La Guerra contra la Convenció (1793-1795)

L’esclat de la Revolució Francesa va tallar de socarel l’impuls reformista i van provocar que molts il·lustrats canviessin de bàndol, espantats pel radicalisme que emanava a l’altra banda dels Pirineus. Des del punt de vista històric, és interessant conèixer amb cert detall aquesta guerra, doncs és l’ultima que es desenvolupa segons els procediments de l’Antic Règim.

Catalunya es va veure inundada de milers de fulls volants i pamflets clandestins que animaven a aliar-se amb la Convenció revolucionària, deslligar-se de l’Espanya absolutista enemiga de la Il·lustració i els Drets de l’Home i on fins i tot no mancaren promeses d’assentar les bases per a la independència de Catalunya.

A l’agost de 1794 el Capità General de Catalunya va amenaçar l’ajuntament de Sabadell amb motiu “que habia sabut que per Sabadell corrían uns papers sediciosos y denigratius a fabor de la llibertat francesa y contra los Monarcas”. Tanmateix malgrat els registres dels agutzils, comandats per Bosch i Cardellach, no es trobaren aquests papers.

A més, a Catalunya s’instal·laren molts refugiats francesos que fugien de la Revolució, però que no van ser ben rebuts ja que es consideraven suspectes de contaminació liberal. A l’octubre de 1792 s’hostatjaren a Sabadell diversos eclesiàstics entre ells, Charles de la Cropte i de Chanterac, bisbe i comte d’Alet (Perigord). Segons les memòries de Bosch i Cardellach, els caputxins i el rector de Sant Fèlix no mostraren gaires deferències amb els prelats francesos i foren tractats amb “desagrado e incivilitat”. Tant és així que quan el bisbe francès va anunciar la seva intenció d’assistir a l’ofici religiós de Tots Sants el rector no va anar-hi pretextant que havia de visitar als malats de la parròquia.

La proclamació de la guerra

L’execució de Lluís XVI al gener de 1793 va precipitar la formació d’una coalició contra la República francesa formada per Àustria, Prússia, Gran Bretanya, Espanya, Sardenya, Nàpols i Holanda, coneguda com a Primera Coalició.

L’11 de març de 1793, l’ajuntament de Sabadell es reuní per tal de cercar soldats voluntaris i diners però no es va arribar a cap acord. Tanmateix, a partir del dia 13 començaren a presentar-se voluntaris pagats principalment per elements il·lustrats i liberals de la vila. Els primers foren els metges, cirurgians i apotecaris com els coneguts per les seves idees avançades com els germans Francesc i Josep Montblanch, Bosch i Cardellach, els cirurgians Feliu Cruz i l’apotecari Josep Casadesús. El flequer, implicat al motí el pa, Miquel Busquets va aportar 2.500 rals de velló. El suport dels il·lustrats a aquesta guerra és motiu de controvèrsia. Andreu Castells ho considera “una inconseqüència política” difícil d’explicar. Per altres historiadors, els il·lustrats van veure en aquest conflicte una oportunitat per introduir reformes mitjançant un guerra de caràcter nacional.

El 21 de març, a so de trompeta, es va anunciar per totes les cantonades de Sabadell l’edicte reial de la proclamació de la guerra contra França demanant voluntaris. A l’església de Sant Fèlix es feren “solemnes rogativas por lo feliz succés de las armas españolas contra la Fransa”.

Ara bé, malgrat la fam que es va abatre sobre el país i la ciutat, no es va presentar cap voluntari ni mercenari. La fleca del Comú estava tancada i la dels Busquets només oferia un pa moreno de mala qualitat i escàs. Pel contrari, per a sectors de la naixent burgesia local la guerra fou un bon negoci. No sols per l’increment de la producció tèxtil, sinó pel contraban a gran escala que va enriquir a molts.

Sabadell estava al mig de la ruta cap a la frontera i fou molt castigada per l’allotjament de militars, robatoris,, despeses de bagatge, pagaments cadastrals i contribucions especials que el poble es negava a pagar al·legant que el repartiment de les càrregues no era equitatiu entre rics i pobres.

La lleva i el Sometent de 1794

Les operacions militars començaren amb la invasió del Rosselló per tropes borbòniques que aviat foren expulsades de territori francès i al maig de 1794 els francesos penetraren a Catalunya. Això va provocar una cèdula del Rei que decretava una lleva general per reclutar 40.000 soldats per “salvar la Religió i la Pàtria”. A Sabadell li pertocaven 14 i mig.

Els joves de la vila havien esquivat anar a la guerra mitjançant el tradicional mètode de pagar substituts. Com molts no els podien pagar es va optar per fer un pagament col·lectiu amb aportacions del veïns i donacions de la parròquia i l’Ajuntament. El 27 d’abril de 1794 es convocaren, a la Casa de la Vila, a tots els caps de casa per deliberar sobre el tema. Es decidí elegir dos comissionats per cadascú dels sis barris. Es redactà un memorial que qüestionava el nombre d’homes que es demanaven a Sabadell i començaren les gestions per substituir-los per nois joves pobres al preu de 100 lliures cadascú. Quan s’havien allistat cinc, un dels comissionats es desplaçà a Barcelona per aconseguir més, però tornà amb les mans buides ja que allà es pagaven 600 lliures.

El 7 de maig tornaren a ser cridats pels comissionats els caps de casa a qui se’ls va demanar aportacions econòmiques “per ajudar a fer soldats”. Quasi tothom va oferir alguna quantitat i s’arribà a la suma de 900 lliures i aquest mateix dia els reclutes partiren cap a Barcelona. Es tornaren a reunir els caps de casa i després de diverses reclamacions el nombre es rebaixà a 30 homes. Ara bé, el sorteig dels mossos va provocar moltes tensions ja que van córrer rumors que a les llistes no estaven incloses totes les persones, particularment les membres de l’oligarquia local. La desconfiança dels veïns es va agreujar i va estar a punt d’esclatar en motí. Per evitar-ho l’Ajuntament va permetre l’assistència al sorteig de gent que Bosch i Cardellach anomena de la “ínfima plebe”.  Al cap de molts anys, a l’octubre de 1801, es va celebrar l’última reunió per liquidar els pagaments dels substituts de 1794.

Dos dies després, el 9 maig, va arribar un ordre reial per reclutar a tots els homes majors de 16 anys i menors de 60 pel Sometent [veure nota al peu]. Justament,  Bosch i Cardellach ens va deixar una vívida descripció de la seva partida al front dels 110 sabadellencs del Sometent. La tropa fou acomiadada  a la matinada del 14 de maig de 1794 a la  Plaça Major atapeïda de gent, prèvia confessió i combregada general, alhora que mossèn Josep Puigjaner feu una prèdica bel·licosa i les campanes repicaven a Sometent, mentre les dones ploraven sense consol.

A mesura que la guerra es perllongava costava més reclutar soldats. Tant és així que els agutzils van haver d’anar casa per casa i a molts se’ls portaven lligats de mans. Això, juntament, amb les contribucions de guerra i la fam van fer créixer el malestar popular.

El conflicte va finalitzar el 25 de febrer de 1795 quan la monarquia espanyola va sortir de la coalició i va signar per separat la Pau de Basilea. El Regne d’Espanya reconeixia a la República Francesa, restablia les relacions comercials i cedia la seva part de la illa l’Espanyola (l’actual República Dominicana).

Des del punt de vista polític, la desfeta va arruïnar la carrera de Bosch i Cardellach, que va presentar la seva dimissió el 26 de maig de 1795 de la secretaria de l’Ajuntament, essent substituït per seu gran rival, el notari Mimó, i els seus aliats reaccionaris. A les seves memòries deixa constància de la seva decepció:

Estas paus feren poca commoció en esta terra, ans bé, molts las miraren ab desagrado per no tractar-se de restablir lo Rey, la religió, ni los emigrants, ans bé, presuposant la República Francesa”.

Bibliografia

CASTELLS, Andreu. Sabadell, informe de l’oposició. Prolegòmens. Edicions Riutort, Sabadell, 1975.
RENOM, Mercè. Conflictes socials i revolució a Sabadell, 1718-1823. Eumo Editorial, Vic 2009.

Nota

  1. El Sometent és una institució paramilitar d’origen medieval, típicament catalana, separada de l’exèrcit, concebuda per la defensa del territori en temps de guerra o per combatre als bandolers i que fou institucionalitzada en temps de Jaume I al segle XIII. Al repic de campanes o toc de trompeta eren convocats tots el homes majors de 16 anys i menors de 60. Sobre l’origen de la paraula hi han dues interpretacions; pel alguns prové de som atents i per d’altres so metent (per la crida amb trompetes o campanes). Les despeses del Sometent anaven a mitges entre el senyor feudal o el rei i la Casa del Comú o Ajuntament. Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) fou establert a tota Espanya i fou dissolt a la Segona República, llevat el Sometent rural català. Restablert durant el franquisme fou definitivament abolit el 1978

Comments are closed.