[Aquest contingut va ser publicat originalment l’any 2016. Per tant, les referències temporals van en relació a aquest any]
Dimarts passat es compliren 35 anys de l’intent de cop d’Estat que pretenia enderrocar la fràgil democràcia espanyola. Aquí relatem com van anar els esdeveniments a la nostra ciutat.
La irrupció del tinent coronel de la Guàrdia Civil, Antonio Tejero Molina, a les 18:22 hores del dilluns 23 de febrer de 1981 al Congrés del Diputats durant la votació d’investidura de Leopoldo Calvo Sotelo, fou retransmesa en directe per diverses emissores de ràdio amb la qual cosa la notícia es va difondre de forma immediata. Així va assabentar-se l’alcalde de Sabadell, Antoni Farrés, segons el seu testimoni recollit per Xavier Domènech molts anys després, a l’any 2.000:
Jo estava treballant a l’Ajuntament i havia una senyora que estava netejant el replà, que curiosament –mai ho he explicat- escoltava el debate de investidura, la votació del debate de investidura, una cosa increïble.
Devia ser que li interessava?
No ho sé, o com que tenia les mans ocupades no havia pogut canviar el dial. Va sentir les primeres ràfegues de tir, va trucar, va entrar al meu despatx i va dir: ‘Me parece que en Madrid está pasando…’ La segona ràfega que tiren en l’assalt al Congrés dels Diputats ja la sento en el transistor de la senyora de fer feines”.
A l’entrevista de Manuel Foraster a Josep López, Pepito, llavors regidor del PSUC, se’ns proporciona una versió diferent:
El 23F del 1981 vaig anar al local del PSUC al passeig de la plaça Major i em vaig trobar la Rosa Bernaus que estava escoltant per la ràdio l’elecció de Leopoldo Calvo Sotelo com a president del govern i, després, l’entrada del Tejero. Vaig anar disparat cap a l’Ajuntament. Em vaig trobar el Toni sol al seu despatx. No en sabia res. Es va posar a trucar i jo vaig tornar al local, vaig agafar les fitxes de tots els afiliats i em vaig dirigir a una casa del centre. En un pou que hi havia al pati vam llançar tota la documentació. Encara deu ser-hi”.
L’intent de cop d’Estat coincidí amb la reunió de dilluns de la Comissió Municipal Permanent de les 20 hores. Abans d’hora, l’alcalde havia cridat al secretari i a tots els regidors. Segons Farrés:
Hi ha molts nervis i els hi dic: ‘Penso que ens hem de quedar aquí a l’Ajuntament, nosaltres som el govern legalment constituït. Aquí no entra ningú que no sigui dels nostres i en tot cas si ens han de desallotjar que ens desallotgin però amb els peus pel davant”.
També ordena que portin una televisió per seguir els esdeveniments. A les 20 hores, mentre els carrers de la ciutat estan pràcticament deserts, unes 200 persones es concentraren a la plaça Sant Roc, custodiades per un nombre anormalment elevat de policies municipals. Molts dels concentrats escolten la ràdio mentre esperen notícies d’algun portaveu del govern local. La breu sessió de la Comissió Permanent fou presidida per Farrés, que va haver d’absentar-se en diverses ocasions per a atendre el telèfon, essent substituït pel primer tinent d’alcalde, Francisco Morales. Farrés va fer una crida a la defensa de la democràcia i a la necessitat d’aprofundir en el procés democràtic i autonòmic. Finalment, indicà que tots els regidors havien d’estar al servei del poble. A les 20:30 hores, acabada la sessió, es convocà un Ple Permanent per tal seguir el desenvolupament de la situació i prendre les mesures que es consideressin oportunes.
A las 21:20 hores l’alcalde es dirigí a la població a través de Ràdio Sabadell per a fer una crida a la serenitat i informant que s’havien pres les mesures adequades respecte a la Policia Municipal i que s’estava en contacte amb la Generalitat. Així mateix va demanar el suport popular a favor de la democràcia.
La fallida convocatòria de vaga general
Entre els concentrats a la plaça es va difondre la consigna de passar la nit a les dependències oficials i les seus del partits polítics i sindicats. A les 21h, CC.OO i UGT comuniquen a l’alcalde la seva intenció de convocar una vaga general de 48 hores per combatre el cop d’Estat i poc després circulen diversos cotxes amb megàfon convocant a una assemblea al local de CC.OO per tal d’organitzar la vaga. Aquesta iniciativa no va convèncer a Farrés, però malgrat el seu desacord va informar a la resta de regidors.
Entre les 21 i 22h es produïren els moments de màxima inquietud, especialment quan se sap que Milans del Bosch havia tret els tancs a València i que els militars ocupaven els estudis de RTVE a Madrid. A les 22h es va emetre el missatge del president de la Generalitat, Jordi Pujol, cridant a la tranquil·litat i explicant la conversa amb el Rei donant-li garanties que la Corona no recolzava el cop (el famós, “tranquil, Jordi, tranquil”).
Poc abans de l’una de la matinada Farrés informà que havia parlat amb el conseller de Governació de la Generalitat, Joan Vidal i Gayolà, qui l’havia demanat fer tot el possible per al manteniment de l’ordre i la normalitat laboral; és a dir, que res de vagues.
L’al·locució televisada de Juan Carlos I, a les 1,13h de la matinada, va marcar el punt d’inflexió de la llarga nit, en particular quan poc després es difonia la notícia que Milans del Bosch havia ordenat la retirada de les forces militars dels carrers de València i s’havia reinstaurat l’autoritat civil a la III Regió Militar. A les 1,45h tornen a reunir-se breument els membres de la Corporació Municipal i a les 3,30h alguns edils abandonen l’Ajuntament convençuts que el cop ha fracassat.
El testimoni del diputat sabadellenc
Dissabte, 28 de febrer, el Diario de Sabadell publicà una àmplia entrevista al diputat sabadellenc del PSUC, Josep Maria Riera, que va viure en primera persona l’assalt al Congrés. Preguntat per les seves sensacions a les llargues hores de segrest, va respondre:
Penses en tot i per tot. Hi va haver moments crítics. Veus el perill i, aleshores, voldries que tot plegat acabés. Es produeix cansament, reculls imatges de la teva vida…Van oferir-nos desdejuni. Vam dir que no, ja que era entrar en una dinàmica. Després vindria l’esmorzar, el berenar, el sopar… I no era convenient fer-els-hi cas, ‘aguantar’ el cos mentre poguéssim… penses que la vida es pot acabar en un instant. Malgrat la prohibició, però, van poder parlar d’amagades (…) Per estirar les cames i xerrar pels passadissos anàvem sovint al wàter. Havia diaris que vam llegir i rellegir. Vaig dormir a estones. Vam canviar de lloc, d’escó. Val a dir que la tropa ens mantenia a ratlla quan feien l’entrada el Tejero i companyia. Quan ells no hi eren es notava una diferència en el tracte”.
Segons va informar CC.OO al Diario de Sabadell, el 24 de febrer, unes 35 empreses i 4.000 treballadors havien realitzat aturades parcials, de major o menor intensitat, en defensa de la democràcia. Entre elles s’esmenta Unitat Hermètica, Estampaciones Sabadell, Artes Jaeger o Construcciones Roig. Aquestes mobilitzacions es realitzaren entre una certa confusió, ja que els direccions estatals de CC.OO i UGT, desconvocaren la vaga general de 48 hores per una aturada de dues hores als centres de treball per tal que els treballadores analitzessin la situació. Al migdia va fer-se una concentració, convocada per CC.OO, a la que assistiren unes 150 persones i on no es va cridar cap consigna. També aquell mateix dia l’ajuntament de Sabadell va enviar el següent un telegrama al Rei:
El ayuntamiento de Sabadell reunido en sesión extraordinaria, acuerda manifestar su más enérgica repulsa a los acontecimientos acaecidos en el Palacio del Congreso de los Diputados y reitera su fidelidad a la Constitución libremente refrendada por el pueblo español y a las instituciones de ella emanadas”.
En els dies següents partits polítics, sindicats, organitzacions patronals i professionals emeteren comunicats per a manifestar la seva repulsa al cop i de suport a la Constitució i a la democràcia.
L’endemà de l’intent del cop, a les 20,30h, es celebrà un ple extraordinari. L’alcalde Farrés va prendre la paraula i explicà que el Consistori havia estat permanentment reunit, amb un sistema de torns, i que alguns edils no havien dormit aquella nit. També informà que havia estat en permanent contacte amb el Govern Civil i la conselleria de Governació de la Generalitat. Així mateix assegurà que tres automòbils, ocupats per coneguts feixistes, havien circulat al voltant de l’Ajuntament i que militants de Fuerza Nueva havien fet pintades a favor del cop. Afirmà que havia existit una total coordinació amb el comissari de la Policía Nacional i que diverses empreses havien fet vaga. L’alcalde va elogiar el paper de la Policia Municipal, que va treballar de forma ininterrompuda durant 24 hores, així com dels mitjans de comunicació; especialment, la ràdio, a través de la qual va poder dirigir-se a la població. Acte seguit procedí a llegir el text aprovat por unanimitat per tots els partits representats en el Consistori que fou tramès al Rei, als presidents del Congrés de los Diputats, del Govern espanyol, de la Generalitat i del Parlament de Catalunya:
Davant el gravíssim atemptat contra la democràcia i la Constitució i mitjançant un acte de força intolerable, realitzat al Congrés dels Diputats, aquest Ajuntament manifesta:
Primer. El nostre total compromís en la defensa de la Constitució, l’Estatut, la democràcia i les llibertats del nostre poble.
Segon. La nostra valoració molt positiva de l’actitud serena i responsable del poble de Catalunya, de la Generalitat i el seu president i molt especialment, de les instàncies i autoritats legítimes de l’Estat.
Tercer. La nostra exigència més ferma de l’actuació dels poders públics contra aquells que mitjançant la utilització de la força han atemptat contra la voluntat popular expressada al Parlament i al mateix temps, la necessitat imperiosa de avançar en el camí de la consolidació de la democràcia mitjançant una profunda democratització del conjunt d’aparells de l’Estat.
Quart. La nostra crida a tots els ciutadans perquè es mantinguin atents i vigilants en disposició de manifestar el seu recolzament i compromís en la defensa de la democràcia i les seves institucions, garantia de les llibertats públiques i de l’autonomia”.
Després de les intervencions dels portaveus dels grups municipals, Pere Alavedra (CC-UCD), Xavier Bigatà (CiU), Manuel Garriga (PSC) i Josep Moix (PSUC), l’alcalde va tornar a prendre la paraula per a demanar a tothom que estiguessin vigilants i avisessin sobre la tinença il·lícita d’armes, l’ús il·legal d’uniformes, la utilització partidista de la bandera espanyola i d’activitats irregulars en les escoles de tir i acadèmies d’arts marcials a fi d’evitar incidents com els observats la nit el 23 de febrer. La solemne sessió acabà amb els regidors cantant Els Segadors.
Posteriorment, a l’esmentada entrevista de Xavier Domènech, Farrés va matissar i ampliar les seves declaracions d’aquell ple:
Vaig cridar el comissari que es presentés davant meu per donar-me novetats. No vaig aconseguir que vingués fins les tres de la matinada. Es va presentar amb un escut de la Legió absolutament desproporcionat a la solapa, perquè era d’aquells que es portaven a la gorra. Li vaig fer la broma: ‘Ostras, andas así de lado, porque con un escudo tan grande…’. Després li vaig dir: ‘Escolti, nosaltres estem aquí, no ens pensem moure i per tant vostè ha de complir les seves obligacions. Tots els que no són membres de la policia, han de sortir fora de la comissaria (en van marxar alguns, no tots) i per tant, segons com acabi tota aquesta història, informaré de tot el que passi’.
Havia posat dos cotxes particulars de policies municipals de confiança i vestits de paisà camuflats a la Gran Via, un vigilant les entrades i sortides del quarter de la Guàrdia Civil i l’altre vigilant la comissaria a distància. Sabia que a la Guàrdia Civil s’havia presentat el sometent i no els havien deixat entrar. En canvi, a la comissaria sí que els havien deixat entrar i estaven reunits allà. Per això crido al comissari, per dir: ‘Què hòsties passa i què hi fa tota aquesta gent allà dintre?’. A la nit vam distribuir cotxes patrulles per diferents punts de la ciutat per veure si hi havia moviments en algun lloc. Hi havia un cotxe apostat a la Creu de Barberà; uns que es van identificar com a guàrdies civils de Ciutat Badia, els van dir: ‘¿Qué hacéis vosotros aquí? Sois gilipollas, iros a casa. Ya veréis que esto vuelve a cambiar’. Van estar pressionant-los perquè abandonessin el servei i fotessin el camp. Vaig ser informat d’aquest incident. Aquest agents no van abandonar el lloc i ens manteníem informats. Arribaven notícies que hi havia hagut algun tret a Santa Coloma. Al començament de la nit hi érem tots; al llarg de la nit hi va haver gent que va anar marxant. Ens vam passar tota la nit en blanc; a la matinada només quedaven a l’Ajuntament tots els regidors i regidores del PSUC i quatre dels altres grups polítics. Tots els altres havien marxat. No diré qui són, m’ho guardo.
Després de les eleccions següents, les que va guanyar el Felipe, aquest comissari (Juan Bermejo Aráez) el van destituir o el van traslladar i va aparèixer com a candidat a les llistes de Fuerza Nueva de la província de Barcelona. I per altra banda em va servir per descobrir que el tinent coronel que hi havia a la Guàrdia Civil (Gregorio del Teso Blanco) era, per entendre’ns, un constitucionalista (…) De la mateixa manera que explico l’actitud de la policia explico la de la Guàrdia Civil”.
Per la seva banda, Àngel Abad, director de serveis de Seguretat al primer mandat de l’Ajuntament democràtic, ens ha deixat el següent testimoni a l’entrevista que va fer-li Manuel Foraster:
Pensa que quan vaig arribar em vaig trobar amb una colla de policies, la majoria gent catalana, molt arrelada a les estructures de poder i molt relacionada amb la Guàrdia Civil de Badia. Això que dic es va demostrar l’any 1981 amb l’intent de cop d’Estat de Tejero perquè la Guàrdia Civil i la Guàrdia Urbana de Sabadell es van posar a totes les cruïlles de la ciutat i jo vaig haver d’encarar-m’hi amb una pistola al mà, acompanyat de l’alcalde i de tres o quatre regidors, que, per cert, eren tots del partit, no n’hi havia cap ni socialista ni de convergent!”.
També Francisco Morales, aleshores primer tinent d’alcalde, ens va deixar els seus records de la jornada a l’entrevista que va concedir a Víctor Colomer i publicada al Diari de Sabadell, el 23 de febrer de 2011. Afirma que va assabentar-se del cop per la ràdio mentre estava a l’Ajuntament. Així mateix confirma que es va convocar un ple permanent amb l’assistència de tots els regidors del govern i l’oposició, encara que no tots van estar-se tota la nit i que alguns marxarem a mitjanit. La seva funció va ser “estar pendientes de las noticias de Madrid por si había que tomar medidas más drásticas”. Morales afirma que mai van pensar en marxar, fins i tot si el cop hagués triomfat amb el consegüent perill per a les seves vides. “Son momentos en que no sabes ni qué pensar. Sólo sabes que tú tienes un compromiso con Sabadell e íbamos a estar con el pueblo hasta las últimas consecuencias (…) Yo miedo no tenía porque al fin y al cabo lo peor que me podía pasar era que perdiera la vida.” També confirma el fet que aquella nit circularen cotxes de l’ultradreta tocant els clàxons en senyal de suport al cop i el temor per la reacció de policies municipals d’ideologia feixista.
Bibliografia
DOMÈNECH, Xavier i SERRANO, Jordi. Antoni Farrés. Quan els obrers van assaltar l’Ajuntament. Angle Editorial, Barcelona, 2015.
FORASTER GIRAVENT, Manuel. Antoni Farrés i Sabater, tal i com l’hem conegut. Edició Amics del Toni, Sabadell, 2012.
Diario de Sabadell, del 24 al 28 de febrer del 1981.
Diari de Sabadell, 23 de febrer del 2011.
2 Comments