L'alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés, al ple. Autor: David B.

El dilema de Farrés: prestar 6,4 milions durant una dècada a Sánchez o perdre’n 2,2

L’Ajuntament estudia del dret i del revés els esborranys sobre la cessió de romanents a l’Estat a canvi d’entrar en un fons que entrega diners a curt termini. La prioritat del govern Farrés és tenir el màxim de diners disponibles a la caixa municipal per plantar cara a la crisi, diu el primer tinent d’alcaldessa, Pol Gibert, però encara no s’anima a confirmar si els cediran o no.  

La negociació té amb l’ai al cor la majoria d’alcaldies de tot l’Estat. A favor de la proposta d’Hisenda i la Federació Espanyola de Municipis i Províncies només hi ha, alguns amb la boca petita, els alcaldes del PSOE (i PSC) i alguns pocs batlles d’altres partits, majorment el PP. En contra hi ha l’entorn de Podem, PP, Cs, també l’independentisme i per descomptat l’extrema dreta de VOX. El text pactat entre Hisenda i la FEMP s’ha de convalidar al Congrés, i no té la majoria assegurada. Tant poc la té que la ministre d’Hisenda, María Jesús Montero, ha frenat el procediment sine die.

A l’espera de novetats, el govern de Sabadell ha fet números. Si se sumen al pla d’Hisenda hauran de cedir 6,4 milions a l’Estat i perdre’n el rastre durant 10 anys. D’on surten els diners? Dels estalvis acumulats durant anys a causa de la llei Montoro, que impedia mobilitzar els diners. Si Sabadell els cedeix, rebrà 2,2 milions per usar aquest any i el vinent d’un fons de 5.000 milions de lluita contra els efectes de la pandèmia. La torna, però, és que el Ministeri tindrà una dècada per tornar els diners cedits, i amb un interès tan baix que fins i tot pot ser negatiu.

Es perdran 2,2 milions si no es cedeixen els diners

Farrés haurà de decidir que fer en les properes setmanes: entregar 6,4 milions a 10 anys i rebre’n 2,2 o deixar els estalvis de Sabadell al compte corrent de l’Ajuntament (però quiets) i no rebre un euro. L’actual govern sosté que la prioritat és mobilitzar el màxim de fons possible. 2,2 milions representen l’1 per cent del pressupost municipal. Però significarien oxigen per a les colpejades finances locals aquest 2020 que s’estima catastròfic a nivell comptable. “Qualsevol ingrés extra serà benvingut però abans de decidir cal saber com acabarà la negociació”, diu Gibert.

Per decret d’alcaldia

Un detall revelat per la mà dreta de Farrés: la decisió final no ha d’anar al ple. Serà un decret d’alcaldia. Aquest detall dona molt marge de maniobra a Farrés, ja que aprovar la cessió dels romanents al plenari sembla molt difícil. Tant ERC com la Crida i Junts en són molt crítics, també Cs, ara aliat a estones de Sánchez a Madrid, i fins i tot el governamental Podem hi està en contra.

No obstant, Farrés, que ha esquivat la polèmica tot l’agost, haurà de dir la seva abans al ple ja que el tema sortirà ja que ERC i Cs (sí, Esquerra i Ciutadans) han registrat una moció conjunta per a dimarts vinent.

Una altra derivada: la regla de la despesa

En la seva negociació, la ministra d’Hisenda a obert la porta a derogar la regla de la despesa, imposada pel ministre Cristóbal Montoro. Una cotilla que impedeix als consistoris créixer més del que ho fa la previsió econòmica. Derogar la regla de la despesa és una bendició pels alcaldes, però ara el govern municipal creu que Sabadell seguirà sota el seu jou ja que l’Ajuntament està sotmès a un Pla Econòmic Financer fins el 31 de desembre d’aquest any. El motiu? L’any 2018, el govern quatripartit va gastar més del que permetia la llei. L’actual govern parla de “mala gestió” que ara pot tenir conseqüències.

Més informació:

El govern municipal tem que l’Ajuntament haurà de seguir sota la regla de la despesa

13 claus per entendre el conflicte dels romanents que ha revoltat el món local

Foto portada: Marta Farrés, en un ple municipial. Autor: David B.