Del 4 al 16 de setembre, Málaga ha estat la seu del 23è Campionat del Món de Veterans. Fins a la ciutat andalusa, s’hi van desplaçar més de 8.000 atletes per prendre-hi part a tal esdeveniment, superant els 6.000 participants que hi va haver a l’altre mundial fet en territori espanyol (San Sebastián 2005), fet que demostra l’empenta que ja ha agafat l’atletisme veterà.
A Màlaga, es va comptar exactament amb una participació de 8.187 inscrits, del quals 1.789 espanyols, 703 britànics, 612 alemanys, 445 estatunidencs… En total, atletes pertanyents a 101 països del món, sent l’edició de les 23 fins ara disputades, en les que hi ha hagut més països presents. L’impacte econòmic que ha suposat la celebració d’aquest Campionat del Món a Málaga ha estat força positiu, doncs es calcula que hi ha hagut una afluència de 21.000 visitants amb una estància mitjana de sis dies a la ciutat.
El campionat s’ha desenvolupat en 13 dies de competició, ha comptat amb 200 jutges i 350 voluntaris, i s’ha celebrat en quatre seus. L’estadi Ciudad de Málaga (amb una capacitat per 10.500 espectadors) ha estat l’escenari principal: recollida dorsals, confirmació de proves, exposició plafons de països, màrqueting (roba, fotos, medalles..), cerimònies lliurament de premis… Fou inaugurat a l’any 2006 amb motiu de la celebració de la Copa d’Europa. Les altres seus, foren les pistes de Carranque i de Universidad.
Aquestes tres seus connectades mitjançant la nova línia de metro que disposa la ciutat i sense necessitat de fer cap transbordament. La quarta seu en acollir proves d’aquest mundial, foren les pistes de Torremolinos, ciutat en la que un servei d’autocars flectat per l’organització connectava els dos estadis cada mitja hora de forma gratuïta pels participants. De fet, l’organització també va facilitar bitllets de metro a tots els participants per poder-se traslladar a les respectives seus per afrontar les seves proves.
Un total de 12 atletes de la JAS van ser presents a Málaga, sent el marxador Antoni González (M55) qui va tenir la més lluïda actuació. Tot i el seu defalliment en els darrers kilòmetres i quan anava en els llocs capdavanters, només va poder ser el 15è en la cursa dels 20 kilòmetres marxa en ruta (1h59’20”), però fou el tercer espanyol en creuar la meta. Això li va possibilitar puntuar per equips (els tres primers de cada selecció), i com a component del equip nacional M55, Espanya es va proclamar campiona del món per davant dels Estats Units (sots campiona) i d’Itàlia.
Un altre atleta prop del podi ha estat Ricard Rof: cinquè en la final del relleu 4×100. Com a component de la selecció espanyola M55, també va batre el rècord nacional (50”38) en una cursa guanyada pels Estats Units. Regne Unit fou segon i Austràlia tercer. El propi Rof també va participar en tres proves individuals: 44è en els 100 metres llisos (13”99), 17è en els 100 metres tanques (20”53) i 21è en la decatló (4.468p).
Altres atletes que van participar en diverses curses foren : Pere Pasamonte (M40) 33è en 100 (12”11) i 33é en 200 (24”64), Patricia Espada (W35) 39è en 200 (30”74), Francesc Castander (M50) en 200 (27”81), Josep Surroca (M45) 19è en 800 (2’06”18), Manel Guillén (M45) 32è en 800 (2’09”65), Román Mota (M50) 46è en 200 (26”63) i 19è en 800 (2’09”27) i Josep Mª Fernández (M45) 32è en 1.500 (4’29”93) i 12è en 5.000 (16’27”26).
En concursos, els atletes de la JAS en prendre-hi part foren: Pilar Camarasa (W55) 27è en martell (23,13) i 26è en martell pesat (8,22), Montse Paños (W50) 22è en la pentatló de llançaments (2.549p) i Josep Mª Madi (M50) 27è en la decatló (4.322p).
Esportivament, ha estat un campionat fructífer pel combinat espanyol, doncs gairebé ha estat el millor país del medaller al ser segon per tant sols una medalla menys que els britànics. Exactament, Gran Bretanya ha encapçalat el medaller amb un total de 203 medalles, però Espanya ha estat segona malgrat tenir una medalla més (204). Igualtat total, doncs tots dos països han assolit el mateix nombre de medalles d’or (80), però els britànics una medalla més de plata (66) que els espanyols (65). Tot i que Espanya assoleix més medalles de bronze (59) que Gran Bretanya (57), el desempat el decideix les medalles d’argent al ser de més valor que les de bronze.
Ricard Rof, i com a representant de la Federació Espanyola, també va assistir al Congrés de la World Master Assotiation. Entre altres assumptes, es va triar les seus dels propers mundials. Edmonton (Canadà) organitzarà el de pista coberta en 2021 i Göteborg (Suècia) el d’aire lliure en 2022. Recordem que ja estaven elegides en l’anterior Congrés: Torun (Polònia) el “indoor” el proper any i Toronto (Canadà) el “outdoor” el 2020 i agafant el relleu de Málaga.
Per Ricard Rof
