Optimisme entre els assistents a la Jornada sobre Resiliència Urbana organitzada aquest dilluns per la Fundació per la Indústria. Alguns consideren que hi haurà un abans i un després en el consens sobre com reactivar econòmicament la ciutat. L’Ajuntament ha saludat la iniciativa mentre que el món econòmic ha demanat més col·laboració pública i privada, bàsicament basada en la confiança entre les parts.
La Fundació per la Indústria ha organitzat la jornada amb la voluntat de sacsejar Sabadell i mirar de passar a l’acció en la reactivació econòmica de la ciutat. S’han endut un bon sabor de boca d’una jornada que ha aplegat una desena de ponents i alguns exemples de bones pràctiques urbanes.
Avilés o Eindhoven com a cas d’estudi
El punt de partida és la capacitat d’adaptació i canvi en ciutats en declivi, que les converteix en ciutats resilients. En la sessió del matí s’ha explicat en profunditat el cas d’Avilés o d’Eindhoven, amb bona part de l’economia depenent d’un sol sector, el siderúrgic, o d’una sola empresa, la Philips. En els dos casos, el declivi va marcar una conjura col·lectiva per resituar la ciutat i recuperar llocs de treball que s’ha assolit amb èxit.
Clam per la cooperació público-privada
S’han exposat alguns elements necessaris per viure un procés de resiliència: un cert teixit social i “ecosistema” empresarial amb centres tecnològics o universitaris, orgull de pertinença, nivells d’endeutament públic controlats o accés al finançament. Tots possibles en el cas de Sabadell, coincideixen les fonts consultades. I s’ha destacat especialment, també per part de Joan Enric Ricart, de l’IESE, la col·laboració entre els agents privats i públics. “Cal compartir riscos però també beneficis”, ha assegurat. Crear xarxes ha estat un altre dels conceptes constants: “cal un fòrum de concertació”, ha dit l’acadèmic Ricardo Méndez.
La sessió de la tarda ha versat específicament sobre Sabadell. Ha obert el foc l’urbanista i arquitecte Manel Larrosa, demanant ambició per dibuixar Sabadell durant 20 anys. Entre els projectes que ha esmentat, la reforma de la Gran Via, la necessitat d’unes rondes de circumval·lació, apostar per l’habitatge protegit, potenciar l’hospital Parc Taulí, i actualitzar el parc industrial del riu Ripoll, un projecte històric que dorm el somni dels justos i que s’ha convertit en punt de trobada durant tota la jornada. “Per què no pensar en el Ripoll com el Silycon Valley de Barcelona?”, s’ha preguntat Miquel Martí, president de Moventia. “No hi ha cap espai d’aquestes característiques a tota l’àrea de Barcelona”, ha insistit Larrosa durant la seva ponència. Per la seva part, l’arquitecte Sebastià Jornet ha demanat que Sabadell defineixi “noves àrees de centralitat” per no tenir “el centre, l’Eix Macià i poca cosa més”. “Sabadell ha d’aprofitar l’oportunitat”, diu Jornet.
El clúster Fundació Esport Innovació i el coliving de l’ESDI, en marxa
Pel cantó municipal, la tinent d’alcalde de Promoció de la Ciutat, Marisol Martínez, ha defensat que era necessari crear la seva àrea per sortir del “pessimisme”. Ha valorat que “Sabadell té molts punts positius” com l’orgull de ciutat i ha mantingut que ja han fet passes en quant a la col·laboració público-privada, per exemple, amb el clúster Fundació Esport Innovació Sabadell.
Des de la banda privada, el director de l’ESDi, Josué Molina, ha assegurat que dos projectes de l’escola van en la línia de la resiliència: per un costat, la rehabilitació de les naus dels Docks per fer-hi un coliving destinat a emprenedors i ubicar-hi empreses emergents o spin-offs, i per altra banda, potenciar l’estudi de les Humanitats Digitals.
Serracant: s’ha “sanejat” la relació entre el món privat i l’Ajuntament
L’alcalde de Sabadell, Maties Serracant, ha clos la jornada, agraint el debat a la Fundació per la Indústria i defensant que “estem millor que fa quatre anys”. Serracant considera que hi ha més “confiances” i que s’ha “sanejat” la relació entre el món privat i l’administració. Així mateix, ha defensat els fruits de la gestió municipal, com l’estratègia DUSI, que ha aportat de 10 milions d’euros a la ciutat, i la tasca planificadora del govern. “A la vegada, també fem projectes, com la compra de part de l’Artextil o la Sallarés Deu”. Serracant accepta que l’Ajuntament ha de fer de “catalitzador” de l’economia local, però de forma compartida.
Així mateix, l’alcalde considera que si es parla de resiliència cal parlar molt de Vallès i ha reclamat una Àrea Metropolitana del Vallès.
Valoracions
Les fonts consultades valoren positivament la jornada. “Hem vist com la cooperació público-privada efectiva és essencial per engegar aquests processos. El ciutadà ha de sentir la ciutat seva i ha de tenir somnis compartits. És el concepte clau de la jornada: Sabadell ha de tenir somnis compartits”, assegura l’impulsor de la jornada i patró de la Fundació per la Indústria, Joan Casanovas. Així la secretària general del Gremi de Fabricants, Núria Aymerich, ha assenyalat que “hi ha hagut un punt d’inflexió” i creu que “ara hauria de venir la creació d’una agència público-privada per recollir la veu de les diferents parts”. Larrosa s’ha avançat i fins i tot ha posat nom a l’agència: Sabadell Resilient.
Per la seva banda, el director de continguts institucions i canals interns del Banc Sabadell, Manel Camps, defineix el debat com “lloable” i creu que “cal demostrar la resiliència de forma urgent. Necessitem que totes les capacitats de la ciutat treballin en un mateix sentit per recuperar la ciutat. Sabadell té les fortaleses necessàries: la seva ubicació, el seu passat industrial, el seu teixit social ric i dinàmic. Tot s’ha de posar en marxa”. El president de la Cambra de Comerç, Antoni Maria Brunet, ha vist que el debat ha estat “oportú i necessari” i demana “voluntat de ser capital del Vallès; cal generar infraestructures de capitalitat”. “De la jornada s’ha desprès confiança i si aquesta confiança tira endavant, amb visió de llarg termini la col·laboració tirarà endavant”, ha assenyalat Martí (Moventia), qui també demana “voluntat”.
