EMBASSA’T 2012
Gran Amant és un grup mallorquí, però amb múltiples arrels: en Jordi Herrera és tarragoní, el Manu Mielniezuk, argentí, i tot i que el Pep Ferrer i el Gerard Armengol són mallorquins, aquest últim, el més jove del grup, té orígens i família a Sabadell. Precisament amb ell hem parlat de la seva propera actuació a l’Embassa’t .
La veritat és que no parem. Hem fet no menys de sis concerts en dues setmanes. Ara hem tornat del Faraday, estem per Barcelona i venim amb moltes ganes de trepitjar Sabadell.
Gerard, presenta’ns una mica el teu grup, per qui encara no us conegui.
Doncs vam començar el grup el Pep i jo, a finals del 2009, quan vam començar a assajar coses, i després se’ns van afegir el Manu i el Jordi. Vam començar a gravar el disc a finals del 2010, i un any després s’ editava. Al principi anàvem a autoeditar-lo però vam trobar Foehn Records, que van apostar per nosaltres i ens ho van fer ells. Tot i que jo sóc qui escriu les cançons, i una mica qui composa el que és el grup com a conjunt, no m’ agrada definir-me com a líder. Som un equip. Ara mateix tots tenim entre 30 i 35 anys.
I al vostre bandcamp teniu unes il·lustracions molt maques… vols dir que ets un artista polifacètic?
Bé, sí, sóc multidisciplinar, toco la pintura, la fotografia, el dibuix… entre els meus companys, el Manu és fotògraf però tant el Jordi com el Pep viuen exclusivament de la música, en tant que productors i músics amb altres projectes paral·lels a Gran Amant, i col·laborem entre nosaltres. Es el que té el mundillo musical a Mallorca, que hi ha molt companyerisme i ens ajudem entre tots.
I si us haguéssiu de descriure…
És complicat. És un pop psicodèlic, gamberro… Suposo que el nostre públic potencial és el tipus de públic que disfruta amb gent com El Niño Gusano, Flaming Lips o La Estrella de David. Fem una música molt diferenciada, molt poc comú. Saps què passa? Que avui en dia sota l’etiqueta d’indie et fiquen un conjunt de coses que sonen totes igual i no tenen cap valor afegit. Hi ha grups que es diuen indie i ja saps el què faran i no aportaran res nou.
Suposo que no sempre és decisió de l’artista el què fa… hi ha les discogràfiques, que marquen la pauta per poder treure un rendiment del producte…
Sí, és clar. Al cap i a la fi, no deixa de ser un negoci. I és una llàstima, perquè si et poses a pensar-ho fredament, què són els calers? No existeixen en sí mateixos, només són números que es van movent d’un lloc a altre del món.
I els vostres plans de futur?
Doncs de moment estem ocupats amb la gira, fins el setembre. Després hauríem de relaxar-nos una mica, sobretot de l’ estrés que suposa fer gira quan ets resident a una illa. Les companyies aèries cada cop posen més traves per pujar instruments als avions, acabes havent de fer mans i mànigues per ensortir-te’n amb els números… La veritat és que haurem de començar a pensar en el nou disc, fer cançons noves, buscar els matisos, els colors de les cançons, que estiguin totes en una mateixa onda i gravar-les. Ens fa especial il·lusió perquè tindrem una sorpresa a la producció, però no puc dir res més …
Tornant a l’ Embassa’ t, coneixes algun dels altres participants? Qui t’ agrada més d’ aquest cartell?
Sí, conec personalment i tinc relació amb el Sergio i la Luciana, de Pegasvs, als quals conec a través de Joe Crepúsculo, perquè el Sergio toca amb ell i el Joe va viure un temps a Mallorca i som amics personals. I quant al cartell, doncs m’ agraden Mishima i Maria Coma. Tot i que fan una música molt diferent a la nostra, que som una mica outsiders, però per exemple la formació clàssica que se li nota a la Maria Coma és molt agradable. Tot i el nostre estil, tenim també influències clàssiques, particularment de Chopin, que va escriure els Nocturns a Valldemossa, i en això tenim un punt en comú amb ella. A mi m’encanta escoltar els Nocturns, amb tot l’ ambient mallorquí que desprenen.
I com va sorgir l’oportunitat de participar a l’ Embassa’t ?
Vaig anar a passar el Nadal a Sabadell, amb la meva família d’ allà, i els meus cosins em van comentar que podíem provar de tocar a aquest festival, que a més era en un entorn molt maco. I el dia de Nadal vam anar a fer una copa al Kafka i vaig deixar-li una còpia del disc al Joan, perquè l’ escoltés. I devíem agradar-li perquè ens van proposar de formar part del cartell. I naturalment a mi em fa molta il·lusió tocar a Sabadell.
I obriu la tarda, quan el sol encara escalfa de ple…
Sí, som els primers a tocar, i a mi ja m’ agrada així. És quan la gent està més fresca i t’escolten amb més atenció. Segons van passant les hores és més fàcil que estiguin més cansats i dispersos, i sembla que et fan menys cas.
I per acabar, què diries als qui us vindran a veure dissabte?
Doncs els demanaria que escoltessin el nostre disc, ja sigui comprant-lo o descarregant-lo gratuïtament des del nostre bandcamp, on està disponible. I que disfrutin del festival!
* Com a prèvia al Festival, aquest Divendres 6 a partir de les 20h tres disc-jockeys sabadellencs ( TUTU DJ, YEEARPHONE i LUCIENT) punxaran música elèctronica a l’ aire lliure, al Passeig de la Plaça Major. Gratuït.
