La monumental ciutat castellana de Salamanca va acollir la XXIX edició dels Campionats d’Espanya màster de pista coberta. Cal tenir en compte que les primeres 28 edicions, ho va fer sota la denominació de “veterans” per definir als atletes d’aquesta categoria. Des de la temporada 2017-18, i unificant la denominació a nivell mundial, la RFEA també va aprovar el canvi de nom per màster per a tots els atletes majors de 35 anys.
A Salamanca hi van prendre part més de 1.000 atletes, la segona millor participació en un campionat estatal d’aquesta categoria, sens dubte, motivats pels imminents esdeveniments internacionals a celebrar aquest any en territori espanyol: l’europeu de pista coberta (Madrid), l’europeu de ruta (Alacant) i el mundial al aire lliure (Màlaga).
La competició es va desenvolupar en la nova pista Carlos Gil Pérez, pavelló inaugurat a l’any passat. Com a particularitat, es que la pista té set carrers d’anella, única pista d’Europa d’aquestes característiques, fet que possibilita que per les curses de 200 i 400, siguin set (en lloc de sis) els atletes en disputar la final.
Entre el miler de participants (1.090 exactament), set de la JAS. Haguessin pogut ser més, però lesions aparegudes en els darrers dies, va causar alguna baixa en l’expedició local, fet que va truncar les expectatives de poder presentar dos o tres equips de relleus.
Finalment, si que es va poder completar un competitiu equip de M55, gràcies a les aportacions de Ricard Rof, Marià Padrosa, Jordi Villalba i Iñaki Garay, campions de la cursa amb un nou rècord dels campionats (1’57”01). Diversos factors (difícil d’explicar en quatre línies) va fer que no es pogués millorar el rècord de Catalunya que tenen els mateixos protagonistes amb un parell de segons menys aconseguit fa 15 dies en el Campionat de Catalunya.
Individualment, els atletes que vàren tenir una més lluïda actuació, foren la marxadora Maria Teresa Estaun (W50) i el velocista Ricard Rof (M55), únics atletes en assolir una medalla. Estaun fou sots campiona en els 3.000 metres marxa (19’44”86) i assolint la seva primera medalla estatal, mentre que Rof fou tercer en els 200 metres llisos (26”50), marca i posició, que gairebé li garanteix tenir un lloc a l’equip nacional de relleus de cara al proper europeu. El propi Rof, també fou quart en els 60 metres tanques (19”30) i sisè en els 60 metres llisos (8”31).
Josep Permanyer (M70) fou quart en els 400 (1’17”15) i sisè en els 200 (33”49), mentre que Josep Mª Madi (M50) fou desè en 400 (1’01”48) i Jordi Villalba (M55) dotzè en 800 (2’36”80), curses en final directe (sense semifinal prèvia). De mala sort cal qualificar l’actuació de Pere Pasamonte (M40) i Patricia Espada (W35), doncs respectives lesions els va impedir disputar les seves respectives finals malgrat a haver-s’hi classificat. Pasamonte assoleix el tercer millor registre de tots els participants en les semifinals de 60 (7”56) i el sisè en el 200 (24”17), mentre que Espada assoleix el setè en el 200 (28”70).
Com a curiositat, entre els participants va fer el seu debut com atleta màster la val·lisoletana Mayte Martínez (W40), bronze absolut en el mundial de Osaka (2007) en la prova dels 800. A Salamanca va guanyar en la prova que li va donar prestigi com atleta (2’24”62), però només fou tercera en el 400 (1’01”52). Evidentment, no era la Mayte que tant ens va meravellar en la seva època gloriosa. La veurem córrer a Madrid. I també a una bona colla d’atletes de la Joventut Atlètica Sabadell.
Text de Ricard Rof.
Foto portada: Equip relleus de la JAS. Campió 4×200 M55 (Rof-Padrosa-Villalba-Garay).
