Als seus 26 anys, una de les esportistes més exemplars del CN Sabadell ha penjat el banyador i s’ha acomiadat de l’afició a través de les xarxes socials. Ignacio ha estat la mostra més clara de superació esportiva i personal al llarg de la seva carrera, amb el cap ben moblat per declinar formar part de l’equip nacional quan per exigències d’estudis o la dedicació professional com a psicòloga tenia clar que no podia rendir a l’altura que se li exigia. Ha estat una nedadora sempre al servei de Club per aportar els punts necessaris en les competicions nacionals.
Als seus 13 anys es va convertir en una promesa amb fets palpables dins el concert de la natació espanyola, una progressió constant que la porta a aconseguir un dels seus grans mèrits: ser campiona de món júnior a Perú en els 200 papallona, amb un registre de gran nivell de 2:08.25, que la va situar entre les millors i que el pas de el temps l’ha confirmat com la millor espanyola de la modalitat després Mireia Belmonte. Tenia aleshores 17 anys. La de Badalona va aconseguir el seu triomf olímpic de 2016 a Rio amb 2.04.85, comparin la qualitat amb la qual ha destacat sempre Judit Ignacio.
Judit Ignacio va aconseguir ser plata en els 200 papallona a l’Europeu de Berlín el 2014, en un doblet històric, amb Mireia Belmonte al capdamunt de podi i Katinka Hosszu la diva hongaresa amb el bronze. En els Europeus de 2016 a Londres va ser bronze en la mateixa prova. A més va ser finalista al Mundial de Barcelona de 2013. Olímpica a Londres i a Rio ara quan diu adéu ha tingut paraules d’agraïment per als que van ser els seus entrenadors Eloi Gómez, Fred Vergnoux i Bart Kizierowski i un record per a tots els que han compartit amb ella la seva vida esportiva.
“Gràcies a tota la gent que s’ha creuat amb mi en aquest camí tan boig, ni a els meus millors somnis hauria imaginat tot el que ha estat això. Gràcies a tots els que van ser equip i és van convertir en família i, sobretot, als meus per no deixar-me caure donant-me suport sempre en els meves bones i dolentes decisions. Créixer és aprendre a acomiadar-se i em sento agraïda per tot el que m’ha donat la vida que deixo enrere. Tot el que soc és gràcies a això”, ha assegurat.
Judit Ignacio ha tingut la immensa sort de tenir als seus pares a la banda recolzant-,la sense condicionar les seves decisions. De ben segur seguirà al costat de les piscines com a psicòloga, els fruits professionals ja s’han vist a l’Escola Santa Clara.
