El passat dilluns es compliren 110 anys del naixement d’aquest músic que excel·lí en el camp de la docència i la composició musical. A més, fou autor dels himnes, oficials durant un temps, del Centre d’Esports Sabadell i del Futbol Club Barcelona.
Adolf Cabané Pibernat va néixer a Sabadell el 4 de gener de 1911. Va ser fill de Josepa Pibernat i de Cebrià Cabané Bril (1884-1956), un distingit músic sabadellenc que havia estat sotsdirector de l’Orfeó de Sabadell, així com director de l’Escola de Música deSabadelli de la Banda Municipal de Música. Des de la dècada de 1920 fou director i pianista del Quintet Imperial que actuava a l’històric cinema Imperial. Després de la Guerra Civil fou depurat i expulsat de l’Escola de Música i a la dècada del 1940 va formar part de l’Orquestra Muixins. De fet, pare i fill seguiren una trajectòria artística molt similar i ambdós són unes figures cabdals de les activitats musicals de la ciutat durant al segle XX.
Adolf Cabané inicià els seus estudis musicals amb cinc anys amb el seu pare que completà al Conservatori del Liceu de Barcelona on tingué mestres com Benvingut Socias, Joaquim Zamacois o Joan Lamote de Grigno on l’any 1932 obtingué el títol de professor de músicael 1932. Completà la seva formació estudiant orgue amb Josep Muset. Va contraure matrimoni amb Pepita Boti amb qui va tenir tres fills,
L’any 1934 ingressà a l’Escola de Música de Sabadell com a professor de solfeig i teoria i de piano que guanyà mitjançant concurs oposició. Durant la Segona República va ser professor de música a l’Institut-Escola Manuel Bartolomé Cossio (més info: ‘El projecte educatiu de la Segona República‘). L’any 1948 va impartir classes de solfeig i teoria al Conservatori Superior de Música de Barcelona on tingué com alumne al compositor Josep Maria Damunt. Aquest mateix any, a proposta del seu director, Josep Planas Argemí, que acabava de jubilar-se. ocupà la plaça de director de l’Orfeó de Sabadell al qual va donar una gran empenta creant la secció infantil. El 1950 va guanyar les oposicions de director de l’Escola de Música que exercí fins el 1981 i de la Banda Municipal aleshores denominada Agrupación Municipal de Música.fins al mateix any.
Així mateix va ser subdirector de l’Orfeó Català entre 1967 i 1973 on portà corals sabadellenques, com l’Orfeó de Sabadell i l’Orfeó de La Faràndula. També, fou cofundador de les Joventuts Musicals de Sabadell.
A banda d’aquestes activitats, no abandonà mai la seva tasca d’intèrpret de piano, de vegades com solista, d’altres amb diferents grups de cambra o d’orquestres com la dels Muixins
Himnes esportius
Adolf Cabané destacà com a compositor de sardanes, algunes de les quals reberen diferents premis Barcino com Puigverd (1950), El balneari de Vallfogona (1953) i El castell de Savallà (1954) o Estiuenca (1950) guardonada amb el premi Sant Jordi. D’altra banda, composà un gran nombre de peces vocals, entre elles algunes dedicades a obres de teatre líric com Romeo y Julieta (1933), A la lluna d’anada i tornada (1951) o la comèdia Cantata al país de Tsen-Tse-Khan amb lletra del sabadellenc Josep Torrella. També, composa música per a ballets i més de cinquanta cançons i nadales.
A més, va composar els himnes de diferents entitats culturals com l’Himme del cinema amateur i clubs esportius. Entre ells destaca, l’Himne a l’estadi del Futbol Club Barcelona, amb lletra de Josep Badia. Aquest fou el primer himne que emprava la paraula Barça. Va ser estrenat el 1957 amb motiu de la inauguració del Camp Nou i va esdevenir l’oficial del Barça. Aquest fou el tercer en la història del club, després de l’himne de 1923 amb música d’Enric Morera i lletra de Ramon Folch i el del 1949 amb música de Joan Dotras i lletra d’Esteve Calzada. L’any 1974, l’himne de Badia-Cabané fou substituït per l’èxit del nou Cant del Barça, amb música de Manuel Valls i lletra de Josep Maria Espinàs i Jaume Picas.
L’any 1977 va composar l’himne Honor al Sabadell del Centre d’Esports Sabadell amb lletra de Lluís Papell que va ser l’himne oficial del club entre 1977 i 1983. Del 1984 al 1990 i del 1991 en endavant, en els dos curts períodes intermedis en què no ho fou, l’himne del club va ser Sempre endavant Sabadell, amb lletra i música de Ramon Montlleó i Romàn.
Amb motiu dels actes de commemoració del 75è aniversari de la fundació de l’Escola de Música, que es celebrà entre el 27 al 30 d’abril de 1968, Adolf Cabané en la seva condició del seu director va pronunciar un parlament que va donar el tret de sortida a la celebració del que destaquem aquest passatge:
“Sabadell ha sofert, força de l’ambient. Una ciutat plena de sorolls industrials quan han ofegat moltes vegades els matisos artístics i, això no obstant, la reacció d’uns homes amarits de la música la més excelsa de les Belles Arts –amb fe i entusiasme exemplar, han fet possible reeixir el seu ideal i portar a la nostra agitada i materialitzada vida una tranquil·litat espiritual difícil d’aconseguir. A tots ells, la més sentida i profunda admiració.”
L’any 1959 va escriu un assaig sobre la vida de Narcisa Freixas i un altre titulat Vida musical sabadellenca.
El 1955 va ser homenatjat per l’orfeó sabadellenc i, en ocasió de la seva jubilació el 1980, rebé un nou homenatge coral. Al juliol de 1978 l’alcalde accidental Ricard Royo l’imposà en el saló de plens de l’Ajuntament la Medalla de Plata de Sabadell el 1978. Adolf Cabané va morir l’1 de setembre de 1993 a l’edat de 82 anys. El 30 d’abril del 2000 es posà el seu nom a una cèntrica plaça de la ciutat.
Bibliografia
ALAVEDRA i SUBIRANAS, Joan, La banda de Música de Sabadell, una historia de la música oficial del municipi (1856-1981) Arraona n 4, 3º època, Primavera 1989.
AYMERICH, Dionísia i VILAR, Josep M. L’Escola Municipal de Música de Sabadell. Un segle d’història. 1892-1992. Ajuntament de Sabadell, 1994.
SUBIRANA, Lluís. Orfeó de Sabadell, Apunts d’un centenari. 1904-2004. Fundació Ars, 2004.
La Vanguardia, 4 juliol 1978