ARTICLE D’OPINIÖ
Nohemí Zafra, Moviment Veïnal del Sud.
La denuncia del masclisme i l’estructura patriarcal no ha de quedar reduïda a un dia de reivindicacions. És imprescindible treballar cada dia en favor del feminisme.
Vivim en una estructura patriarcal consolidada. Alguns ni la veuen, però hi és. Vet aquí el problema: l’existència de persones que no han pres consciència sobre l’existència d’un gènere predominant. Aquest és un dels efectes de segles de dominació normalitzada. S’ha interioritzat tant que fins i tot les dones justifiquen les costums de dominància masculina imposades. Per exemple quan escoltem que una dona ha deixat la feina després de tenir fills amb al frase “algú ho havia de fer” perquè són elles qui ho fan i és per què en comptades ocasions existeix co-responsabilitat o repartiment de les tasques de la llar entre iguals.
Per superar aquesta dificultat cal vèncer la desinformació i a la vegada cal apoderar el món femení: saber de quins conceptes i situacions parlem, des de la base. Detectar aquells comportaments per predominar pel simple fet de ser home i les actituds per desqualificar tot allò que es considera femenívol. Podem fer un llistat enorme, entre molts, i com a reflex masclista gairebé imperceptible, que qualsevol tasca que desenvolupi un home serà transformada per agafar importància, una dignificació automàtica de la societat. En aquesta línia es pot citar la cuina, tasca de la llar històricament assumida per les dones però que professionalment porta a la fama majoritàriament a homes. Ens els oficis les dones poden estudiar qualsevol àrea, tenir expectatives en les seves primeres entrevistes, començar a la feina però, per experiència, al llarg del camí són molts més els impediments, l’èxit serà més entravessat i, l’estatus de celebritat molt minoritari.
Arribat aquest punt ens hem de fixar més en detall en la socialització. Considero és una altra eina vital per trencar la dinàmica masclista. Encara avui en dia es manté una docència molt estereotipada: els nens han de ser valents i agressius; les nenes boniques i afectuoses. Ells el cavaller i elles la princesa. Cuidar i desenvolupar les capacitats de les criatures sense violència i oferint reconeixement i orientació sense el biaix de gènere pot trencar els patrons del masclisme.
Crec hi podem contribuir en el fet tan bàsic d’ensenyar que les tasques de la llar no tenen gènere i que s’han de compartir; que les tasques de les cures són una responsabilitat compartida per a qui tingui llaços afectius; no limitar les joguines ni els jocs pensant quins són adients segons si són nen o nena; tenir presents referents femenins quan es parli de fites esportives, científiques, literàries…
Potenciar una criança activa ens fa constructores directes d’un món més equitatiu, per això és important involucrar-se en el desenvolupament de la mainada com un exercici conscient adreçat a generar contextos menys masclistes i que comportin l’assoliment de la igualtat.
Aquí només es detallen algunes condicions, de manera breu, per encoratjar a anar més enllà d’una commemoració en concret, per animar a persistir en l’apoderament de les dones.
Sense cap mena de dubte, demà i el següent, i fins a la fi del patriarcat, la lluita feminista ha de continuar ferma en tot moment i no només quan ho marca el calendari.
