Ramoneda Selecció, aquest dimecres. Autora: Lucia Marin

Selecció Ramoneda tanca per jubilació aquest cap de setmana, i no és l’únic

La botiga de queviures Selecció Ramoneda abaixa la persiana per sempre. Un dels establiments més arrelats al centre de la ciutat tanca per jubilació el divendres i ho fa amb un cert regust agredolç: per una banda, el seu propietari, Josep Ramoneda, apunta que més que un negoci, Selecció Ramoneda ha estat casa seva durant gairebé 70 anys; però, per l’altra banda, lamenta que actualment el comerç de proximitat és residual i “això ho pagarem molt car”, adverteix abans de plegar. Gairebé simultàniament, la carnissera de Casa Ribera (al barri de Ca n’Oriac) es jubilarà aquest dissabte i la botiga Ventura Cortines també ha penjat ja el cartell ‘liquidació per jubilació’.

Selecció Ramoneda és un clar exemple del que significa ‘comerç local’: una parella va obrir una petita botiga al carrer de Sant Pau (centre) el 1955 i durant 67 anys la família ha fet més barri que negoci. Un dels seus fills, Josep Ramoneda, qui actualment n’és el gerent, destaca que els productes i la distribució de l’establiment han anat canviant al llarg del temps, però que sempre s’han caracteritzat pel tracte i la proximitat als clients.

“Puc marxar d’aquí dient que no m’han fet plegar, sinó que marxo perquè vull i, tal com està la cosa, això és una sort. El tema està en què marxo amb una certa tristesa perquè veig que el comerç petit, el de barri, està tocant fons. Si no es fa res, desapareixerà i això ho pagarem molt car perquè se n’aniran una sèrie de coses, com és la relació social amb la gent o les anècdotes que t’expliquen. Quan tu vas a una gran superfície, tot això no et passa. Entres sense saludar tampoc”, adverteix Ramoneda.

Aquest dimecres, a 48 hores d’abaixar la persiana definitivament, Selecció Ramoneda estava ple de gom a gom i divendres celebraran un comiat en petit comitè per celebrar els 67 anys de comerç al barri que ha brindat aquest establiment. És curiós com la botiga que ara ven fruita, vins, conserves i formatges, entre altres queviures, va començar venent carn.

“Ho vam haver de canviar tot, quan vam arribar aquí. Com que a casa seva [fent referència al pare de Josep Ramoneda] eren carnissers, jo també em vaig posar de carnissera. Vam fer força propaganda dels pollastres de Sentmenat! De tot això que hi ha ara, nosaltres no tocàvem res: només era una carnisseria i després vam anar avançant”, recorda la mare, Eulàlia Cuscó.

De fet, la família Ramoneda explica que anys enrere havien arribat a viure dins la botiga. Sobre els anys 80, Ramoneda va decidir apostar decisivament pel negoci familiar i va ser aleshores quan el va convertir en el que és avui dia. Els inicis van ser difícils i el final tampoc ha estat fàcil: a tall d’exemple, la factura de la llum se’ls ha triplicat en tres mesos (de 800 euros en la penúltima a 2.500 en la darrera).

Ramoneda Selecció, aquest dimecres. Autora: Lucia Marin
Ramoneda Selecció, aquest dimecres. Autora: Lucia Marin

En aquest sentit, Ramoneda té constància que molts comerciants de Sabadell estan tenint greus problemes per afrontar totes les despeses amb l’actual inflació i preus del lloguer: “la gent quedarà parada de la quantitat de comerços que plegaran. Alguns ho faran per jubilació i agafaran el respir de dir ‘sort que ja ens toca’, però molta gent tancarà perquè no podran aguantar”, avisa.

Pròxims tancaments: Ventura Cortines i Casa Ribera

La botiga de catifes i cortines Ventura, a la Via Massagué, també tancarà aviat per jubilació. Elvira Casanovas, qui porta el negoci juntament amb el seu marit des de fa més de 30 anys, explica que tanquen perquè no hi ha relleu generacional. Els seus fills treballen i no han trobat qui els vulgui fer el relleu a Ventura Cortines. Tot i això, considera que el canvi d’hàbits de la societat no ha afectat tant com se sol pensar i que la demanda de productes per a la llar encara és força alta.

Ventura Cortines, aquest dimecres. Autora: Lucia Marin
Ventura Cortines, aquest dimecres. Autora: Lucia Marin

Tot i que el sector del tèxtil és un dels més antics i aquesta botiga ja fa dècades que va obrir, Casanovas també alerta que cada vegada són menys: “Les cases grans no són com nosaltres, el tracte no té res a veure. El meu home gairebé no hi és a la botiga perquè nosaltres anem a prendre mides, a posar les cortines, a fer tot de coses que no es fan als grans mercats. Abans hi havia més botigues així”. En canvi, Salud Cumplido, de la carnisseria Casa Ribera, a l’avinguda Mataderpera, creu que els comerços locals encara tenen un llarg futur al davant; especialment en els barris com Ca n’Oriac.

Salud Cumplido i la seva encarregada a la carnisseria, aquest dijous. Autora: J. Ramon
Salud Cumplido i la seva encarregada a la carnisseria, aquest dijous. Dissabte diran adeu a la Casa Ribera. Autora: J. Ramon

Cumplido fa 50 anys que treballa en aquesta petita botiga i aquest dissabte penjarà el davantal per sempre: “Estic contentíssima, he gaudit molt. Plego perquè no em queden forces, però no perquè no m’agradi. M’encanta estar aquí, és casa meva: vaig entrar amb 14 anys i en surto amb 65”, diu amb un somriure d’orella a orella. Fa onze anys, però, que ho porta ella i ara li passarà el relleu a dues germanes del barri. Serà així com el 23 d’agost, Casa Ribera tornarà a aixecar la persiana, aquest cop de la mà de Marina i Francisca García.

Foto portada: Ramoneda Selecció, aquest dimecres. Autora: Lucia Marin.

Els comentaris estan tancats