Els riders són repartidors a domicili que cobren per entregues. El seu volum de feina depèn de la disponibilitat que estableixin al seu perfil, però també de la seva eficiència: com més puntuació obtenen amb els encàrrecs, més en fan. D’aquesta forma, les empreses contracten més, i paguen millor, els millors riders. La nova ‘llei rider‘, però, obligarà a assalariar els treballadors. Això no ha agradat gens als repartidors sabadellencs: diuen que guanyaran menys diners, hi haurà acomiadaments i que unificar condicions eliminarà els incentius econòmics per als millors riders.
L’atractiu de Glovo, una de les diferents plataformes d’entregues a domicili, era la flexibilitat dels treballadors: qui volia guanyar uns diners per la via ràpida, només calia que es registrés en aquesta aplicació per repartir menjar. Sense més. És el cas del sabadellenc Luís Daniel Salazar, de 20 anys, que al setembre no tenia feina i va decidir començar a treballar per Glovo a Sabadell. Des d’aleshores es guanya la vida repartint comandes, però d’una manera que ha aixecat polseguera: el jove no és autònom i tampoc té cap contracte laboral amb l’empresa. Va per lliure.
Per aquest motiu, i els de centenars de riders més, el govern espanyol ha decidit regularitzar les plataformes que es dediquen a aquest servei: Glovo, Deliveroo, Uber Eats o Stuart.
En canvi, Emiliano Zapata és un rider però ell sí que és autònom; per això troba injust que a partir de l’agost s’hagi de conformar en ser un treballador assalariat. Zapata es dedica a aquest ofici des del 2018 i, amb les entregues i qualificacions acumulades en aquests dos anys i escaig, a final de mes assegura que li queden 3.000 euros nets (havent reduït ja un 20 per cent d’IRPF).
“No tots els meus companys tenen el meu sou. Jo em vaig comprar una moto per ser més ràpid i ho dono tot en cada entrega, per això els clients em puntuen molt bé. La llei fixarà el mateix sou per a tots els treballadors, facin més o menys entregues, vagin amb moto o amb bicicleta i entreguin els paquets amb millor o pitjor estat”, exposa Zapata.
A banda de ficar-los a tots en el mateix sac, els riders també auguren pèrdues econòmiques: per una banda, estan segurs que cobraran la meitat del que guanyaven fins ara. De mitjana els repartidors guanyen quatre euros per entrega i, tenint en compte que la majoria treballa entre vuit i deu hores al dia, a finals de mes la motxilla de Glovo s’emplena de bitllets verds.
La llei rider, un pas endavant o enrere?
Per una banda, després de mesos de negociació amb la patronal i els sindicats, la ministra de Treball, Yolanda Díaz, defensa la regularització dels repartidors a domicili assenyalant les vacances pagades, els drets laborals, la seguretat jurídica i les diferents prestacions per incapacitat o desocupació. Els sindicats majoritaris UGT i CC.OO creuen que la llei combatrà la precarització del sector i per això volen ampliar-la i extrapolar-la a altres col·lectius.
Per altra banda, a bona part dels riders no els preocupa tant “una estabilitat laboral” o “tenir vacances pagades”, sinó que els interessa “guanyar el màxim de diners a final de mes, sense topalls”. En aquest sentit, Zapata també creu que les plataformes obligades a assalariar els repartidors no podran mantenir tot l’equip del qual gaudeixen actualment i, per tant, hi haurà molts acomiadaments.
José Antonio Arias, un repartidor d’Uber Eats, avança que la intenció és fixar un sou de 400 euros mensuals per cada treballador, que hauran de conformar-se amb una mitja jornada i que estaran contractats per una ETT. De moment, però, encara no hi ha una versió oficial.
Glovo, abans i després de la llei
Tots les plataformes de serveis d’aquest tipus estan en contra de la regularització, excepte Just Eat que ja comptava amb un model mixt entre assalariats i subcontractats. Els detractors de la llei lamenten que no hagin comptat amb la seva opinió ni amb la de la restauració. En aquest sentit, aquestes plataformes han servit de trampolí pel comerç local. Un exemple, Marta Real, de la fleca l’Obrador, explica que van començar a treballar amb Glovo per captar més clients: veïns que viuen en barris allunyats del Centre, però volen un producte d’aquest forn, poden utilitzar un repartidor a domicili. Real assegura que en tres mesos ja han notat els efectes de Glovo: “tenim més comandes, especialment el cap de setmana”.
Foto portada: un grup de ‘riders‘ a la plaça de l’Àngel. Autora: Júlia Ramon
