Vista general de coberta (1930). Arxiu Josep Renom

‘Història de Sabadell’: La construcció del Mercat Central (1927-1930)

Aquí relatem les circumstàncies que envoltaren la construcció de Mercat Central, conegut a l’època com Mercadal, durant la dictadura de Primo de Rivera i que va estar esquitxada per sospites de corrupció.

La dictadura del general Miguel Primo de Rivera (1923-1930) va caracteritzar-se a Sabadell, com a la resta d’Espanya, per una intensa activitat constructora no exempta de casos de corrupció. La majoria d’aquests obres foren dissenyades per l’arquitecte municipal, Josep Renom i Costa (1880-1931) com ara la reconversió de la vella Rambla en bulevard (1928), les millores a la Casa de la Caritat (1929), ubicada a l’actual plaça Marcet, el Consultori de Puericultura i Maternologia (1927) al començament del carrer Illa i el Sanatori Antituberculós Victòria Eugenia (1927) al Taulí. A més, en col·laboració amb l’arquitecte sabadellenc Joaquim Manich,  dissenyà el Pla d’Eixampla i Reforma de la Ciutat (1928) que preveia convertir el bosc de Can Feu en un gran parc públic i els terrenys de Ca n’Oriac en una ciutat jardí.

Renom havia realitzat una notable obra pública i privada a Sabadell com ara la Torre de l’Aigua (1919) juntament amb l’enginyer Francesc Izard, la Casa Arimon (1911), el desaparegut Quiosc modernista dels Jardinets (1911) o els safarejos de la Creu Alta (1913). Dintre del modernisme català, la seva obra s’adscriu al corrent anomenat de Secessió Vienesa, per influència directa de Josep Puig i Cadafalch.

El projecte d’edificar un gran mercat cobert venia de lluny, des de principis del segle XX. Llavors l’arquitecte municipal Juli Batllevell i Arús (1864-1928) ja havia previst la seva construcció represa pel nou arquitecte municipal Josep Renom poc després d’accedir al càrrec. L’avantprojecte, elaborat el 1912, fou presentat a l’exposició d’obres de Renom a Belles Arts al 1915, durant anys va estar penjat al seu despatx de l’ajuntament de Sabadell i va extraviar-se a la seva mort. Tanmateix no ha ser executat per una combinació entre manca de pressupost i inestabilitat política.

S’aprova el projecte

No havia passat un mes del cop d’Estat de Primo de Rivera (13 de setembre del 1923) quan, l’1 d’octubre, Fèlix Gavarri, governador militar i d’acord amb un Real Decreto d’Alfons XIII, decideix dissoldre l’ajuntament democràtic i reemplaçar-ho per un Consistori format per 24 vocals que triaren per unanimitat alcalde de Sabadell al metge Esteve Maria Relat i Corominas (1892-1972).

Una de les primeres mesures que adoptà l’alcalde Relat fou posar en marxa la construcció del Mercat Central o Mercadal. El 2 de novembre de 1923 es produí una forta discussió a la Corporació Municipal sobre el seu emplaçament. Alguns regidors defensaren la ubicació a l’Horta Duran (entre els carrers Alfons XIII, Tres Creus i Sant Joan) on estava previst originalment. D’altres propugnaren amb èxit un nou emplaçament a l’indret llavors anomenat Camp de la Sang, on s’alça actualment, amb l’argument de potenciar la zona compresa entre el Centre i la Ronda Ponent, llavors en fase d’expansió. A tal efecte, el 26 de novembre de 1926, la Comissió Permanent municipal concertà un emprèstit per valor de 225.000 pessetes per adquirir els terrenys de 10.150 metres quadrats, 8.600 dels quals edificables.

El Mercat, en plena construcció. Font: arxiu Josep Renom
El Mercat, en plena construcció. Font: arxiu Josep Renom

L’avantprojecte fou encarregat a Josep Renom, molt amic de l’alcalde Relat, qui va estudiar mercats considerats modèlics com els de Terrassa i València i va viatjar a l’estranger per documentar-se en d’altres. Segons Andreu Castells -basant-se en els actes de l’Ajuntament de Sabadell- el projecte es va dividir en dues parts, per tal de poder subhastar les obres per un valor inferior al milió de pessetes de manera que no s’hauria de fer cap concurs-oposició entre contractistes i arquitectes i així donar el ple control a Renom. A la segona fase s’afegirien les addicions o rectificacions que calguessin.

Segons Josep Casamartina, “per cobrir l’expedient” es presentaren dos projectes: un de l’arquitecte F. Terrades i l’altre del també arquitecte i constructor Josep M. Barenys, el qual un cop finalitzada l’obra s’encarregaria de supervisar-ne els costos.

Vista general de l'obra finalitzada (1930). Arxiu Josep Renom
Vista general de l’obra finalitzada (1930). Font: arxiu Josep Renom

En qualsevol cas, el projecte de Renom va quedar enllestit el 1927 i el 2 de maig del mateix any es va posar la primera pedra. L’11 de novembre de 1927 es formalitzà el contracte entre l’Ajuntament, el constructor Pere Arderiu i l’empresa barcelonina de Miquel Mateu, qui anys més tard seria el primer alcalde franquista de Barcelona, per fer l’estructura metàl·lica. Les obres s’iniciaren el 1928  sota la direcció del cenetista Simó Piera i Pagés, amic de Salvador Seguí, ‘El noi del sucre’, que va contractar a diversos correligionaris que protagonitzaren dos incidents ben curiosos.

Els anarquistes i l’estelada

La nit del 13 de juliol de 1929, quan ja s’havien alçat les estructures metàl·liques, dos anarquistes que treballaven a l’obra, Soler i Flores, emborratxaren al guardià de les obres. Després Flores, ajudat per uns companys, escalà la torre de ciment armant, estripà la bandera monàrquica i col·locà una estelada. L’endemà la Guàrdia Civil ordenà a Piera despenjar la bandera però es negà, al·legant que aquesta no era la seva feina. Finalment, cap al migdia fou despenjada pels bombers. Arran d’aquests fets s’obri un judici militar contra Piera que fou detingut, però la cosa quedar en no res gràcies a les pressiones de l’alcalde Relat i l’arquitecte Renom.

Posteriorment, els mateixos anarquistes empastifaren amb quitrà els quatre escuts d’Espanya ubicats a les entrades del Mercat. S’obrí un sumari, però la causa fou sobreseguda el 24 de febrer de 1930, quan ha havia caigut la dictadura.

Finalment, les obres del Mercat van finalitzar a principis de 1930.

Sospites de corrupció

No havien començat les obres quan es va difondre que el seu valor passaria de 1.200.000 pessetes i es criticà que Renom hagués cobrat només presentar el projecte 50.000 pessetes. De fet, Renom havia estat esquitxat per l’afer de la compra dels terrenys de la caserna de la Guàrdia Civil (més info: ‘Història de Sabadell’: La caserna de la Guàrdia Civil‘). Ara circularen acusacions sobre la seva connivència amb la dictadura i els favors rebuts del seu amic l’alcalde Relat en forma de favors especials i diners.

A la caiguda de la dictadura es constituí, el 21 de març de 1930, la Comisión Revisora per investigar les irregularitats comeses durant aquest període. Respecte al Mercat Central, el 17 de setembre del mateix any, es va emetre un informe on s’apuntava al caràcter manipulat de l’avantprojecte.

La largueza con se retribuyen los servicios de este funcionario que tiene un haber anual de 5.500 pesetas y consignadas 12.000 pesetas para la confección de un plano general hacen creer que este municipio era la ‘tierra de Jauja’”.

Així un dels primers acords de la Comissió fou exigir a Renom la devolució de 25.000 pessetes que, segons la documentació, havia cobrat de més en l’obra del Mercat. A més, va ser acusat d’haver actuat incorrectament a les obres de les clavegueres o la reforma de la Casa de la Caritat on s’assegurà que rebaixava el sou dels treballadors per pagar comissions als empresaris que van intervenir en les obres. D’altra banda, diversos industrials i comerciants, que havien treballat a les seves ordres, no van poder justificar-les documentalment de manera que no van poder cobrar-les.

Segons Castells, aquest disgustos van precipitar la seva mort poc abans de la proclamació de la Segona República. Hores d’ara no s’han pogut esvair els dubtes sobre les sospites de corrupció de Renom. Castells insinua que fou víctima dels “embolics” de l’alcalde Relat. Casamartina defensa la seva honorabilitat adduint que el sobre cost s’explica per haver introduir millores en els materials de construcció del Mercat, justifica el cobrament dels honoraris del seu projecte per la manca d’una infraestructura municipal adient i atribueix l’increment del cost del projecte al pressupost directament aprovat per decret d’alcaldia. En qualsevol cas reivindica la qualitat d’una obra considerada modèlica, pràcticament per unanimitat, que fou objecte d’un ampli reportatge a la Revista del Cuerpo Municipal de Arquitectos de España.

 Bibliografia

CASAMARTINA i PARASSOLS, Josep. Josep Renom, arquitecte. Fundació Bosch i Cardellach, Sabadell, 2000.
CASTELLS, Andreu. Sabadell, informe de l’oposició. Del terror a la Segona República 1918-1936, Edicions Riutort, Sabadell 1980.

Foto portada: vista general de coberta (1930).  Arxiu Josep Renom