Un èxit de públic absolut (les entrades es van exhaurir en només tres dies) feia intuir que el concert seria vibrant i que el públic s’ho passaria d’allò més bé.
Així va ser, els barcelonins Ol’Green, arribats amb l’aureola de ser finalistes del concurs televisiu Oh Happy Day de TV3, i amb el seu característic vestuari de color verd van ficar-se el públic a la butxaca amb les seves interpretacions i interactuacions. No hi era present, però, la seva directora, la Michelle, per qui van tenir paraules d’agraïment.
Abans de començar , amb 20 minuts de retard, el Teatre Sant Vicenç va presentar la Nadala que els membres de l’entitat han escrit i gravat per felicitar les festes. Podeu trobar-la al Canal You Tube del centre.
Seguidament, el president del Centre Sant Vicenç, Manel Camps, va entrevistar en Quico, l’Eulàlia i la Paula, tres dels disset membres del cor, amb preguntes sobre l’origen del grup i l’experiència televisiva. De fet, els que no van poder gaudir del concert podien veure’ls tranquil·lament des de casa actuant al mateix temps al programa de TV3. Es va recordar també que l’actuació al Sant Vicenç es feia en el marc de col·laboració amb la Marató.
Començaren amb un medley de clàssics del gospel com el Salve Regina, acompanyats d’unes coregrafies molt menys vistoses que les televisives, ja que l’espai era molt més reduït que al plató, però sempre perfectament acordades als ritmes que cantaven.
Seguidament un clàssic del pop britànic dels anys ’60, I’m a believer dels Monkees, amb uns sorprenents arranjaments a capella. Continuaren amb una versió més teatral que musical de Les meves ex i tu dels Amics de les Arts, amb la qual van guanyar un concurs de versions del quartet que els propis Amics van crear fa uns mesos; i l’inoblidable clàssic d’en Serrat, Paraules d’amor.
Els Ol’Green no només són cantants, portaren un trio d’acompanyament instrumental entre els quals hi havia una sabadellenca, la Marta, a càrrec de la guitarra. Entre els membres de la banda també hi ha components d’origen navarrès, francès o canari per citar-ne alguns.
Una de les fundadores del cor, l’Eulàlia, va prendre el lideratge vocal en diversos temes, com fou el cas de With a little help from my friends dels Beatles, tot i que la versió era molt més propera a la popularitzada per Joe Cocker, radicalment diferent de l’original i que molts recordem com a tema de capçalera de la sèrie Aquellos maravillosos años. Va ser un dels temes que van arrencar més ovacions de la nit. En aquest tram sonaren també Si et quedes amb mi de Sopa de Cabra i un sorprenent medley entre Let it be i Don’t worry be happy.
El repertori, que fins llavors havia alternat l’anglès amb el català va introduir la llengua francesa amb la cèlebre La vie en rose d’Edith Piaf, també liderada per l’Eulàlia. A partir d’aquí i encarant el tram final optaren per temés més animats com un medley dels anys 70 amb Hot Stuff, Daddy cool, Staying alive i Dance; un homenatge a Queen combinant Don’t stop me now i Bohemian Rapsody i acabant amb un medley de dives: Bad romance I Poker face de Lady Gaga; Waka Waka de Shakira i All the single ladies de Beyoncé.
Arribaren els bisos: Oh Happy Day, que dóna nom al programa de TV3, corejada per tot el públic dempeus donà pas a una emocionant versió a capella de l’Ave Maria de Handel, a càrrec de la Paula. Una gran veu que va posar la pell de gallina als assistents i va ser llargament ovacionada. I per acabar, una participativa When the saints go marching in que va posar un punt i final rodó a la nit
Sens dubte el punt fort d’Ol’Green és saber transformar en cor vocal temes populars que tots tenim arrelats a la nostra memòria i donar-los un interessant i sorprenent gir artístic. El públic va sortir entusiasmat i prometent recolzar-los a la gran final del programa.
2 Comments