Foto portada: portada de 'Diario de Sabadell', amb els resultats.

El referèndum de la Constitució (1978)

[Aquest article es va publicar originalment l’any 2015]

Avui es compleixen 37 anys del referèndum per aprovar la Constitució Espanyola de 1978, que ara diverses forces polítiques volen reformar. Convindrà evocar com es va desenvolupar la campanya i la jornada electoral a la nostra ciutat.

El referèndum sobre la Constitució vigent va celebrar-se dimecres 6 de desembre. Llavors encara no s’havia acordat realitzar les consultes electorals els diumenges. Per això, el mitjans de comunicació inseriren notes informatives per informar a empreses i treballadors. Aquests darrers disposaven de fins un màxim de quatre hores per anar a votar i havien de portar a l’empresa un justificant que s’expedia al col·legi electoral. Els vocals i presidents de les taules tenien la jornada pagada a càrrec de l’empresa, no com actualment, que és costejada per l’Estat.

La ciutat es va fer de dia envoltada per la boira i amb baixes temperatures. Això no va impedir que al Centre i la Creu Alta es formessin cues davant dels centres docents encara tancats. La jornada va transcórrer sense incidents en les 112 taules dels nou districtes en que aleshores estava dividida la ciutat. Tanmateix, en alguns col·legis, les instruccions reglamentaries no arribaren fins a les vuit del matí, de manera que els presidents i vocals van haver d’improvisar. S’ha tenir en compte que llavors no existia l’experiència de les nombroses convocatòries electorals. Això va donar peu a moltes incidències, la més freqüent la de ciutadans que es presentaven amb la documentació de familiars per a votar per ells.

De fet, des de la mort de Franco només s’havien celebrat dues consultes: el 15 de desembre de 1976, el referèndum sobre la Ley de Reforma Política impulsada per Adolfo Suárez, que obria la porta al desmantellament del franquisme i les primeres eleccions democràtiques del 15 de juny de 1977, que a Sabadell va guanyar amb claredat pel PSUC amb 31.660 vots (32 per cent).

71,3 per cent de participació; 92,2 per cent de suport

Aleshores, Sabadell tenia un cens electoral de 133.142 persones. Amb una participació del 71,3 per cent el sí a la Constitució va imposar-se aclaparadorament amb 87.638 vots (92,2 per cent), enfront als 3.389 vots negatius, els 3.441 vots en blanc i 572 vots nuls. A Sabadell el suport a la Constitució fou superior a la mitja catalana (85,9 per cent) i espanyola (87,7 per cent). Tanmateix, la participació fou inferior al referèndum de la Ley de la Reforma Política (79 per cent) amb un recolzament del 90,5 per cent dels vots, lleugerament inferior al que va obtenir la Carta Magna.

Conflictes laborals i reivindicacions veïnals

La campanya del referèndum constitucional va estar envoltada per conflictes laborals i reivindicacions veïnals que resulten expressius del clima política de l’època.

El 19 d’octubre finalitzava el dur conflicte laboral a l’Escola Industrial amb 15 dies de vaga, tancada de professors i desallotjament policial. El 2 de novembre uns 500 veïns de Torre-romeu es manifestaren per reclamar l’asfaltat dels carrers del seu barri. El 9 de novembre CC.OO convocava un manifestació contra l’allau de tancaments d’empreses i l’augment de l’atur. El 14 de novembre nombrosos veïns de Can Deu es manifestaren davant de l’Ajuntament per exigir solucions a les esquerdes dels edificis del seu barri. El 21 i 22 de mateix mes es produí una vaga total dels funcionaris i treballadors municipals.

El paper del PSUC

El PSUC, força hegemònica a la ciutat, va tenir un paper clau per explicar el suport a la Constitució a la ciutat. El 11 de novembre el Diari de Sabadell publicava una article, signat pel comitè local del PSUC Davant el proper referèndum on demanava un “Sí massiu i rotund al Constitució”. Dies després publica un altre en el mateix sentit titulat  Constitució. El PSUC li donar suport “per consolidar la democràcia, per iniciar la institucionalització de les autonomies, per desenvolupar plenament les llibertats”. Dissabte, 25 de novembre, el partit comunista català va organitzar un gran míting a l’atapeït  Teatre Municipal La Faràndula on interveniren Jordi Solé Tura, membre de la ponència constitucional i Antoni Farrés, llavors secretari local del partit. Farrés va afirmar que “votar sí a la Constitució ens permet avançar cap al socialisme en llibertat”. Solé Tura va subratllar que la Constitució legalitzaria les reivindicacions que els comunistes havien defensat durant la dictadura com el “dret de vaga o les llibertats democràtiques”. Diumenge, 3 desembre CC.OO va organitzar un altre míting en favor de la Constitució que va comptar amb l’assistència de Josep Benet, senador de l’Entesa dels Catalans, del secretari general del sindicat, José Luis López Bulla i Joaquin Zamoro, secretari general de CC.OO a Sabadell.

També CDC, llavors sota integrada a la coalició Pacte Democràtic per Catalunya, organitzà un míting per demanar el vot a favor de la Constitució, encara que no tan massiu com els del PSUC i CC.OO. Per la seva banda, PSC publicà al Diari de Sabadell un article donant pel suport al text constitucional. Només el Front Nacional de Catalunya (FNC), que posteriorment s’integrà a ERC, demanà l’abstenció perquè “la Constitució no satisfà moltes de les aspiracions del poble català, impedeix l’accés democràtic a una societat socialista i aboleix el dret a l’autodeterminació”. Entre l’aleshores potent extrema esquerra, el Moviment Comunista de Catalunya (MCC) va demanar l’abstenció i la Lliga Comunista Revolucionària (LCR) el vot en contra.

D’altra banda, la Generalitat va inserir diverses pàgines de publicitat al Diari de Sabadell. Una d’elles fou la carta, en castellà, signada pel president de la Generalitat provisional, Josep Tarradelllas, demanant el vot favorable a la Constitució:

Es necesario que votemos la Constitución, que es la  mejor garantía que tenemos para que se apruebe el Estatut el día de mañana”. L’altra, en català i signada pel Consell Executiu de la Generalitat, considerava que “és necessària una resposta positiva de tot el poble de Catalunya davant de la Constitució “ i  cridava a “tots els ciutadans per una participació massiva en el referèndum del dia 6 de desembre”.

L’aprovació de la Constitució va donar pas a la dissolució de les Corts espanyoles i la convocatòria d’eleccions generals l’1 de març de 1979, de les municipals el 3 d’abril del mateix any i del referèndum de l’Estatut d’Autonomia, el 25 d’octubre. D’aquesta manera es tancada el cicle de reformes jurídico-polítiques de la Transició democràtica.

Bibliografia

VV.AA. Sabadell al segle XX. Eumo editorial, Vic, 2000.
Diari de Sabadell, mesos de novembre i desembre de 1978.

Foto portada: La publicació Diario de Sabadell, amb els resultats del referèndum.

Comments are closed.