Fidela Renom al costat del conseller de la Generalitat Josep Dencàs (amb la creu) i la alcalde de Sabadell Magí Marcé (al centre).

‘Història de Sabadell’: Fidela Renom (1891-1987), feminista i primera regidora

Tracem una semblança biogràfica, quan es compleixen 126 anys dels seu naixement, d’una lluitadora pels drets socials i polítics de la dona i que fou la primera muller que ostentà el càrrec de regidora a l’ajuntament de Sabadell.

Fidela Renom i Soler va néixer a Sabadell el 18 de gener de 1891. Era neta de Josep Soler Riera i filla de Manuel Renom i Dolors Soler. Ordidora de professió, va casar-se amb Joan Romeu Ribas i van tenir tres fills: Joan, Mateu i Enric. El seu fill gran va morir com a oficial republicà a la Sierra Trapera el gener de 1939. El petit va morir fent el servei militar amb les tropes franquistes a la Vall d’Aran.

Renom. Font: memoriaesquerra.cat
Fidela Renom. Font: memoriaesquerra.cat

Acabats els estudis primaris, ingressà a la Institución Libre de Enseñanza (ILE), de Sabadell dirigida llavors pel mestre titular Fabià Palasí. Es tractava d’una iniciativa per combatre el monopoli de l’ensenyament que gaudien els ordres religioses i particularment els Escolapis. Fundada el 1882 va tenir el recolzament de maçons, espiritistes, anarquistes i lliurepensadors. El seu primer director fou l’exsacerdot José Hernández Ardieta que va donar suport al primer setmanari obrer, Los Desheredados (més info: ‘La vaga de les set setmanes (1883)‘. En una primera etapa, que arriba fins el 1895, l’ILE va haver de superat innumerables dificultats, arran de la manca de recursos econòmics i la ferotge campanya que desfermaren els sectors clericals liderats per Sardà i Salvany. A partir del 1895, les associacions obreres de Sabadell tornen a reorganitzar l’escola de la ILE amb el suport i l’aportació de 300 socis protectors que cotitzaren quatre pessetes mensuals. L’escola, ubicada al carrer Migdia 47, tenia capacitat per a 230 alumnes.

Renom va ingressar de molt jove al Centre d’Estudis Psicològics, un centre del moviment espiritista molt arrelat a Sabadell des del segle XIX. Va néixer el 1911 producte de la fusió de dos centres espiritistes, Aurora i Fraternitat, i s’establí en un local llogat del carrer Indústria, n. 8. L’espiritisme va tenir una gran influència en els medis obrers i lliurepensadors de la ciutat. El nucli de la seva doctrina radicava en el futur de l’esperit després de la mort (desencarnació), però que alimentava el pensament científic i l’empirisme. Estaven convençuts que en un dia la ciència explicaria els secrets de la mort millor que l’Església catòlica. A parer d’Eduard Masjuan, els efectes del treball a les fàbriques provocaven en moltes dones crisis d’angoixa i ansietat:

Algunes d’aquestes mèdiums venien a fer la tasca dels orientadors d’empresa actuals (…) important element d’ajuda mútua en el terreny de la psicologia social i de la persona, si a més tenim en compte que pel component laic d’aquest espiritisme la resignació catòlica a l’espera d’una justícia que es troba en el més enllà és absent”.

L’espiritisme gaudí d’una forta presència a Sabadell amb figures del republicanisme com Joan Torra Serra o la mateixa Fidela Renom, que fou una de les seves promotores destacades organitzant mots actes i conferències.

Fidela formava part també la La Emancipación, Sociedad de Auxilios Mutuos y Actos Civiles fundada per Tomàs Viladot el 1882, especialment concebuda per tramitar al Registre Civil els enterraments laics. Posteriorment, es dedicaren a organitzar les iniciatives dels lliurepensadors i laics de Sabadell i de lluitar contra el poder temporal l’Església. Així organitzaren nombrosos mítings, com el celebrat el 28 de novembre de 1906 al Teatre Euterpe, per exigir a les Corts l’expulsió de les ordres religioses, la supressió de la Nunciatura i el Concordat amb el Vaticà, la secularització total dels cementeris, la llibertat de cultes, l’ensenyament laic i la separació d’Església i Estat. A més, organitzaven actes alternatius a les festivitats religioses, com ara el sopar de Dijous Sant.

Les seves campanyes van aconseguir, el maig de 1905, que la majoria republicana a l’Ajuntament expulsés a les Carmelites de l’Hospital i la prohibició, el juny de 1906, que les Germanetes de l’Assil dels Avis Desemparats, fundada per Sardà i Salvany, demanessin caritat pels carrers. Així mateix obtingueren, el desembre de 1906, que el consistori aprovés una taxa per cada capellà que assistís a un enterrament. Tanmateix fracassaren, el juliol de 1907, en l’intent que l’Ajuntament anul·lés la subvenció de 11.000 pessetes als Escolapis que fou aprovada per deu vots a favor i sis en contra, ja que alguns regidors republicans va votar amb els edils de la Lliga [Regionalista]. En aquesta època el principal activista de La Emancipación fou l’espiritista Agust Vives, ajudat per Joan Torras Serra, Gabriel Morral Marquès i Ramon Saldoni Alsina, professor de l’ILE.

Dones laiques   

El maig de 1932 es va fundar la Lliga Laica Femenina fruit d’una iniciativa mancomunada entre el Centre d’Estudis Psicològics i La Emancipación liderada per Fidela Renom, Anna Alavedra i Magda Lladó amb el propòsit de treballar per l’emancipació de la dona obrera i crear una consciència femenina lliure de prejudicis religiosos. Aquesta entitat creà les Guarderies per a Nens Obrers, una al carrer Joan Montllor, 104, regentada per Fidela Renom i moblada per La Emancipación. L’altra al carrer Covadonga 213, que fou adquirida amb un crèdit de La Emancipación. Aquestes llars d’infants es finançaven mitjançant tres quotes: una de dues pessetes setmanals que pagava la família de l’infant, una altra que abonava La Emancipación i la tercera i més important a càrrec de l’Ajuntament.

Renom, a la guarderia per a nens obreres. Foto: Arxiu Agustí Serra
Renom, a la guarderia per a nens obreres. Foto: Arxiu Agustí Serra

També, a l’abril de 1932, es constituí el Cos d’Infermeres Laiques per iniciativa de Fidela Renom amb l’ajuda de Magda Lladó i Maria Gispert, les dues militants del Bloc Obrer i Camperol (BOC). Aquesta entitat tenia cura de l’assistència domiciliària, la vetlla dels malats i donava servei als hospitals. Per capacitar aquestes infermeres s’impartiren, al saló de sessions de l’Ajuntament, cursos a càrrec del metge teòsof de Barcelona, Cosme Rofes. D’aquests cursos sortiren cinc infermeres que reberen ensenyament sobre puericultura i un altre grup de primers auxilis amb la finalitat, entre d’altres, d’assistir als obrers que poguessin ser ferits en els enfrontaments amb els cossos policials. En principi, totes les despeses anaren a càrrec de La Emancipación i quasi immediatament es generà una dura competència entre aquest cos i les monges que tradicionalment impartien aquests serveis. Finalment, l’Ajuntament republicà establí una quota per vetlla i el cos d’infermeres fou cridat per diversos centres sanitaris de Barcelona.

D’altra banda, la Lliga Laica Femenina acollí a Sabadell fills de miners asturians víctimes de la repressió en la revolució d’octubre de 1934. Ja en plena Guerra Civil, Fidela Renom impulsà a finals de 1937, l’Escola Municipal d’Infermeres.

Tasca política

Fidela Renom milità al Círcol Republicà Federal (CRF) i fou la primera dona elegida regidora a l’Ajuntament de Sabadell a les eleccions municipals de febrer de 1934, un càrrec que exercí fins a l’esclat de la Guerra Civil. Segons Andreu Castells:

Va costar que els comitès Polític i Social del CRF acceptessin que una dona els representés al consistori. Duran es va encarar amb Fidela i li va dir: ‘Has de tenir molta serietat. Que l’Ajuntament no sembli una casa de barrets!”.

A la campanya electoral, esquerra i dreta es disputaren el vot fememí. ERC organitzà un míting al Teatre Principal on va intervenir Fidela Renom. La Lliga i l’Acadèmia Catòlica van cridar a les seves dones organitzades a la Congregació de Sant Vicenç de Paül a repartir menjar i mantes als més necessitats i es muntaren diversos actes electorals a l’Acadèmia Catòlica.

Renom, a l’Ajuntament presidit per Magí Marcè Segarra, es va fer càrrec de la regidoria d’Assistència Social on va introduir la Diada de la Mare, el segon diumenge de maig. Ara bé, la seva principal tasca la desenvolupà a la Clínica de Maternologia que encara estava dirigida per personal de la dictadura de Primo de Rivera. En l’entrevista que li fer Castells, evoca que era un centre sense cap disciplina.

Els metges mai no sabies on eren. Principalment els dies festius. Hi hagué algun disgust gros. Això ens ho callarem sempre, perquè és massa vergonyós”.

La regidora va fer fora a algunes d’aquests elements i contractà gent treballadora i eficaç com ara les llevadores Carme Casanovas, Maria Gràcia, Sanvicente i Borrell. També s’encarregà de controlar les compres. Així mateix, va contractar un ginecòleg, Pere Fontanet, ja que no n’hi havia cap, la qual cosa provocà l’enemistat dels metges conservadors.

Exili i franquisme

El 1939 s’exilià a França i no tornà fins al 1947. El règim franquista va congelar qualsevol intent de fomentar la participació femenina a la política local, i va confinar les dones a la llar i la família, en un model que les privava totalment de drets de representació. L’únic espai públic reservat a les dones va ser la Sección Femenina, de la Falange, que a Sabadell va liderar Magda Coret.

Fins el 1961 no va poder reprendre les tasques d’assistència social preocupant-se especialment per la vellesa. Els últims anys va viure a la Residència de les Llars Mundet, on col·laborava activament en el periòdic trimestral Mundet-Paradís i formava part del seu consell de redacció. Fidela Renom va morir l’11 de setembre de 1987 a Barcelona. Tal i com havia demanat fou enterrada al sector laic del cementeri de Sabadell. El 1998 se li va dedicar una merescuda plaça al Centre de la ciutat, a un pas de la plaça Sant Roc.

Bibliografia

CASTELLS, Andreu. Sabadell, informe de l’oposició. O tot o res (1904-1918), Edicions Riutort, Sabadell, 1978.

  • Sabadell, informe de l’oposició. Del terror a la Segona República (1918-1936), Edicions Riutort, Sabadell, 1980.

MASJUAN, Eduard. Medis obrers i innovació cultural a Sabadell (1930-1939). L’altre aventura de la ciutat industrial. Universitat Autònoma de Barcelona, Bellaterra, 2006.

Foto portada: Renom al costat del conseller de la Generalitat Josep Dencàs (amb la creu) i l’alcalde de Sabadell Magí Marcé (al centre).