El 2019 del CE Sabadell ha estat ple d’alts i baixos. L’any del club arlequinat ha tingut massa protagonistes, sobretot a la banqueta. L’espectacle lamentable de Toni Seligrat a Peralada, el fracàs de Kiko Ramírez i el miracle d’Antonio Hidalgo resumeixen 12 mesos que l’afició del Centre d’Esports no oblidarà mai. Ara cal veure si, vist el seu excel·lent final d’any, l’equip és capaç de donar una bona alegria el 2020.
L’any del Centre d’Esports Sabadell no va començar de la millor manera possible. Després de marxar de vacances vuitens amb 25 punts, el conjunt arlequinat va regalar un punt a l’Olot a la Nova Creu Alta. Els resultats de l’equip i el seu estil de joc no acabaven de convèncer i Toni Seligrat veia, cada cop més, compromesa la seva continuïtat com a entrenador. Amb una plantilla feta a la seva mida, el de Torrent va ser incapaç de treure rendiment uns jugadors que, ara com ara, fan les delícies de l’afició.
L’empat dels olotins al Temple el va deixar a la corda fluixa. El següent partit a Peralada va ser el seu cementiri. Després de caure per 2-0 amb una pèssima actuació, Seligrat es va autoacomiadar en un dels episodis més negres de la història de l’entitat arlequinada. Un cop acabat el partit, el tècnic va protagonitzar una picabaralla amb la seva afició que l’endemà li va costar el càrrec. Un fet inacceptable que va acabar amb una etapa gens fructífera.
El fracàs de Kiko Ramírez va obrir les portes al cel
Destituït Toni Seligrat, sobre la taula van aparèixer diversos noms per substituir-lo. L’escollit va ser Kiko Ramírez. L’aposta de la direcció esportiva del Centre d’Esports no va ser encertada i després d’onze partits dirigint el Sabadell, el tècnic tarragoní només va aconseguir una solitària victòria en la seva estrena, quatre empats i sis derrotes, deixant l’equip en posicions de descens. Amb aquest nou cessament, Ramón Moya i Roger Garcia Junyent van ser alguns dels noms que van sonar com a candidats a encapçalar el repte de salvar l’equip.
Finalment, l’exjugador arlequinat Antonio Hidalgo va ser l’última bala del club. El de Canovelles va arribar i va aconseguir, no només capgirar la mala dinàmica de l’equip, sinó començar a donar-li personalitat amb l’aposta per un estil de joc atractiu, atrevit i valent. Dels set partits que tenia per endavant des de la seva arribada, el Sabadell va caure en tres enfrontaments i va guanyar quatre partits que el van portar a aconseguir, de forma agònica a Olot, la desitjada permanència.
Un cop segellada la salvació, el Centre d’Esports va començar a planificar una temporada que prometia ser més tranquil·la que la que acabava. La direcció esportiva del club, amb Jose Manzanera i Antonio Hidalgo al capdavant, van recompondre una plantilla que ja tenia cert nivell amb certs jugadors. El club va apostar per alguns exjugadors com Manu Lanzarote, Ian Mackay i Jesús Olmo, i es va reforçar de forma encertada.
La confecció de la plantilla va ser l’adequada i, a diferència d’altres temporades, l’equip va gaudir d’una pretemporada normal. Les lesions, però, van castigar el Sabadell. Jugadors cridats a ser importants com Antonio Romero, Jurgi Oteo o Jesús Olmo van patir lesions que els van impedir arrencar la temporada amb normalitat.
Sobreposant-se a cada entrebanc
L’allau de lesions no va frenar el Centre d’Esports. Només la primera derrota a la Nova Creu Alta davant el Castellón va enteranyinar un inici de temporada pletòric. Les primeres nou jornades es van saldar amb cinc victòries, tres empats i una desfeta. L’ensopegada immerescuda al Johan Cruyff davant el filial del FC Barcelona va tornar a aturar un equip que estava imparable.
Després de la derrota a l’estadi blaugrana, el conjunt d’Antonio Hidalgo va encadenar cinc partits sense perdre. Tres victòries i dos empats van confirmar les bones sensacions del Sabadell. Un Sabadell que va tornar a caure a Cornellà, en un enfrontament surrealista. Després, dos triomfs contundents contra el Prat i el Lleida han posat la cirereta a un pastís que fa bona pinta.
El conjunt arlequinat ha acabat el 2019 amb un bagatge de 10 victòries, cinc empats i tres derrotes que li han permès sumar un total de 35 punts. Punts suficients per marxar a les vacances de Nadal com a líder i havent presentat, clarament, la seva candidatura a l’ascens. Què els tindrà preparat el 2020? El que queda clar és que l’afició arlequinada gaudirà com ho ha fet fins ara. El premi, qui sap quin serà…
