L’indret on ara s’alça el Mercat Central va estar ocupat durant molt de temps per un descampat anomenat popularment el Camp de la Sang on al segle XIX s’executaven públicament les penes de mort. Aquí resseguim la seva història.
Per les actes judicials del procés contra les bruixes del Vallès, sabem que, el 18 de febrer de 1620, Joana Sol i Guillerma Roberta, després de ser torturades, foren penjades a la forca “en la plaça pública de la present vila de Sabadell” (més info: ‘La cacera de bruixes‘). En aquest cas, probablement l’execució hauria tingut lloc a la Plaça Major. Un il·lustrat com Antoni Bosch i Cardellach, escriu: “també a Sabadell es donava turment als reus segons el costum bàrbar d’aquells temps”. A les actes del procés contra les bruixes o contra Jaume Montells, el ‘Matagitanos‘, es descriuen detalladament les tortures que van patir.
La guerra dels matiners
El Camp de la Sang va ser anomenat així pels afusellaments que van tenir lloc el 2 i 3 de juliol de 1855, després de la segona guerra carlina o guerra dels matiners (1846-1849). Aquests dos anys de “guerra civil” -escriu Miquel Carreras- portaren “noves fatigues a la població”. L’any 1847 es reforçaren les muralles i es construí un fort a can Voltà, prop del cementiri del Taulí. Tanmateix, Sabadell fou ocupada el 12 de juny de 1848 per una partida d’uns 200 carlins o trabucaires com se’ls anomenava a l’època. Com a càstig per no haver-se oposat amb fermesa, el Governador va imposar a l’Ajuntament de Sabadell l’elevada multa de 4.000 duros.
Poc després, el 21 de novembre de 1848, va entrar a Sabadell la partida comandada per un tal Posas, que empresonà alguns dels vilatans més rics pels qui va demanar rescat; entre ells, el fabricant Pere Turull, el més adinerat de tots, que va haver de pagar 2.000 duros. Davant d’aquestes incursions, s’aixecà un altre fort de planta quadrada a la plaça Sant Roc que ocupava bona part de l’actual edifici de l’Ajuntament. Encara a començaments de 1849, Sabadell tornà a ser envaïda i saquejada per les partides de Mill, Ferraté i Escoda amb dos centenars d’homes.
Els set afusellats
La guerra va acabar-se al maig de 1849. Tanmateix, algunes d’aquestes partides continuaren malvivint al voltant del massís de Sant Llorenç del Munt dedicades al bandolerisme i al pillatge. El juliol de 1855, la facció progressista dels liberals, comandada pel general Baldomero Espartero, Duque de la Victoria, va prendre el poder a Madrid inaugurant el bienni progressista. Això va provocar la reactivació de les partides carlistes. Per aturar-les, el capità general de Catalunya, Juan Zapatero y Navas, ordenà que tots ‘facciosos’ agafats amb les armes a la mà foren afusellats en el termini de 24 hores.
Llavors a Sabadell estava acantonat el Regimento de Infanteria de Soria n. 9 que va capturar una partida carlista dirigida per Joan Serrano Berriga, de 59 anys, mestre de Matadepera i Pere Vila Cirera, frare caputxí exclaustrat de Sarrià, de 48 anys. Entre els presoners hi havia tres sabadellencs: Pere Sirès, Josep Costa, alies Moreno, i Josep Mateu que foren condemnats a mort, pena que fou commutada a darrera hora per vuit anys de presó.
Set membres de la partida foren condemnats a mort i executats al descampat, on hi havia uns horts i un forn de rajoler, que des de llavors s’anomenà Camp de la Sang. Entre ells hi havia Jaume Casanovas, minaire de Sarrià, de només 19 anys el qual -escriu Burguès- “feia només que plorar la seva dissort”.
“Condolgudes les autoritats i veïns anaren a Barcelona per a demanar l’indult de dit jovenet. L’indult arribà una hora tard. No hi havia altre telègraf que el de senyals entre Sabadell i Barcelona que era el castell de Montcada”.
El dia 2 de juliol de 1855 foren afusellats, a més de l’esmentat frare Vila, Benet Lluís Comes, de 29 anys, paleta, Llorenç Corbella, 36 anys, també paleta de Sant Feliu del Llobregat, i l’esmentat jove Jaume Casanovas. L’endemà, afusellaren a Ramon Todó Boada, 35 anys, pagès del Pont de l’Armentera, Francesc Arqué Bardina, 39 anys, carreter d’Arbeca i al mestre de Matadepera Joan Serrano.
“Els que presenciaren els afusellaments -escriu Burguès- conten que la serenitat del mestre de Matadepera fou superlativa. Els fossers, amb un baiard, anaren trasbalsant els cossos morts fins el cementiri del Taulí; per tot el camí hi deixaren un rastre de sang. Heu’s aquí, com una terrera de forn de rajoler fou batejada per Camp de la sang”.
Les execucions tingueren un efecte aclaparador de pànic i retraïment entre els prop de 14.000 habitants que comptava la vila. Va estendre’s el temor que, en revenja, seria feroçment assaltada pels carlins. “A Sabadell -apunta Castells- no hi havia quedat massa bona consciència”. El 5 de juliol, l’Ajuntament, presidit per l’alcalde Antoni Casanovas, acordà “se hiciese una alocución a los vecinos para que se dedicasen al trabajo” i tinguessin confiança en el Duque de la Victoria i la Milícia Nacional que acabaria amb els “criminales que intentasen atropellar las propiedades y las personas”. Fins al 2 de novembre de 1855 es mantingueren guaites dalt del campanar de Sant Fèlix i patrulles diürnes i nocturnes de la Milícia Nacional pels voltants de la vila.
El garrot vil
Una altra execució pública va acabar d’aposentar aquesta sinistra denominació de Camp de la Sang. Burguès, evocant els seus records d’infantessa, escriu que, després dels afusellaments dels carlins, va haver l’assassinat de l’advocat Argemí a mans d’un foraster que “commogué la vila”. El criminal, del qual no dona el nom, va ser empresonat i condemnat a mort al garrot vil, es deia que per tal de “fer revenja d’un gros propietari”.
“L’aixecament del patíbul i tots els seus preliminars esgarrifà, i com que no s’havia vist mai, el Camp de la Sang fou envaït per una gran gentada com si anessin a presenciar una festassa. Tots els pobles veïns vingueren com aquell qui diu en pelegrinatge i la gent estava apretada esperant l’hora fatal del pobre delinqüent. Aquest, més mort que viu, feu via cap al suplici a cavall d’un burro i des de la presó del carrer de Gràcia fins al Camp de la Sang una corrua de gent presenciava el seu pas. No vull descriure l’últim pas. Sembla que els segles hagin passat en va per treure aquest repugnant espectacle. El ‘no mataràs’, pel que es veu, encara és lluny de nosaltres”.
Aquests successos expliquen el motiu pel qual aquest indret estava envoltat de tètriques llegendes urbanes. Un lloc maleït on s’aconsellava els infants que no anessin a jugar.
A la primera dècada del segle XX, la fisonomia del Camp de la Sang va començar a canviar. D’una banda, amb la instal·lació, al 1909, de la fàbrica Manufacturas Carol SA (on ara hi ha l’IES Escola Industrial), coneguda per alguns com Cal Jepó Nou i pels supersticiosos com el Vapor de l’Infern pel lloc on estava ubicat. Aquesta empresa cotonera funcionava, des de 1896, a la llera del riu Ripoll, regentada per Joan Carol Prat i coneguda com Cal Jepó. D’altra banda, arran de la inauguració del nou edifici de l’Escola Industrial d’Arts i Oficis, al 1911, al carrer d’en Font, magnífica obra de l’arquitecte modernista Jeroni Martorell.
Tanmateix, entre aquests dos edificis quedava aquest descampat maleït ocupat per algunes hortes, petits tallers i durant un temps per un camp de futbol. El 26 de novembre de 1926, en plena dictadura de Primo de Rivera, la comissió permanent de l’Ajuntament de Sabadell, presidida per l’alcalde Esteve Maria Relat, decidí iniciar els tràmits per a construir al Camp de la Sang el nou mercat municipal per tal de substituir al vell mercat a l’aire lliure de la Plaça Major (més info: ‘La destrucció del Pedregar‘). El projecte fou encarregat a l’arquitecte municipal Josep Renom i a la Festa Major de 1927 es col·locà la primera pedra d’unes obres, esquitxades per les sospites de corrupció, que finalitzaren al gener de 1930 (més info: ‘La construcció del Mercat Central‘). El funcionament del nou Mercat va anar esvaint, mica en mica, la sinistra i merescuda fama d’aquest indret.
Bibliografia
BENAUL, Josep Maria (dir). Gremi de Fabricants de Sabadell, 1559-2009. Organització empresarial i ciutat industrial, Fundació Gremi de Fabricants de Sabadell, 2009.
BURGUÈS, Marian. Sabadell del meu record. Cinquanta anys d’història anecdòtica local. Sallent impressor, Sabadell, 1929.
CARRERAS COSTAJUSSÀ, Miquel. Elements d’història de Sabadell. Edicions de la Comissió de Cultura, Ajuntament de Sabadell, 1932
CASTELLS, Andreu. Sabadell, informe de l’oposició, Vol I, Prolegòmens (1788-1868), Ed. Riutort, Sabadell, 1975.
Foto portada: el Camp de la Sang nevat (1927) poc abans de la construcció del Mercat Central.