‘Història de Sabadell’. Ferran Casablancas, empresari i inventor (1874-1960)

Esbossem una semblança biogràfica del fabricant i inventor que va revolucionar la indústria cotonera mundial al primer quart del segle XX, creant la primera multinacional catalana. A més, resseguim l’evolució de la nissaga familiar als Estats Units, particularment del seu net John, creador d’Elite, una de les més importants agències de models i del seu besnét Julian, vocalista i líder del grup de rock The Strokes.

Ferran Casablancas Planell fou el menor de tres germans, l’únic masculí. El seu pare, Ferran Casablancas Peig era un pagès de Sant Quirze del Vallès que va provar fortuna en la indústria a Sabadell. Així va fundar una empresa de desmuntatge químic per netejar les motes de la llana que va anar ampliant-se amb seccions de filatura de carda, aprestos i acabats. La mort del seu pare en un tràgic accident laboral, quan tenia 17 anys, l’obligà a fer-se càrrec, amb dos dels seus cunyats, de l’empresa familiar que passà a anomenar-se Viuda de Ferran Casablancas. El 1901 va casar-se amb Josepa Bertran Oliu, filla d’un dels encarregats de l’empresa, amb qui va tenir quatre fills, Ferran, Joan, Antònia que va morir amb pocs anys, i Maria que va casar-se amb el periodista i polític Carles Sentís i fou professora de francès i anglès.

Ferran Casablancas, de manera autodidacta, però amb un coneixement profund del funcionament de la maquinària i amb l’ajuda de tècnics i col·laboradors, va realitzar diversos experiments i investigacions que culminaren l’any 1912 amb la patent d’un nou sistema per l’estiratge de la fibra tèxtil en la filatura del cotó. En un país acostumat al “que inventen ellos”, el descobriment de Ferran, a més sense formació acadèmica, té encara més mèrit. Al començament els seus experiments a l’empresa foren molt mal vistos pels seus socis i alhora familiars que li retreien no dedicar-se prou a les tasques de direcció. Només la seva tenacitat i el suport del seu cercle de confiança explica el seu èxit.

L’invent

L’invent revolucionari fou presentat oficialment el 30 de setembre de 1913 a la Escuela Industrial de Artes y Oficios de Sabadell amb una nodrida representació d’autoritats polítiques, empresaris, periodistes nacionals i estrangers i nombrosos tècnics de diversos països. Les més prestigioses publicacions tècniques europees i nord-americanes del sector difongueren les excel·lències del descobriment que permetia un major aprofitament de les fibres amb una notable millora de la productivitat i reducció del costos de producció amb un producte final de major qualitat. Així, entre novembre i octubre del 1913, es van fer ressò de l’invent, els britànics The Manchester Guardian, The Textil Recorder i Textile Mercury, els francesos L’industrie Textile i L’Avenir Textile, l’italià Bolletino de la Cotoniera, els alemanys Leipiziger Monatschrift für Textil Industrie i Bayerische Industrie und Handelszeitung i els nord-americans Textile Word i Wool and Cotton Reporter.

A finals del 1913, per tal de comercialitzar la patent, es va constituir la societat Patentes Casablancas SA, amb un capital de 340.000 pessetes i la participació d’importants empresaris i polítics com Lluís A. Sedó, Eusebi Bertran Serra, Josep M. Boada, Frederic Rahola i el mateix Francesc Cambó, cosa que denotava el color polític de l’empresa. El 1915 aquesta societat fou absorbida per Hilaturas Casablancas SA amb un capital d’un milió i mig de pessetes. Al mateix temps continuava en l’empresa familiar d’acabats i aprestos que va passar a ser societat anònima amb la denominació de Industrias Auxiliares Casablancas, especialitzada en acabats i tints.

La primera multinacional catalana

L’esclat de la Primera Guerra Mundial va provocar una situació paradoxal. La gran demanda existent obligà a produir a ple rendiment amb el que hi havia per servir les comandes. No era el moment per innovacions tècniques. Això va provocar certs problemes financers a l’empresa de comercialització de patents durant la conflagració. Tanmateix a l’acabar aquesta moltes indústries es plantejaren la reconstrucció de les empreses i renovació de la seva maquinària.

Interior del taller de Ferran Casablancas SA, l'any 1914. Autor: Francesc Casañas / AHS.
Interior del taller de Ferran Casablancas SA, l’any 1914. Autor: Francesc Casañas / AHS.

El 1919, una de les més importants companyies cotoneres del nord-est de França i Bèlgica, L. y F. Motte Frères, després de visitar les filatures catalanes que funcionaven amb el sistema Casablancas d’estiratge fils, va demanar i obtenir la patent per emprar l’invent a les seves empreses que reunien 500.000 fusos de filar.

El 1925, després de superar moltes dificultats, s’obriren les portes de l’imperi britànic. Els esforços de l’enginyer de Manresa Josep Noguera culminaren amb la constitució en Manchester de Casablancas High Draft Co. que, a més comercialitzar la patent, tenia seccions de construccions mecàniques, centres d’investigació i filatures de cotó. A la dècada de 1930 el grup s’amplià amb filials a l’Índia, amb seu a Bombay (The Indian Casablancas High Draft Co. Ltd.) i als Estats Units (American Casablancas Corporation). El grup arribà a tenir delegacions en 34 països, amb presència corporativa, suport tècnic i empreses mixtes, com URSS, Xina, Japó, Grècia, Turquia, Brasil, Mèxic i Europa central. De fet, Ferran Casablancas fou el fundador de la primera multinacional catalana.

L’any 1928 acompanyat pel seu fill viatjà a la Unió Soviètica on posteriorment el tècnic Claudi Portella muntà una instal·lació experimental als Tallers Karl Marx de Leningrad. Al final, el govern soviètic es comprometé a pagar els drets d’explotació comercial de la patent de Casablancas que no va fer efectius fins l’esclat de la Guerra Civil al 1936.

La creativitat tècnica Ferran no s’aturà aquí. En el període d’entreguerres ideà diversos perfeccionaments al sistema original amb noves patents, també realitzà innovacions en el sector de les fibres sintètiques amb patents de noves màquines. El seu reconeixement internacional va arribar el 1941, en plena Segona Guerra Mundial, quan fou guardonat amb el títol de Membre d’Honor del prestigiós Textil Institute de Manchester, el primer estranger al qui se li va concedir aquesta distinció.

Regidor de la Lliga i president del Banc de Sabadell

Ferran Casablancas, des de molt jove, va militar a la Lliga Regionalista. El 1912 fou elegit regidor de Foment a l’ajuntament de Sabadell per aquesta formació. A les eleccions al Parlament de Catalunya del 19 de novembre de 1933 es presentà  com candidat, però malgrat la seva popularitat com a inventor no resultà elegit. A més de la seva militància a la Lliga, Ferran Casablancas participà activament en algunes entitats patronals i financeres de la ciutat. Entre 1906 i 1917 fou president i vicepresident de la Sección de Acabados y Tintes de la Unión Industrial. Entre 1918 i 1924 fou vocal de la junta directiva de la Cámara Oficial de Comercio e Industria de Sabadell.

El 1927 va assumir la presidència del Banc Sabadell, en un context generalitzat de crisi financera, que va portar al banc al llindar de la desaparició. La seva tasca personal fou decisiva per trobar suports per salvar l’entitat financera. Casablancas va continuar ostentant aquest càrrec fins el 1936, que va reocupar després de la Guerra Civil.

Guerra i postguerra

A la Guerra Civil les seves empreses a la ciutat foren col·lectivitzades. Després d’una breu estada a Suïssa, va instal·lar-se a Manchester, des d’on va organitzar la direcció del grup fins llavors radicat a Sabadell. Allí comptà amb l’ajuda del seu primogènit, Ferran Casablancas Bertran, mentre que Joan es traslladava als Estats Units per dirigir les empreses d’aquell país.

Ferran Casablancas Planell (escrivint) i l'empresari i exdirigent de la Lliga Joan Llonch Salas. Març 1953. Autor: Joan Llobet/AGFS
Ferran Casablancas Planell (escrivint) i l’empresari i exdirigent de la Lliga Joan Llonch Salas. Març 1953. Autor: Joan Llobet/AGFS

El 1939 Ferran Casablancas tornà a Sabadell seguint els consells del duc d’Alba, ambaixador espanyol a Londres, qui li recomanà que tornés al país per no ser tractar com un exiliat i ser depurat. El 1940 va fixar la seva residència a Barcelona. Les empreses que posseïa a Sabadell foren dividides en dues parts i transferides a dues companyies de Barcelona, Hijo de J. Palau Ribas i Auto Electricidad SA. Alhora va deixar la direcció de les seves empreses a l’estranger als seus fills i continuà entregat a la seva vocació d’investigador tecnològic. Al final de la seva vida havia creat centenars de patents, 64 de les quals a països estrangers. Una setmana abans de la seva mort, el 30 d’octubre de 1960 va patentar un procediment per augmentar la porositat dels teixits i millorar la seva flexibilitat i tacte.

A la postguerra va tornar a ocupar la presidència del Banc de Sabadell des del 1946 fins a la seva mort. Al mateix temps fou un dels impulsors de la fundació de la Companyia d’Aigües de Sabadell (CASSA) el 1949, un assumpte que ja l’havia preocupat a l’època de regidor de Foment a la monarquia. Ferran Casablancas fou un dels principals accionistes de la companyia i el seu vicepresident fins al seu decés.

Després de la seva mort se li tributaren diversos homenatges. A Barcelona amb motiu del bicentenari de la industrialització d’Espanya o Sabadell en commemoració del centenari del seu naixement. A la ciutat té d’un carrer amb el seu nom a la casa on va néixer que abans s’anomenava carrer de la Mina. També porta el seu nom el primer institut d’ensenyament tècnic creat a la ciutat a la dècada de 1950 i disposa d’un monument a la plaça Taulí.

Del tèxtil a les top models i al rock

A començament de la dècada de 1960, el fill Joan Casablancas Bertran (1912-1998) tornà a Catalunya després de 25 anys de residència als Estats Units. Poc després, el 1967, tancava la Casablancas Corporation. A Catalunya, Joan Casablancas va ostentar la presidència del Banc Mercantil de Manresa, des del 1968 fins que va ser absorbit per Banca Catalana el 1975 i s’incorporà al consell d’administració del banc de Jordi Pujol. A la mort d’Antoni Forrellad assumí la presidència de la Fundació Enciclopèdia Catalana, juntament amb el pare de Pujol, Florenci Pujol, i Joan Baptista Cendrós Carbonell, empresari i fundador d’Òmnium Cultural. Va contribuir decisivament a aportar els fons per poder acabar la Enciclopèdia Catalana.  Va morir el 1998.

John Casablancas, nét de Ferran, i impulsor de l'agència de models Elite.
John Casablancas, nét de Ferran, i impulsor de l’agència de models Elite.

El seu germà gran, Ferran Casablancas Bertran, format a la Universitat de Deusto, va militar de molt jove a Acció Catalana, escissió esquerrana de la Lliga on participaren Antoni Rovira i Virgili, Jaume Bofill o Nicolau d’Olwer. El 1940 va promoure el manifest del Casal Català a Nova York, titulat Els catalans de Nord-Amèrica i el redreçament de Catalunya. També col·laborà en la revista en anglès Free Catalonia fundada el 1942 per l’escriptor Josep Carner Ribalta que difonia la situació de Catalunya com un país ocupat pel feixisme. Ferran Casablancas Bertran i la seva dona Antònia Ubach residiren durant el seu exili a diversos països on van tenir tres fills que, per decisió paterna, tenen la nacionalitat del país de naixement.

El seu fill John, Johnny, Casablancas Ubach, nascut el 1942 a Nova York, va quedar-se a América, on destacà en el sector de la publicitat. Així es va fer càrrec del departament de marketing de Coca-Cola al Brasil. El 1972 presentà a París la firma Elite Model Management i el 1977 obrí seu a Nova York. A mitjans de la dècada de 1980 era una de les més importants als Estats Units i el 2002 comptava amb 36 agències escampades pel món. Entre les tops models que van treballar per Elite es poden esmentar a Noemi Campbell, Cindy Crawford,  Claudia Schiffer o Linda Evangelista.

Julian Casablancas, cara més coneguda de 'The Strokes'.
Julian Casablancas, cara més coneguda de ‘The Strokes’.

John Casablancas va casar-se amb la model danesa Jeanette Christiansen just abans de crear aquesta agència. Del matrimoni, que va durar poc, van néixer dos fills, Cecile i Julian Fernando, nascut el 1987 a Nova York. Va morir el juliol del 2013 a Rio de Janeiro (més info: ‘Mor John Casablancas, artífex de les top model i vincle entre el sabadellenc Ferran Casablancas i la banda The Strokes‘).

Julian Fernando Casablancas, besnét de Ferran, és el vocalista i líder del grup de rock d’estil indie de fama mundial The Strokes que va saltar a la fama amb la publicació dels discos Is this it? (2002), Room on fire (2003) i First Impression of Earth (2006). Al primer concert del grup a Barcelona, el 15 de març del 2002, va sorprendre tothom al adreçar-se al públic en català i reivindicar els seus orígens catalans.

Bibliografia

CASTELLS, Andreu. Sabadell, informe de l’oposició. Del terror a la Segona República (1918-1936). Edicions Riutort. Sabadell, 1980.
BENAUL BERENGUER, Josep Maria (dir). El Gremi de Fabricants de Sabadell (1559-2009). Organització empresarial i ciutat industrial. Fundació Gremi de Fabricants, Sabadell, 2009.
MARTIN i BERBOIS, Josep Lluís. La Lliga Regionalista de Sabadell o l’ocàs d’un partit (1931-1945). Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 2008.
DEU BAIGUAL, Esteve. Ferran Casablancas Planell (1874-1960) en Cien empresarios catalanes. LID Editorial Empresarial, Madrid, 2006.
DD.AA. Indústria i Ciutat. Sabadell, 1800-1980. Fundació Bosch i Cardellach i Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 1994.

One Comment