- El president del Banc Sabadell avisa que l’impacte dels fons europeus a Catalunya i Espanya dependrà del rigor i la seguretat jurídica.
- Preveu un 2021 en clau optimista, malgrat que bona part de la recuperació quedarà per l’any vinent.
A mes i mig de l’esclat de la pandèmia a Europa, el president del Banc Sabadell, Josep Oliu, es va mostrar més que optimista respecte l’economia global l’any 2020. La previsió, com les de tots els organismes públics i privats, va ser més que fallida, ja que el Producte Interior Brut ha caigut a Europa com no ho havia fet des de la Segona Guerra Mundial. La pandèmia va colpejar sense avisar. Amb la digestió del shock, com planteja el BS el 2021? Oliu ha pronunciat aquest dimecres la tradicional conferència Perspectives Econòmiques a la Cambra de Comerç de Sabadell.
Amb un format mixt, molt limitat a nivell presencial, i retransmès per streaming per a la resta, Oliu ha assegurat que l’any passat hi havia una “boira” però aquest any està ple “d’incerteses” tot i que “la boira té alguns clars”. I de fet ha estat més aviat optimista tant pel que fa a la pandèmia com a la situació internacional (millor Biden que Trump, el Brexit ha estat tou i Xina segueix creixent), pel paper creixent de la Unió Europea i també per l’economia espanyola i fins i tot a nivell del propi Banc Sabadell.
Tot però deriva del shock de la Covid: “Fa un any no prevèiem res. Gener i febrer de 2020 van ser extraordinàriament bons però la pandèmia i l’adopció de mesures de contenció van aturar l’economia”, ha recordat Oliu, qui entén que a l’inici no es tenia tota la informació ni sobre la malaltia ni sobre com contenir el virus ni tampoc sobre les efectes que podien tenir les polítiques de contenció.
Del shock de la Covid al FRE (Fons de Recuperació Europeu)
El punt de partida del 2021 és per tant aquest shock pel coronavirus. A llarg termini, i malgrat el sotrac, la crisi de la Covid no farà més que accelerar algunes tendències de fons com la digitalització i la transició verda, però també el creixent rol de l’Estat i el paper comunitari de la Unió Europea, per exemple amb la compra de vacunes o el pla d’estímul.
“El pla de recuperació europeu és un estímul sense precedents”, ha assegurat. “Però la practicitat al nostre país dependrà de com ens adaptem als reptes. Cal evitar les traves burocràtiques, tenir un marc legal estable, tenir una forma de selecció flexible però rigorosa, professional i tot haurà de venir de la mà de reformes estructurals. A la política li costa fer reformes. A més, en el marc espanyol, on les pimes són molt importants, o els fons arriben a la pime per ajudar-la a transformar-se al món digital, al món de les dades i l’economia sostenible o el pla de reformes no tindrà sentit”.
Els 140.000 milions d’euros que Espanya ha de rebre de la Unió Europea s’ha convertit en els darrers mesos en un gran focus d’esperança per als sectors econòmics. El BS s’hi està bolcant també, diu Oliu. Però hi ha incertesa: alguns centres d’estudis creuen que el PIB pot créixer fins al 3 per cent; d’altres limiten l’efecte a poc més de l’1 per cent. Tot dependrà, diu Oliu, del rigor.
Recuperació econòmica
En el cantó positiu “el Brexit no va acabar amb batalla campal”, la vacunació va agafant ritme tot i que “Europa va lenta” i el canvi de president nord-americà “dona peu a tornar a mirar el món des de la recerca d’acords multilaterals”.
Sense posar la mà al foc, el PIB espanyol pot créixer un 6 per cent aquest 2021, recuperant la meitat del perdut l’any 2020, i deixant pel 2022 la major part de la recuperació. En tot cas, a diferència del crack del 2008, la crisi s’ha capejat millor. Els ERTOs han apaivagat l’atur i la renda de les famílies han caigut menys que el PIB. El poder adquisitiu no s’ha tocat gaire i “qui carrega més el cost d’aquesta crisi són les empreses i els beneficis de les empreses que no pas els assalariats”, insisteix. Tot en el marc d’una crisi que ha afectat més a sectors determinats que no pas les empreses pel seu tamany (“si estàs al turisme o l’hosteleria, siguis gran o petits has rebut”). Però una dada: 9 de cada 10 empreses desaparegudes en el darrer any tenien menys de cinc empleats, la majoria dels sectors més colpejats per les restriccions. És una crisi totalment diferent a l’anterior: el preu de l’habitatge ha seguit pujant mentre que el turisme s’ha enfonsat a nivells de fa 25 anys, la venda de vehicles ha baixat però l’alimentació ha pujat.
Canvis interns
Moments de canvis també al Banc Sabadell. Any 2020 va ser de reflexió interna, amb l’intent de fusió (més aviat una absorció del BBVA) que el BS va avortar abans de temps:
“Com a totes les empreses la reflexió sobre el present i la reflexió sobre el futur ens ha omplert i per això vam tenir una potencial operació de consolidació nacional amb el BBVA. Finalment no ens va semblar oportú. Sé que els clients estan satisfets de la nostra decisió final. I des del punt de vista accionarial no ens va semblar la millor decisió i per això ens hem posat a treballar cap a una estratègia per seguir sols com fins ara”.
Un cop han decidit seguir caminant sols, el Banc Sabadell ha aprovat també un Expedient de Regulació d’Ocupació pactat amb els principals sindicats. Ha canviat de conseller delegat, i entra César González- Bueno, expert en digitalització via ING. I l’entitat financera d’origen local (amb seu social a Alacant des del 2017) dissenya el seu pla estratègic: “ens focalitzarem al mercat domèstic [Espanya] perquè és on podrem guanyar diners, transformar el servei de particulars i seguim apostant per la banca d’empresa, apostant de forma clara per la digitalització”. El pla trimestral es presentarà a finals de maig amb l’objectiu també de recuperar la rendibilitat del preu de l’acció.
Sobre els crèdits ICO: “no té cap sentit plantejar quites, seria advers”
Oliu ha advertit que “no té cap sentit plantejar quites” en el pagament dels crèdits ICO. No hi pot haver un “plantejament generalitzat” dictat des del govern espanyol. La banca ha de poder analitzar “cas per cas” la viabilitat de cada empresa. De fet, segons Oliu, plantejar quites generalitzades “seria advers”. “Portaria a un incentiu a no pagar deutes, i seria injust amb tots els que no van entrar en les línies ICO”, ha afirmat. El president del Sabadell ha dit que ara cal prioritzar els ajuts a la solvència i no a la liquiditat, fent-los “molt selectius”. “Els crèdits s’han de pagar”, ha insistit.
