L’històric sindicalista Juan Guil ha volgut deixar constància de les seves vivències a Sabadell a través d’un llibre. Mis vivencias, CCOO y la transición política en los centros de trabajo (1976-1999) narra, per una banda, el paper dels sindicats per afrontar els diferents fets ocorreguts a Sabadell durant la Transició i, per l’altra, els seus enfrontaments amb el servei militar, els consegüents acomiadaments i detencions. El llibre es va presentar aquest dimarts 18 de juny al Casal Pere Quart.
Guil va néixer a Sabadell l’any 1953. Als 23 anys va ser nomenat secretari general de Comissions Obreres al Vallès Occidental (CC.OO), càrrec que va exercir durant 23 anys. Actualment, els treballadors de la ciutat denuncien el mateix que fa 40 anys: la precarietat laboral. Enrique González, qui ocupa ara el seu càrrec, i Agustín Moreno, el responsable d’Acció Sindical de CC.OO entre el 1982 i el 1997, asseguren que el llibre representa la realitat de milions de treballadors del Vallès Occidental. Parlem amb Guil la setmana que ha presentat les seves memòries.
La precarietat laboral que denuncien els treballadors del 2019 continua essent la mateixa que als anys 80?
Podríem dir que la precarietat s’actualitza en cada context i l’actual és més preocupant que la dels anys 80. Des que el Partit Socialista de Felipe González va legalitzar la precarietat laboral amb els contractes temporals l’any 84, els treballadors no tenen res que els empari. En conseqüència, la desigualtat social i la precarietat laboral corren juntes agafades de la mà a costa de falsos autònoms, contractes parcials, el degoteig de les pensions, etc. Per tant, ara hi ha més treballadors afectats per un fenomen duplicat.
Com van influir les eleccions municipals del 79 en la situació laboral a Sabadell? Tindrà els mateixos efectes la recent victòria socialista?
Sabadell era una ciutat industrialitzada, bàsicament en el tèxtil. No es va aconseguir pal·liar la precarietat dels obrers, ja que cinc anys més tard el 40 per cent de la població activa de la ciutat estava a l’atur. Tanmateix, les accions que es feien per millorar la situació dels treballadors anaven enfocades al benestar col·lectiu, de les famílies. La creació de treball es feia pensant en la comercialització de la ciutat com un únic sector: la indústria del tèxtil.
Ara Sabadell és una ciutat de serveis, el 80 per cent dels treballadors es dediquen al tercer sector. Això es deu, bàsicament, a la formació especialitzada i a la promoció econòmica. En conseqüència la creació de treball es fa pensant en la potenciació de l’individu. Cal tenir en compte, també, que el pressupost de l’Ajuntament no és el mateix ara que fa 40 anys.
Què han de fer els treballadors per aconseguir unes condicions laborals dignes?
Afiliar-se als sindicats. De fet, aquesta és l’única sortida. No es poden afrontar els problemes individualment i si ho fas estàs perdut. Els sindicats són el pont entre els treballadors i les empreses, la seva missió és intermediar entre els uns i les altres fins a arribar a una entesa que satisfaci a tothom.
La societat sempre s’ha hagut de mobilitzar per aconseguir resultats i sempre serà així. Els treballadors d’Estampaciones Sabadell o d’Unitat Hermètica, ambdós afers tractats en el llibre, ja van recórrer al moviment sindicalista. Tot i no ser del tot comparable, els treballadors d’SMATSA també han seguit aquest camí. El sindicalisme és l’única manera que els treballadors surtin victoriosos en els conflictes amb les empreses.
Si li sembla, acabem aquí l’espòiler de Mis vivéncias, CCOO y la transición política en los centros de trabajo (1976-1999). Quant temps ha estat treballant en aquesta obra?
Dos anys ben bons. Primer vaig haver de recórrer a l’Arxiu Històric per recopilar tota la informació compresa entre els darrers 25 anys del segle XX i, després, madurar-la per poder escriure un relat que s’aproximés al màxim a la realitat. Vaig dedicar-li dos anys perquè volia fer-ho bé.
Quina utilitat té un repàs de l’acció sindical als anys 80 en l’actualitat?
En el llibre s’expliquen els fets més importants que van ocórrer a Sabadell, i en tota la comarca, durant aquest període. Per tant, és un tema d’interès per tot aquell qui tingui un mínim d’inquietuds. A més, conèixer les experiències passades en el món laboral sempre és útil pels treballadors, ja que això els pot ajudar a buscar mètodes per defensar els seus drets.
