Ressenyem les vicissituds de les dues expedicions d’infants d’Àustria acollits per famílies benestants sabadellenques. Una iniciativa de l’Església catòlica espanyola que comptà amb el ple suport del règim franquista que desplegà una notable campanya propagandística sobre el tema. Tot una perla del nacional-catolicisme imperant a l’època.
La Comissió Permanent de l’Ajuntament de Sabadell, presidida per l’alcalde Josep Maria Marcet aprovà l’any 1945 adherir-se a la Comisión Pro Niños Centro Europa. Es tractava d’una iniciativa del Cardenal Primat de l’Església espanyola que havia ofert al 1945, la “caritat cristiana” al seu homòleg hongarès per acollir a nens i nens de la catòlica Àustria que encara patien els efectes de la postguerra. L’any 1938, la República d’Àustria havia estat annexionada al Tercer Reich alemany. Acabada la Segona Guerra Mundial, el 1945, com Alemanya, fou ocupada i dividida entre les quatre potències guanyadores de la conflagració (Unió Soviètica, Estats Units, Gran Bretanya i França). L’ocupació militar del país es perllongà fins al 1955 quan restituí el seu caràcter de república sobirana i democràtica, obligada a mantenir un estatus de neutralitat en una Europa dividida en dos blocs antagònics.
La campanya per materialitzar aquesta promesa d’acollida es reactivà l’any 1948. A tal efecte, el bisbe de la diòcesi de Barcelona, Gregorio Modrego, adreçà, l’octubre de 1948, una circular a la feligresia de les parròquies, les organitzacions d’Acció Catòlica i les ordres religioses per tal que participessin entusiàsticament en aquesta iniciativa. El govern franquista se sumà a la campanya com una manera de trencar o si més no apaivagar l’aïllament internacional a que estava sotmès per les seves múltiples connexions amb el nazisme i el feixisme i congraciar-se amb les potències occidentals.
A Sabadell, la comissió local Pro Niños Centro Europa es constituí al 1949 amb l’alcalde Marcet a la presidència i Joaquím Taulé i Coll, tinent d’alcalde de Serveis Socials, a la vicepresidència. A més, en formaven part 16 vocals, entre ells tres regidors, dos mestres nacionals, un metge, el jutge de primera instància, un representat dels pares i una de les mares, un representant del sindicat vertical i l’arxipreste de Sant Fèlix. Tots ells formaven part de la Junta Local de Protecció de Menores, depenent de la regidoria de Acción Social. Completava la Comissió una nodrida representació de l’Església amb els presidents d’Acció Catòlica de les parròquies de Sant Fèlix, Puríssima Concepció, Sant Vicenç de Jonqueres i la Santíssima Trinitat. José Vila Pagès exercia les funcions de secretari.
L’únic diari permès per la dictadura, Sabadell. Editado por Falange Española Tradicionalista y de las JONS, encetà una notable campanya propagandística sobre el tema. El 10 de març de 1949 publicava en portada l’editorial Vienen a España 20.000 niños de Centro Europa que finalitzava amb aquesta vibrant crida a la població:
“El Papa, padre de todos, te lo pide, tu conciencia te lo reclama. Es la voz de tus hermanos más pequeños; es la voz de unos niños que llaman a tus puertas. Sabadell no puede quedar rezagada en esta obra de beneficencia. Cada día, de 7 a 8 de la tarde, en el Despacho de la Delegación de Acción Social, encontrarás a unas señoras de Acción Católica, que conjuntamente con la Comisión del Excmo. Ayuntamiento, recibirán tu donativo o tu inscripción. Católico, toma de tu mano a uno de estos niños. ¡Sabadellense! Abre tus manos dadivosas ante esta gran obra de misericordia”.
Dies després, el 25 de març de 1949, Sabadell insistia en el tema i publicava en portada l’article Caballeros austríacos son los 500 niños llegados a España on s’informava de l’arribada de la primera expedició dels 20.000 infants austríacs d’entre 5 i 12 anys d’edat que serien acollits per l’Estat espanyol. “Cada uno de ellos pasará en España seis meses, alojado en una casa particular. No se ha hecho selección ni ha habido ninguna preferencia. Solo se ha pedido que los muchachos estén sanos y sean católicos, prefiriéndose aquellos que la guerra causó en sus familias mayores estragos”.
A l’Arxiu Històric de Sabadell (AHS) poden consultar-se els dos voluminosos expedients de la Comisión Pro Niños de Centro Europa sobre les dues expedicions de nens austríacs a la ciutat. Entre la nombrosa documentació figura la relació nominal dels infants i de les famílies sabadellenques acollidores.
A la primera expedició vingueren 34 nenes, nascudes entre 1938 i 1943, que s’hostejaren del 2 d’abril al 20 de novembre de 1949 a les residències del bo i millor de la burgesia local com les famílies Gorina, Turull, Llonch, Estruch, García Planas, Baygual, Argemí, Sala… A l’expedient, per cada nena hi ha fitxa, amb una foto-carnet, les seves dades personals i sanitàries, així com la filiació de la família acollidora. També, una altra fitxa mèdica expedida per les autoritats austríaques i espanyoles.
Campanya propagandística
El 5 d’abril de 1949, Sabadell, publicava una acolorida i extensa crònica titulada Llegan a nuestra ciudad 34 niñas austríacas. A la tarda del dissabte, 2 d’abril, el grup de sabadellencs format per les responsables d’Acció Catòlica i de la Junta de Protección de Menores es desplaçaren al Orfelinato Ribas de Barcelona per a recollir les nenes. Arribaren a la plaça Sant Roc a les 19 hores. Les esperava una gentada. Allí foren rebudes per l’alcalde Marcet, l’arxipreste José Maria Vázquez i altres autoritats i van ser obsequiades amb un ram de flors. Acte seguit anaren a l’església de Sant Fèlix on es cantà una Salve. L’arxipreste els hi donà la benvinguda que fou traduïda a l’alemany pel sacerdot hongarès que les acompanyava i feia d’intèrpret. A continuació es dirigiren al saló de plens de l’Ajuntament on foren lliurades a les famílies acollidores. L’acte finalitzà amb un breu discurs de l’alcalde Marcet.
El cronista no s’està de tocar la tecla sentimental, per no dir sensiblera. Així escriu: “Son rubias casi todas y van ataviadas con las indumentarias más pintorescas” que li recordaven a la caputxeta vermella. També, s’hi fixa emocionat en la més petita de totes Monika Revny de només cinc anyets.
En el marc d’aquesta campanya propagandística es publicaren diversos articles d’opinió, com ara el de Francisco Cubell, Esas niñas austríacas (9 abril 1949). També es publicaren cartes d’agraïment de familiars d’algunes de les nenes acollides com la publicada el 22 de desembre de 1949 adreçada pel pare d’una de les nenes a l’alcalde Marcet des de Klagenfurt que finalitza d’aquesta manera:
“Por todo ello, reciba Vd. nuevamente las gracias como representante de esa ciudad que también para nosotros se ha convertido en un símbolo viviente y quiero guardar la esperanza de que la idea católica, tanto en España como en Austria, acelerará el oponerse a la injusticia y al ateísmo y que, solo así podrá el mundo disfrutar de paz y bienestar”.
O la publicada el 19 de gener de 1950, també adreçada a Marcet, signada per la mare de Irene Mikula, acollida per una família sabadellenca on expressava la seva gratitud per la manera en que havia estat tractada la seva filla, “bien educada y cuidada”, sense descuidar manifestar la seva amistat amb “el pueblo español y su atento Jefe de Estado”.
Així mateix, al diari s’insereixen notes informant, amb nom i cognoms, de la quantitat de les aportacions econòmiques de particulars, empreses o entitats. Als esmentats expedients municipals es troba una relació de les entitats que havien col·laborat en la campanya: Centre Industrial, Club Natació Sabadell, Centre d’Esports, Orfeó de Sabadell, Acadèmia de Belles Arts, Centro Excursionista, Sociedad Coral Colón, Sociedad Recreativa El Ciervo, Peña Mercantil, Club de Ajedrez, Gremio de Carniceros, Banco de Sabadell, Caja de Ahorros de Sabadell, Caja de Pensiones para la Vejez y Ahorro, Banco Hispano Americano, Banco de Bilbao.
La conferència del professor Rovira
En el marc d’aquesta campanya, el 11 d’abril de 1949, el professor Leopoldo Rovira, director del Colegio de Bachillerato i d’origen austríac (més info: ‘El Colegio de Bachillerato i el professor Leopoldo Rovira‘), pronuncià una conferència Niños austríacos en Sabadell al saló modernista de la Caixa d’Estalvis. Segons la crònica de Sabadell (16/04/1949), “el prestigio del conferenciante y el tema a desarrollar llenaron el salón que resultó insuficiente para el selecto auditorio que asistió al acto”. La conferència, organitzada per la Comisión Pro Niños de Centro Europa, va estar presidida pel tinent d’alcalde Pablo Maria Llonch en representació de l’alcalde Marcet i Joaquim Taulé en nom de la Comissió.
El professor Rovira va realitzar una documentada exposició sobre els principals esdeveniments de la història d’Àustria, les seves aportacions a la cultura universal (Schubert, Brahms, Miller…) i remarcà l’arrelament de la religió catòlica i de la formació religiosa que rebien tots els nens austríacs. Tocant la tecla sentimental va comparar “la historia de la popular cenicienta que llega a nuestra ciudad para reponerse de la dificultosa vida austríaca”. Va finalitzar el seu parlament lloant la generositat de les famílies acollidores.
Cerimònies de comiat
La tarda del dissabte 20 de novembre de 1949, les 34 nenes, acompanyades pel tinent d’alcalde Llonch, en representació de l’alcalde, Joaquim Taulé, diversos regidors, l’arxipreste i representants de la Comissió Pro Niños anaren fins al Santuari de la Salut on foren rebuts per mossèn Ernest Mateu on a manera de comiat cantaren una Salve i foren convidades amb un berenar a l’hostatgeria. De tornada la ciutat es traslladaren al Círculo Sabadellés, on l’Orfeó de Sabadell, dirigit pel mestre Adolf Cabané, interpretà un concert dedicat a les nenes austríaques.
El diumenge, abans de marxar cap a Barcelona, les nenes i les famílies acollidores assistiren a la missa de les 8 del matí a Sant Fèlix oficiada per l’arxipreste. Després anaren al saló de plens on es celebrà el comiat oficial, després del qual foren convidades a un esmorzar. La nena Kathe Schölm va llegir en castellà un breu discurs d’agraïment. A les 3:30, foren definitivament acomiadades a la plaça Sant Roc des d’on marxaren cap a Barcelona. “Un emocionante acto en el que muchos assistentes no pudieron contener las lágrimas” -com es pot llegir a la crònica del diari Sabadell..
Una de les nenes d’aquesta expedició no va poder marxar amb la resta de companyes, fins uns dies després, al contraure una malaltia que li ho va impedir. Aprofitant aquesta circumstància, el 29 de novembre de 1949, la Comissió Permanent municipal va aprovar una moció per expressar seu reconeixement a la família que l’havia cuidat en una acció “que tanto ha contribuido al enaltecimiento del nombre de España en la tierra de procedencia de la misma niña”.
La segona tongada
A començaments de gener de 1950 arribà a Sabadell una segona expedició de 20 nens i tres nenes d’Austria que en molts casos foren acollits per les mateixes famílies que la primera tongada. La seva estada es perllongà durant vuit mesos, fins el 9 d’octubre 1950, però no generà tanta expectació com la primera. De fet, la premsa no li va dedicar tanta atenció. En qualsevol cas, en aquesta segona tongada es celebraren uns actes de recepció i comiat als petits molt semblants als de l’anterior expedició. També, alguns dels infants austríacs celebraren a Sabadell la seva primera comunió.
Bibliografia
CASTELLS, Andreu. Sabadell, informe de l’oposició. Vol VI. El franquisme i l’oposició sabadellenca (1939-1976), Ed. Riutort, Sabadell, 1983.
Expedients municipals de la Comisión Pro Niños Centro Europa. 1949-1950. Arxiu Històric de Sabadell (AHS).
Foto de portada: Primera comunió d’infants austríacs de la segona expedició a Sabadell (1950). AHS, autor desconegut.