradament baixa a l’hivern (màxim 19 graus), fet que afectarà tant al personal com a la clientela.

“Si ara estem a 22 graus i ja estic mort de calor, imagina’t a 27… cinc graus més! Potser algú que estigui a una oficina assegut sí que pot fer la seva feina a aquesta temperatura, però jo pujo, baixo, moc i transporto els paquets del magatzem. Fer això amb aquesta calor és insuportable!”, convé Aziz Lemkhanter, un dels treballadors del Consum que hi ha a la carretera Prats de Lluçanès.

De fet, Àlex Grau és un autònom que combina el treball al despatx amb el teletreball i sosté que el pla de xoc “no és cap drama”, sinó que “és una actuació per prevenir danys majors”. Per contra, una de les dependentes de la segona planta del centre comercial El Corte Inglés, Johany Parra, no comparteix aquesta opinió perquè el fet d’estar de cara al públic l’obliga a dur un determinat tipus de roba que li fa passar calor ja a la temperatura actual: “Jo ja estic suant ara, i això que és primera hora del matí. No em vull imaginar els migdies amb l’aire a 27”.

Les portes autmàtiques d’El Corte Inglés, aquest dimecres. Autora: J. Ramon

Parra indica que aquest any ja ha notat un cert reajustament de la temperatura en aquest centre i és conscient de la crisi energètica i mediambiental que pateix el planeta, però considera que els topalls fixats pel govern espanyol són excessius. En canvi, la sabateria Khumbu de la Ronda Zamenhof aplica exactament aquestes mateixes mesures des de molt abans que ho dictés el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE).

“Mira: l’aire està a 27 graus i no passa res. I a dins al magatzem no en tinc, eh. No cal. Que fa calor? Sí, però també hem de ser conscients que cal fer esforços per preservar el planeta. Igual que els llums: per què han d’estar oberts els llums dels aparadors a les onze de la nit? Si no hi ha ningú! Jo ara les apago a les deu, però a l’hivern les tanco a les nou”, apunta la propietària, Núria Salomó.

De manera similar, Estela Jiménez és una clienta que també combrega amb aquesta filosofia: “A l’hivern, quan passegem pel carrer i entrem a una botiga, anem abrigats. Per tant, no passa res si la temperatura és una mica més baixa. Igual que ara: anem amb tirants o pantalons curts i depèn d’on entris, tens fred i tot. Moltes botigues tenen l’aire a tota castanya. Per tant, no em sembla malament aquesta mesura”.

L’aparador de Mallorquí Sabaters, aquest dimecres. Autora: J. Ramon.

El que sí que ha generat fortes crítiques per part dels comerciants és la imposició de tenir un sistema de tancament automàtic de portes en els locals climatitzats abans del 30 de setembre. És a dir, tots els centres que tinguin calefacció o aire condicionat hauran de tenir les portes tancades per tal de preservar la climatització a l’interior. Si no en tenen, n’hauran de posar en menys de dos mesos. En aquest sentit, també hauran d’incorporar termòmetres que informin sobre la temperatura i el nivell d’humitat així com revisar la caldera i les instal·lacions tèrmiques si l’última revisió és anterior al gener del 2021.

“Aquestes mesures demostren que el govern no coneix com funciona el sector: obligar a tenir les portes tancades als comerços significa, primer, una inversió per tots aquells que no en tinguin i, segon, posar una barrera entre el comerciant i el client. Però, a més, són poc realistes: no hi ha temps de fer tot això, el mercat està saturat”, critica el president de la Cambra de Comerç, Ramon Alberich.

En el cas de Mallorquí Sabaters, a la Via Massagué, la porta és part de l’aparador: mentre la botiga està oberta, les portes també ho estan i hi barren l’accés des de l’interior del local; però quan acaba la jornada laboral, les fulles de vidre es tornen a ajuntar al final del vestíbul i es tanquen en una mateixa porta. “Ja n’hi ha de porta, però durant el dia forma part de l’aparador. No és eficient tancar l’entrada als clients”, expressa la dependenta Elisabeth Rivas. Una opinió que també comparteix Núria Salomó, del Khumbu.

“Volem esperar que ho aclareixin millor. Sempre diuen una cosa i després acaba sent una altra, però si acaba sent així haurem de fer una porta de pressa i corrents. No té gaire sentit, però: nosaltres funcionem amb una cortina d’aire i ja vam fer la inversió amb això. Aleshores, què?”, lamenta el responsable del torn de matí a la cafeteria de Belles Arts, Nil Castells.

Castells també afegeix que una porta dificultaria el servei dels cambrers, que van i vénen de la terrassa amb la safata sempre carregada. Una valoració que englobaria la disparitat d’opinions al respecte és la d’Eduard Bosch, propietari de EJJM SL, una empresa dedicada a confeccionar tratges d’home: “Cal trobar l’equilibri entre l’estalvi energètic i l’activitat del sector. Estar a unes oficines, a una sala o una estona a l’estació mentre esperes el tren a 27 o 19 graus encara pot ser suportable, però fer segons què amb calor o fred pot ser contraproduent. Els clients volen estar còmodes i els treballadors han de tenir confort”.

La terrassa i l’interior de la cafeteria de Belles Arts, aquest dimecres. Autora: J. Ramon.

D’acord o no amb aquestes normes, la majoria d’establiments estaran obligats a aplicar aquestes normes a partir de dimarts per tal de consumir menys energia. De fet, la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, va anunciar aquest dilluns, quan es va aprovar el pla de xoc en el Consell de Ministres, que al setembre anunciarien més mesures per continuar reforçant l’estalvi energètic.

Foto portada: un establiment de la Rambla de Sabadell. Autora: Lucía Marín.