La Fundació per la Indústria, abans Fundació del Gremi de Fabricants de Sabadell, organitza aquest dilluns una jornada de debat i reflexió amb la mirada posada en la reconversió econòmica de Sabadell i les ciutats industrials que han patit un sotrac econòmic. La jornada s’allargarà durant tot el dia, i comportarà la intervenció d’una desena llarga de ponents.
El diari digital iSabadell col·labora en la difusió de la jornada Resiliència econòmica i urbana: estratègies de transformació en ciutats industrials. En aquest sentit, parlem amb l’impulsor de la jornada, Joan Casanovas, membre del Patronat de la Fundació per la Indústria, i amb el nou president de la fundació, Josep Roca. La jornada és el seu primer acte públic com a màxim responsable de la fundació.
La fundació del Gremi de Fabricants es va reconvertir en la Fundació per la Indústria fa cinc anys, ampliant l’àmbit d’actuació des de la indústria tèxtil a la indústria en general. Vostè ara comença com a president, però quin balanç fa dels primers cinc anys de la fundació?
S’ha posat en marxa la fundació i s’ha consolidat. La nova junta recull el testimoni i vol donar un nou impuls, reforçant les activitats i concretant més el suport directe a una part important del teixit industrial: les petites i mitjanes empreses. Formen un 98 o un 99 per cent del número d’empreses catalanes. Com més petita és l’empresa més dificultats hi ha per encarar els canvis tecnològics, socials i econòmics.
De quina forma donarà suport la Fundació per la Indústria a les pimes a partir d’ara?
Ens focalitzem en una acció concreta: ajudar-les en la digitalització. És un tema arxiconegut per tothom, que és un carro al que totes les empreses han de pujar. La fundació ha pensat centrar-se d’una manera molt concreta en accions de suport a les pimes per facilitar el pas en un procés que és irreversible.
Quins beneficis podria tenir un teixit empresarial més digitalitzat?
La digitalització comporta canvis estructurals. No parlem només de robotitzar els processos. És l’anomenada quarta revolució industrial. No pots evitar de pujar-hi i has d’assumir tots els canvis que comportarà la digitalització. Són canvis tècnics, de formació, culturals… La fundació vol incidir en tots aquestes aspectes perquè les pimes facin un pas endavant.
Quines són les seves reivindicacions de la Fundació per la Indústria davant l’administració pública?
Intentem posar negre sobre blanc que altres països industrialitzats de l’entorn mediterrani tenen eines estructurades a nivell d’ajudes, sigui de l’administració europea, la nació o el territori que faciliten fer el pas digital. Ens sembla, estem concloent l’estudi encara, que Espanya, i tampoc Catalunya, no és capdavantera en aquestes ajudes. Anirem a les administracions i demanarem ajudes a les empreses.
La reindustrialització o l’economia circular són altres dels cavalls de batalla de la fundació. Quina tasca s’ha fet?
L’activitat industrial ha canviat i estem en un moment en que, per exemple a Sabadell, cal reinventar la ciutat per omplir els forats que ha deixat la industria tèxtil tradicional. La fundació organitza jornades, és sensible a la reindustrialització i sensibilitza a les administracions per potenciar-la. En quant a l’economia circular o la derivació ‘eco’ que mou l’economia, també hi estem posats.
La Fundació per la Indústria organitza unes jornades aquest dilluns sobre resiliència urbana. Perquè és necessària?
La jornada és iniciativa de la fundació per posar èmfasi en la reindustrialització de Sabadell, com ja han fet altres ciutats industrials espanyoles i europees. Parteix per sensibilitzar i vol iniciar un procés de mesures per dur a terme canvis.
L’impulsor de la jornada és Joan Casanovas, membre del Patronat de la Fundació per la Indústria, qui aporta el seu punt de vista durant l’entrevista.
Què és la resiliència urbana?
Resiliència és una capacitat física que fa tornar els elements a la situació anterior després de ser sotmesos a pressió. Hi ha una corrent que estudia la capacitat de recuperació de les ciutats que han patit declivis, sigui per fenomens naturals o d’altra naturalesa. El que més ens interessa és la capacitat de recuperació en declivis industrials, econòmics o socials. La capacitat de recuperació no és dir que ‘nosaltres tornem allà on estàvem’ sinó veure com podem recuperar-nos per anar més lluny. Canviar el sistema que ens ha portat a aquesta crisi i passar a un de nou per anar endavant.
Com són les ciutats resilients?
Parteixen de la història i la tradició. Però són flexibles i canvien cap a paradigmes nous perquè la societat i l’economia han evolucionat. La globalització ens ha portat a que molts dels paradigmes que teníem s’han trencat. Cal anar cap a nous camins per permetre a la gent de les ciutats portar una vida digna, tenir feina, ser feliços dins la ciutat, tenir una mobilitat tranquil·la o ser ciutats segures.
Com de resilient és Sabadell?
Hem rebut unes patacades fortes. La jornada vol ajudar a començar a fer el canvi per definir una estratègia de ciutat. Com a fundació no marcarem el camí perquè creiem que és un procés participatiu i coordinat amb els diferents agents. Però tenim bastant a dir, tenim bastantes idees i bastantes aportacions.
Tenen exemples de bones pràctiques de ciutats mitjanes com Sabadell?
A la jornada se’n parlarà. Una és Avilés, que va patir un declivi important amb la pèrdua dels alts forns. Allò va provocar un repensament de la ciutat, i van canviar el model per introduir noves variables. També hi ha una altra ciutat, com Eindhoven (Països Baixos), que va patir una molt forta crisi industrial per la desaparició de Philips, perdent desenes de milers de llocs de treball. Van parlar la municipalitat, empreses, la universitat i grups ciutadans i van dissenyar un procés, van experimentar sent atrevits i han aconseguit transformar la ciutat, que ara és un model d’èxit. Molta gent va a Eindhoven a veure’n la transformació. El seu propi procés és tan creatiu que sorgeixen noves idees que no estaven previstes a l’estratègia inicial.
En els dos casos són ciutats que han passat pàgina al seu model industrial anterior. El model de canvi de la resiliència no és per tornar on érem. A Sabadell seria impossible tornar a les fàbriques al nucli urbà, amb xemeneies i fum. Ara el model es basa en el coneixement, el talent, un altre tipus d’industrialització més basat en sistemes de robotització, sistemes intel·ligents de producció, big data, intel·ligència artificial i tot allò que crea un valor afegit més gran i una indústria d’un altre nivell.
Quin paper podria tenir en aquest sentit el projecte del clúster de Sabadell o la reactivació econòmica de l’entorn del Ripoll?
Aquesta casa ha impulsat el projecte del clúster i l’Ajuntament l’ha entomat. És una estratègia interessant i un exemple de com diferents entitats podrien col·laborar per canviar la ciutat. El clúster es basa en esport, salut i innovació i dins d’aquesta conjunció cal veure quines possibilitats tenim de crear noves empreses, veure quants llocs de treball es podrien crear i de com es podria transformar la ciutat. En quant al Ripoll ho hem repetit moltes vegades que Sabadell viu d’esquenes al riu Ripoll des de fa molts anys i és un element importantíssim de la ciutat que cal revitalitzar. Tenim uns actius, el propi Ripoll, la seva conca, i tots els elements urbanístics i ambientals que hi ha al voltant, que s’han de posar en valor. Si no ho fem, sempre tindrem un Ripoll deprimit.
Quin fruit concret esperen de la jornada sobre resiliència del proper dilluns?
Aprendre de les estratègies que han aplicat altres ciutats i que es puguin posar en pràctica a Sabadell. També val a dir que, més enllà de Sabadell, tenim confirmada la presència de molts municipis diferents de Catalunya.
