Aquí tracem un esbós de les Festes Majors del final del franquisme quan es verificà el canvi de data de la tradicional celebració que coincidia amb l’efemèride de Sant Fèlix. Una modificació que s’explica pel canvi de costums generat per la generalització de les vacances pagades. La decadència d’aquell format de festa serveix de mirall de la descomposició del règim.
La Festa Major de Sabadell té un origen religiós vinculada a Sant Fèlix, patró de la vila, que es celebra l’1 d’agost. A finals del segle XVII es va instituir la processó en honor del sant que es complementava amb un acte més festiu com ara un ball o un dinar popular, organitzat per societats culturals i amb alguna donació de l’ajuntament, bàsicament donatius a l’església que també decidia a la persona, de rellevància social, que portava el pendó a la processó.
A partir de 1884, l’Ajuntament comença a implicar-se en l’organització de la Festa Major, però aquesta no comença a prendre més importància ciutadana fins a l’inici del segle XX. El 1917 s’estrenaren els gegants propis de la ciutat i s’engalanaren diversos carrers. Com explica Ramon Costajussà Oliver a l’article De cuando la Fiesta Mayor era una gran fiesta (Diario de Sabadell, 3/09/1977) a la dècada de 1920 i 1930 es celebrava l’anomenada Rua Artística on les famílies i entitats hi podien participar amb carruatges decorats i la Batalla de les Flors. Al Passeig de plaça Major es muntaven nombroses paradetes i balls de sardanes. Tampoc podien faltar els envelats per al ball. Un d’ells al carrer Latorre i un altre al pati del que ara és el casal Pere Quart. De fet, el propietari de l’hotel Suís va muntar un servei de tartanes per transportar a la gent d’un envelat a l’altre pel mòdic preu de dos reials. A l’envelat solien tocar les bandes dels regiments d’Alcàntara i Vergara, alhora que una tercera banda actuava al Círcol Republicà Federal del carrer Jardí.
A la postguerra, els actes religiosos tornaren a assolir un gran protagonisme i es guarnia la Rambla amb una arcada diferent cada any. Els centres de la festa eren els cafès de L’Euterpe i Catalunya. Els actes més participatius de la festa foren els balls d’envelat, l’enlairada de globus aerostàtics, les trobades de gegants i capgrossos, els concerts de la banda o la representació de la sarsuela de més èxit del moment.
Les Festes Majors del tardofranquisme
Al 1970, la Festa Major es celebrà de l’1 al 4 d’agost. A la salutació, l’alcalde José Burrull Bonastre, recordava:
La celebración de la Fiesta Mayor, bajo la advocación de San Félix, recoge una antigua tradición que ha forjado nuestra historia pasada y se engarza, en nuestros días, con otra tradición impregnada del espíritu social que ennoblece e identifica nuestra ciudad: la de las vacaciones colectivas”.
Els actes més destacats foren la comparsa de gegants i capgrossos, la desfilada de les majorettes de Barcelona, el festival infantil i el campionat de ciclisme.
L’any següent, la Festa Major es va fer del 31 de juliol al 2 d’agost. El mateix alcalde tornava a insistir a la seva salutació en la “protección de San Félix” y “en la significación de muchos actos que enaltecen tal efeméride, rebasando la pura diversión y proyectándose sobre lo cultural, deportivo y social, hacen que se mantenga lo esencial de la magna celebración”. Entre les activitats d’aquella festa va destacar l’espectacle de la ballarina argentina María Angélica, titulat Diálogo con la danza española, comentat pel seu director Carlos Chaves Catán, que es celebrà a l’amfiteatre de la Caixa d’Estalvis. Així mateix tornaren els gegants i els capgrossos, les majorettes, una actuació de Núria Feliu i nombroses trobades sardanistes. Així com diverses activitats organitzades per entitats locals com l’exposició de Cámara Club, la competició del Club de Ajedrez, la de ping-pong al Club Falcons o de tir al costat del camp d’aviació. També es celebrà la clàssica carrera ciclista organitzada per la Unión Ciclista de Sabadell i el certamen de la Sociedad Pajaril Sabadellense. Tampoc mancaren les actuacions del que ara que denominarien cultura popular catalana com ara la colla de castellers Minyos de l’Arboç i els Bastoners de Montblanc. D’altra banda, al Pavelló d’Esport va celebrar-se una “formidable reunión de lucha libre”, molt de moda a l’època i la matinal de boxa. Per al públic jove va actuar l’orquestra de Tony Ronald i el conjunt de pop Los Dukes. Una altra de les activitats pel jovent típiques d’aquella època, foren els concerts de nit de diferents grups musicals diversos trams de La Rambla. La Festa Major finalitzà amb un castell de focs artificials i el ball amb l’orquestra Fatxendes. Aquest format es mantindria amb lleugeres variacions fins a l’arribada de l’ajuntament democràtic.
Tanmateix, el 2 d’agost es publicava al diari Sabadell, un article d’opinió titulat Agosto…¡Fiesta Mayor!, signat per T. on es critica la manca de participació en la festivitat ja que la gent preferia marxar a la platja o la muntanya. Un primer indici del canvi dels costums que portarà al canvi de data de la Festa Major tres anys després.
L’any 1973, la salutació de l’alcalde Burull deixa traslluir el clima d’agitació política i social que experimentava la ciutat:
No es fácil dirigir una ciudad de las características de la nuestra, en la que los problemas más acuciantes y de gran variedad nos acosan cada día, a veces con la impronta de unas dificultades que resulta casi imposible de superar por más buena voluntad y empeño que les dediquemos”. Tanmateix continua demanant la “protección de San Félix”.
El 4 d’agost, José Luís Suelves, signa l’article Una trayectoria firme para la mayor de nuestras fiestas on simptomàticament reivindica la celebració de la Festa en les dates tradicionals i vol desmentir que aquesta “haya iniciado su decadencia”. I continua “no seremos derrotistas, creyendo en el pretendido anquilosamiento de la Fiesta Mayor, tema del que tantas plumas se ocupan actualmente y aceptando como un hecho irremediable esos pronósticos de fracaso y derrumbe de la entrañable efeméride”. Tanmateix a la portada de l’edició del 9 d’agost del diari Sabadell es titulava ¿La última de agosto? Pasó la Fiesta Mayor de 1973.
La Festa Major de 1974 fou la darrera que es celebrà a començaments d’agost. Les noticies referides a ella del diari Sabadell són prou significatives. Així, el dissabte 3 d’agost, publicava en portada Con escaso ambiente en perspectiva se inician los actos de la Fiesta Major-74. Dimecres 7 d’agost, també en portada, titulava Una Fiesta Mayor apagada. En el text es pot llegir: “La Fiesta Mayor 1974 intentó en un esfuerzo final superar su lánguida exposición de todos los años. Ahora, la de 1975, se anuncia para el mes de septiembre; conviene trabajar con esfuerzo y espíritu de renovación”.
Aquesta decadència de la Festa Major organitzada per l’ajuntament contrastava amb la vitalitat i popularitat de les festes majors de barri. Particularment la Festa Major de Ca n’Oriac, organitzada per l’agrupació de veïns, on actuaren els artistes i músics més populars del moment i que gaudiren d’una enorme afluència de públic. No només del barri, sinó de tota la ciutat i la comarca.
Canvi de dates
La Festa Major de 1975 es celebrà, per primer cop, els dies 30, 31 d’agost i 1 de setembre. Tanmateix el programa d’actes no va introduir gaires modificacions respecte al d’edicions anteriors.
No va succeir el mateix a l’edició del 1976 que va celebrar-se els dies 4,5 i 6 de setembre. De fet va ser la primera Festa Major que s’organitzà amb Franco mort i sense Burull, que havia dimitit de l’alcaldia (més info: ‘La huelga general política (febrero de 1976‘). Encara que van mantenir-se els actes de tota la vida, en un signe d’adaptació als nous temps, s’estrenà la pel·lícula La Nova Cançó del director sabadellenc Francesc Bellmunt que recollia actuacions de Maria del Mar Bonet, Pere Figueras, Ia&Batiste, Lluís Llach, Ovidi Montllor, Ramon Muntaner, Pi de la Serra, Raimon, Pau Riba, Sisa, Rafael Subirachs, La Trinca i UC. El film va projectar-se els dies 4 i 5 de setembre a La Faràndula. A les pàgines del diari Sabadell va obrir-se a un debat sobre la supervivència i la necessitat de modernitzar la Festa, més enllà del canvi de dates. Així va dedicar una pàgina en la seva edició del 4 de setembre a entrevistes a diversos ciutadans que majoritàriament creien que no desapareixeria, però que necessitava renovar-se. Del mateix parer va mostrar-se Joan Casablancas en l’entrevista signada per Ramon Clivillé on l’empresari va propugnar incrementar la inversió econòmica i que fos una comissió de gent jove l’encarregada d’organitzar-la en comptes de l’ajuntament.
L’edició de 1977, que es celebrà del 4 al 6 de setembre, va coincidir amb el primer centenari del nomenament de Sabadell com a ciutat. Malgrat la inquietud per la renovació, el programa d’actes va ser pràcticament idèntic al d’edicions anteriors. L’única excepció fou el concert que Joan Manuel Serrat va fer diumenge 4 de setembre a les 22,30h al Pavelló d’Esports.
Tragèdia el 1978
La darrera Festa Major abans de les eleccions municipals democràtiques va estar marcada per la tragèdia per la mort en accident de cinc adolescents del barri d’Arraona-Merinals ofegats a la riera de Can Feu. Això va comportar la declaració de dos dies de dol i la suspensió de molts actes de la Festa Major, que pràcticament no va arribar a celebrar-se. Tant és així que el diari Sabadell titulà la crònica de valoració de l’esdeveniment Fiesta Mayor para el olvido.
La següent Festa Major de 1979 fou la primera que es celebrà sota el mandat del primer ajuntament democràtic presidit per Antoni Farrés. Però això serà matèria d’una altre entrega d’aquesta secció.
Bibliografia
Sabadell, agost 1970, 1971, 1972, 1973, 1974, 1975 i setembre 1976
Diario de Sabadell, setembre 1977 i 1978
