Sabadell és una ciutat sense gaires imatges o edificis de postal. Entre les que hi ha es podrien destacar l’edifici consistorial, el rehabilitat Despatx Lluch, la Torre Millenium, l’skyline de l’Eix Macià, la molt fotografiada Torre de l’Aigua, el santuari de la Salut, el Mercat Central o l’Hotel Suís. Entre aquest selecte grups de façanes, edificis i construccions també s’hi inclourien les instal·lacions del Banc Sabadell a la plaça de Catalunya i que un dia van ser la seu central del BS.
En els properes mesos la seu canviarà de fesomia ja que començarà un ambiciós programa de reforma on s’invertiran més de set milions d’euros, segons ha fet públic l’empresa adjudicatària de la reforma, l’enginyeria sabadellenca IDP. Així aquesta empresa haurà de rehabilitar de forma integral un edifici de 34.500 metres quadrats i nou plantes. Un dels principals edificis d’oficines de la ciutat i del Vallès. IDP assegura que redactarà els projectes mitjançant les més altes tecnologies, en concret, la BIM (‘Building Information Modeling’). Tot i que no s’ha fet públic el calendari, s’espera que la rehabilitació acabi l’any vinent.
Història d’un símbol
L’edifici es va construir a meitat de la dècada dels 70 del segle passat sobre els terrenys d’un hort al peu del col·lector de la Riereta, quan encara el Banc de Sabadell representava poca cosa més que els interessos de la burgesia local. Poc a veure amb el BS del segle XXI: el quart grup bancari de l’Estat, qui més ha crescut durant la crisi i amb ambició per internacionalitzar-se. Poques coses més que el preu de l’acció tussen al Sabadell de Josep Oliu avui dia.
Els arquitectes de l’edifici van ser Josep Vila i Juanico i el seu fill acabat de llicenciar Ezequiel Vila i Tatché. En el seu moment, l’edifici va ser punter fins al punt que part del material, que no deixava passar més que el 18 per cent de l’escalfor solar, es va haver de comprar a Bèlgica perquè no es fabricava a Espanya. L’edifici es va fer amb cablejat per terra, climatització independent, mur-cortina de vidre, fals sostre per insonoritzar i altres comoditats.
El resultat va ser inaugurat molt abans que es formés l’Eix Macià, una dècada abans que la plaça de Catalunya es convertís en l’epicentre de la ciutat dels serveis. L’elecció de la zona va ser un gest d’estratègia del banc. Tot i que al principi es va pensar en fer un edifici per a oficines i habitatges, finalment no va ser possible. El Banc Sabadell va créixer tant que es va deixar estar la idea.
Uns anys després, ja al tomb del segle, la seu es va traslladar a la Torre Atlántico, a la Diagonal amb Balmes de Barcelona, i en part també a Sant Cugat, al peu de la B30. La seu social roman a Sabadell, a la plaça Sant Roc. I centenars de persones, en bona part informàtics, passen cada dia per la seu de la plaça de Catalunya de Sabadell. El pas del temps, però, fa que ara calgui posar al dia una de les postals de la ciutat de Sabadell.
