L’escenari de la Faràndula va servir divendres, 22 de novembre, per a que dues entitats solidàries, Mans Unides i Càrites unissin les seves forces per tal de recollir fons per als seus projectes. Amb un teatre ple de gom a gom, els presidents d’ambdues agrupacions van iniciar l’acte agraint al públic assistent la seva col·laboració així com a organismes i voluntaris que fan possible arribar allà on cal.
No van faltar paraules de recolzament a les víctimes del tifó a Filipines i als projectes endegats a la República del Congo on Mans Unides desenvolupa part de la seva acció. Per la seva banda, el president de Càritas Sabadell va destacar la tasca dels seus més de 300 voluntaris que s’esforcen per tal de millorar la greu situació de moltes famílies sabadellenques. La crisi que dura ja cinc anys obliga aquestes associacions a fer esforços suplementaris i és per aquest motiu que demanen la implicació de tothom.
Pel que fa a l’aspecte musical de la vetllada, un pletòric Erwyn Seerutton condueix el concert de manera magistral. És primer el torn del Black&White Espirituals Ensemble liderat pel propi Erwyn on s’interpreten peces amb arrels espirituals, properes a la música sacra, tot i que denoten una pinzellada jazzística important. La part més lírica la posa Mª Teresa Vert, destacant especialment la versió de l’Ave Maria i Pie Jesu on demostra la seva vàlua com a intèrpret.
Dels temes tranquils i pausats, on sembla que s’hagi parat el temps, la Faràndula es trasllada als temps dels esclaus i de les seves penes i glòries. El Cor Gospel Sant Cugat omple l’escenari i comença el moviment. Durant els cinc anys de la seva trajectòria, el director ha treballat a fons la tècnica vocal i la pronunciació de l’anglès, reforçant el seu repertori i dedicant-se plenament a oferir espectacles d’índole solidària, a favor de projectes i entitats socials.
Gairebé 80 cantants han vingut a Sabadell, de manera altruista i desinteressada, per tal oferir el millor del seu repertori. Aviat es desprèn aquell magnetisme i aquella màgia que porta implícita aquesta música, molt més si és interpretada per un grup de persones que dediquen hores i hores d’assaig. Sempre amb el seu director explicant cada un dels temes, les picades de mans, i la cadència en els ritmes, les melodies esdevenen contagioses i ràpidament entren en el cervell i els cors dels assistents.
Temes clàssics i coneguts
Tot i que els càntics són ben escollits i interpretats, a destacar principalment la delicadesa interpretativa del conegut Nobody knows the trouble I’ve seen i d’un tema on els dits, les mans i les cames esdevenen una tempesta. La percussió té llavors el seu màxim exponent i pren la sala d’una manera increïble.
Oh happy day i alguna repetició posen fi a aquest concert que ha durat gairebé dues hores i on el Cor de Sant Cugat ha demostrat una força extraordinària, aconseguint la implicació del públic que no en té prou i encara voldria més.
El concert a la Faràndula arriba pocs dies després del que es va fer a l’església de Sant Feliu de Sabadell, en aquest cas impulsat per l’Associació Vallès Amics de la Neurologia, també basat en aquest estil musical (més info: ‘Més de 200 assistents al gospel solidari de l’AVAN‘).
