Resseguim els orígens d’aquesta institució vinculada a l’Església catòlica, però també als sectors més dinàmics del món empresarial del moment com els representats per Antoni Forrellad. L’entitat des de fa 60 anys es dedicà a una tasca benèfica i d’assistència social adreçada als sectors més desfavorits de la ciutat.
Fins ben entrat el segle XX, de l’atenció als col·lectius més desfavorits, que avui denominaríem Serveis Socials, s’encarregava l’Església catòlica sota els amplis principis morals de caritat i beneficència. A Sabadell, aquesta funció es vehiculava a través de diverses institucions com l’entitat benèfica anomenada Conferències de Sant Vicenç de Paül, fundada el 1833 a París per Fréderic Ozanam. A Catalunya, aquestes conferències es constituïren l’any 1857 i a la dècada de 1920 hi havia un consell o patronat central que aplegava a agrupacions d’àmbit parroquial, separat per seccions masculines i femenines, a Barcelona, Girona, Tarragona, Lleida, Manresa, Vic i Sabadell.
A més, existien a la ciutat altres institucions de l’Església destinades a aquestes funcions com la Casa de la Caritat, l’Asil de les Germanetes dels Ancians Desemparats fundat al 1905 per Fèlix Sarda i Salvany, al carrer Sant Joan, i el col·legi de les Tereses al carrer del Sol. D’altra banda, des del 1942 al 1956 existia el Secretariat de Beneficència que seria l’embrió de Càritas Espanyola i Càritas Diocesana de Barcelona, però que no tenia implantació a la ciutat.
Els orígens de Càritas Sabadell es remunten -segons Joan Casañas, qui ha reconstruït aquest període- a la tasca de mossèn Rogeli Doucastella, que havia estat vicari de la parròquia de Sant Fèlix entre 1942 i 1945 i qui posteriorment s’especialitzà en sociologia aplicada a l’acció pastoral i benèfica de l’Església. Prova d’això és la seva tesi doctoral Sociologia religiosa de una ciudad: Mataró. A més, entre 1956 i 1957 elaborà un interessant estudi sociològic sobre els barris de l’extraradi de Barcelona.
Mossèn Doucastella va mantenir els contactes que havia establert a la ciutat, espacialment amb l’empresari Antoni Forrellad a qui va convèncer de la conveniència de fundar a la ciutat una delegació de l’Associació Catòlica de Dirigents (ACD), destinada a agrupar als joves empresaris catòlics amb “consciència social”. La primera assemblea de l’entitat es celebrà el 4 de juny de 1958 on es tria un Consell Directiu, presidit per Antoni Forrellad. L’ADC estava adherida a l’organització d’àmbit estatal, amb seu a Madrid, Acción Social Patronal i formava part de la Diòcesi de Barcelona.
En l’acta de la reunió de la Junta Directiva de gener de 1959 -recollida per Casañas- es troba una iniciativa que està en la gènesi de Càritas Sabadell. En aquest document es parla d’una reunió amb Antoni Llonch, futur alcalde de la ciutat i aleshores primer tinent d’alcalde de Josep Maria Marcet, per tractar del “tema suburbios” i proposar-li diverses acciones, entre elles la possible ajuda de Càritas, a través de mossèn Doucastella, qui llavors era director nacional de la Secció Social de Càritas a Madrid.
Un any després, al gener del 1960, la Junta Directiva de l’ACD formulava clarament la necessitat de “realizar una labor conjunta y organizada, como una Charitas (sic) ciudadana” i es torna a suggerir la possibilitat d’estudiar el tema amb mossèn Doucastella. A parer de Casañas, l’experiència de l’ACD de recol·lectar fons per distribuir lots nadalencs entre les famílies pobres de la ciutat va generar la consciència d’endegar una acció benèfica més àmplia i especialitzada.
Aquell mateix any, en el butlletí informatiu setmanal de l‘ADC, es publicaren una sèrie de textos sobre els objectius i la filosofia d’una futura Càritas a la ciutat:
“La implantación de nuevos rumbos en la práctica de la caridad viene también impuesta por la sustitución de viejos conceptos. Hay que combatir la pobreza no con la humillante limosna a los que van de puerta en puerta, sino aliviando la situación de los que no disponen de lo estrictamente necesario para vivir de forma digna, y que constituyen una enorme clase social. No es la limosna lo que puede solucionar los males actuales – a la larga incrementa la legión de pobres- sino la recta organización de la caridad en una dimensión vasta y en todos los planos. Es urgente asimismo la necesidad de formar equipos especializados de investigación para sondear las causas de los males y aplicarles remedios convenientes.”
Així mateix, s’afirma que s’havia d’abandonar la pràctica de la “caridad benéfica” per a passar a la “caridad social”, mitjançant la creació d’institucions adequades i centres socials. També son conscients de les transformacions generades pel fet que l’Estat hagi assumit algunes de les funciones de beneficència que abans desenvolupava l’Església de forma supletòria. En aquests plantejaments –com indica Casañas- es percep la influència de Doucastella que sempre insistia en “derivar nuestra acción benéfica hacia lo social” qui, a més, realitzava freqüents visites a la ciutat per fer un seguiment i assessorar sobre els passos previs a la fundació de Càritas Sabadell.
Des del punt de vista organitzatiu, s’adoptà l’estructura de Càritas que funcionava a nivell internacional repartida en seccions nacionals les quals, a la seva volta, estaven formades per les Càrites diocesanes i les seves parròquies. Per això, al començament Càritas Sabadell s’anomenà Càritas Interparroquial de Sabadell doncs comptava amb diverses parròquies. En un altre ordre de coses s’establia que les aportacions en metàl·lic o espècies es canalitzarien per un doble conducte: primer de recepció i després de lliurament segons les necessitats i demandes de cada parròquia.
El paper d’Antoni Forrellad
En aquest procés de creació de Càritas Sabadell s’ha de destacar el protagonisme d’Antoni Forrellad Solà (1912-1983), la personificació dels sectors més intel·ligents intel·lectualment i dinàmics econòmicament de la burgesia local a començaments de la dècada de 1960. Des del punt de vista ideològic, s’estava immers en el clima de certa exaltació espiritual entre el jovent catòlic per les expectatives de modernització, “aggiornamento“, de l’Església generades pel Concili Vaticà II (1962). Part d’aquest sector s’aplegava al voltant de la parròquia de la Puríssima Concepció i de la seva revista Alba on, entre d’altres, escrivia Jesús Farrés, pare d’Antoni futur alcalde de Sabadell, també membre de l’ACD i fundador d’una empresa marcadament social com CIPO.
Des d’una perspectiva econòmica amb Forrellad es verificava el passatge del vell fabricant tèxtil al modern industrial metal·lúrgic amb connexions internacionals, almenys des de la creació de grans empreses ASEA-CES i sobretot Unitat Hermètica (1962). Forrellad representava aquest sector de la jove burgesia catòlica “amb consciència social”, coneixedora de la gravetat de la situació social que experimentava la ciutat en un moment màxima arribada d’immigrants provinents del sud d’Espanya. Molts d’ells allotjats com a bèsties en estades o infrahabitatges com a les Coves de Sant Oleguer o en barris d’autoconstrucció en caòtic creixement, com en el cas de Ca n’Oriac sense els mínims serveis bàsics. Des de la presidència de la Caixa d’Estalvis (1956-1964), impulsà la creació de la constructora VISASA per a contribuir a resoldre el problema de l’habitatge i alhora impulsà la fundació d’empreses innovadores com Centre de Càlcul Sabadell (CCS), pionera en el sector del que avui diríem digitalització.
L’accès d’Antoni Lloch a l’alcaldia entre 1960 i 1965, membre de l’ADC i catòlic practicant, expressa en l’àmbit polític aquesta transició en els elits de la ciutat, en un moment en que esclatà la dimensió de l’enorme problema social que les riuades del 1962 van mostrar al món sencer i obligaren al general Franco en persona a visitar la ciutat en dues ocasions (1962 i 1963) (més info: ‘Les dues darreres visites de Franco a Sabadell‘). La reacció integrista dels falangistes sabadellencs, liderats per Josep Burrull, manllevà aquesta relativa “apertura” de les elits polítiques/econòmiques de la ciutat i abocà a la ciutat, en la dècada de 1970, a un període d’intensa conflictivitat política i laboral. En qualsevol cas, Forrellad fou alhora un personatge important més enllà de l’àmbit purament sabadellenc. Així va tenir un paper destacat en la creació teixit econòmic que Jordi Pujol va bastir al voltant de Banca Catalana i en la penetració convergent en el món empresarial. De fet, Forrellat va ser una de les persones qui Pujol va voler conèixer al sortir de la presó el 1963.
El moment fundacional
El desembre de 1960 visità la ciutat Jesús García Valcárcel, director de Càritas a Espanya i el mateix mes Càritas inicià les seves activitats a Sabadell. La primera de les quals fou, en continuïtat amb l’ACD, recollir diners per als lots nadalencs adreçats a les famílies necessitades. De fet, la primera seu de Càritas Sabadell fou al carrer Sant Pere número 3, que compartia amb l’ACD. Tenia amb una única treballadora, l’assistenta social Núria Serracanta.
Tanmateix, el seu objectiu principal era crear una organització centralitzada per planificar l’acció benèfica, després d’haver estudiat les necessitats dels pobres. El 4 de gener de 1961 va celebrar-se la primera reunió formal de Càritas Sabadell, presidida per Antoni Forrellad i Francesc Enric, a qui aquell va anar a buscar expessament. També hi participaren, segons consta a l’acta de la reunió, Soler, Casablancas, Casas J., Virgili, Renau, Grau R. Costa, Blasi, Campmany, Flores, Garriga i Roig.
En aquesta primera reunió s’informà que s’havien realitzat 38 visites per recollir donatius que havien aplegat 400.000 pessetes amb un promig d’11.000 pessetes per visita, la qual cosa es considera satisfactori. També, es donà compta del cost dels lots de la campanya de Nadal que ascendiren a 78.323 pessetes. Així mateix, es plantejà establir contactes amb Càritas Diocesana y Nacional i elaborar a finals d’any un informe públic de les activitats realitzades per l’entitat. D’altra banda, en termes organitzatius, s’indicà la necessitat de constituir un fitxer amb el nombre d’assistits a cada parròquia, així com de la pertinència de treballar coordinadament amb les associacions ciutadanes i les parròquies.
Al principi, la direcció de l’entitat estava a càrrec d’un Comitè Executiu format com hem esmentat per Forrellad i Enrich que, al febrer de 1961, s’ampliarà amb Jordi Marminyà Valls, dirigent de local de la Joventut Obrera Catòlica (JOC), expressió de l’interès per incorporar a Càritas a les organitzacions cristianes progressistes que treballaven amb els obrers.
El juny de 1961 es constitueix el Patronat de Càritas Sabadell. Està format pels rectors de les parròquies, el Comitè Executiu de Càritas, el president de la Interparroquial d’Acció Catòlica, els presidents de les Conferències de Sant Vicenç de Paül, el president de l’ACD i el seu homòleg de la Hermandad Obrera de Acción Católica (HOAC), una organització cristiana progressista.
Les primeres campanyes
Durant el primer període d’existència de Càritas Sabadell es desenvoluparen tota una sèrie de campanyes. Durant un cert temps va continuar el repartiment de lots nadalencs. Entre 1960 i 1963 es distribuïren 1.500 lots cada any. A l’informe d’activitats del 1963 s’explica la campanya anomenada del filot, en col·laboració amb l’Institut Sallarès i Pla, mitjançant la qual es sol·licità als fabricants tèxtils l’aportació de filots per confeccionar mantes. Es recollí material suficient per fer-ne 5.000 encara que en aquell moment només s’havien teixit 1.500.
Una altra campanya fou la destinada a proporcionar medecines a les persones que no tenien el carnet del Seguro de Enfermedades. Així es recavà als metges de la ciutat que els hi cedissin les mostres que els hi feien arribar els laboratoris farmacèutics. La petició fou escoltada per diversos facultatius i es recolliren centenars de medicaments que foren classificats al local de Ràdio Sabadell. La distribució de les medicines estava al càrrec d’una infermera, depenent de Càritas. Per accedir a les mateixes s’havia de tenir una recepta signada pel metge, amb el noms i cognoms del pacient, el segell de la parròquia i el diagnòstic de la malaltia. Aquells medicaments dels quals no hi havia existències al magatzem es facilitaven a les farmàcies abonant el 10, 15, 25, 50 per cent del seu cost o de manera gratuïta en funció dels ingressos del malalt.
Així mateix s’endegà la campanya del Pa de la bondat que, a parer de Casañas, va tenir la seva importància en la mesura que va servir per difondre entre la ciutadania la tasca realitzada per Càritas, així com per ser una de les primeres en que es demanà l’ajuda de voluntaris. La campanya, iniciada a l’abril de 1961, consistia en visitar als forners de la ciutat per demanar-los que pengessin un cartell al seu establiment on es convidava els clients a comprar un tiquet pel valor equivalent a un kilogram de pa. Els diners obtinguts per aquest procediment eren lliurats pels forners a Càritas que servien per finançar la distribució d’aliments i altres ajudes a les famílies més necessitades. A mitjans del 1963 aquesta campanya havia reunit més de 300.000 pessetes.
L’anomenada Operación Perchero s’endega el 2 de juny del 1962. Estava destinada a recollir roba usada en bon estat i calçat i fou difosa pel diari Sabadell i Ràdio Sabadell. Aquell dia una flota de camions van recórrer els carrers de la ciutat sol·licitant la donació de les peces de roba i sabates per als més necessitats. Una altra actuació fou la campanya permanent, adreçada a resoldre tota una sèrie de necessitats concretes, anomenada Hojas de la Caridad, que es difonia a través d’una secció del diari Sabadell.
Durant uns quants mesos Càritas Sabadell va coordinar la campanya d’ajuda als damnificats de les terribles riuades de setembre de 1962, abans que fossin centralitzades per l’Ajuntament de Sabadell. L’entitat sabadellenca va demanar suport a Càritas Diocesana que va realitzar aportacions en aliments i materials diversos per valor d’un milió i mig de pessetes.
El treball als barris
L’any 1963 marcà un punt d’inflexió en la manera de treballar de Càritas Sabadell dirigida cap a l’acció social i la promoció individual i comunitària dirigida als barris de la ciutat en període marcat per gran l’onada migratòria i el creixement caòtic dels barris obrers.
Aquesta actuació va estar precedida per l’extens treball d’investigació de 215 pàgines, titulat Planificación de Servicios Sociales de la Ciudad de Sabadell 1961-1962, patrocinat per l’Ajuntament de Sabadell, ACD, Càritas Sabadell, Cambra de Comerç i Indústria, la constructora VISASA, Gremi de Fabricants i Caixa d’Estalvis Sabadell. L’elaboració de l’estudi va estar a càrrec d’un equip del Centre d’Estudis Socials de la Caixa d’Estalvis, dirigits per mossèn Doucastella. En ell es detectaren les greus deficiències en sanitat, habitatge, urbanisme, subministraments bàsics, transport o pavimentació, educació, cultura o serveis recreatius. Per superar-los es proposava la creació d’un Patronat de Promoció Social on s’havien d’integrar els agents públics i privats. Es tracta d’un treball sociològic innovador a Espanya i on es percep la influència d’en Forrellat, que fou un dels seus impulsors.
Paral·lelament, a l’octubre de 1962, es difongué la tesi de Montserrat Obradors a l’Escola de Formació Social de Sabadell-Terrassa, que havia estat creada des de l’ACD, que proporcionava nombroses dades sobre la situació als suburbis. Per exemple, el 1961, 10.015 persones havien estat assistides per organitzacions benèfiques. La xifra representava un 9,45 per cent de la població de Sabadell (una proporció esgarrifosa). D’aquests, un 75 per cent rebia ajuda d’una sola institució i l’altre 25 per cent ho feia de dos, tres, quatre i fins a nou entitats, però encara així aquestes ajudes només atenien una tercera de les necessitats d’aquestes famílies.
Aquests dos estudis determinaren la creació d’una xarxa d’assistentes socials als barris que s’inicià el 1963 a Campoamor amb Carme Obradors i Merinals-Can Rull amb Elvira Arús. Entre 1964 i 1968 aquesta xarxa s’estengué a Torre-romeu, Ca n’Oriac, Creu de Barberà, Can Puiggener, Espronceda, Poblenou, la Concòrdia i les Termes. El servei fou eliminat el 1972 al considerar l’alcalde Josep Burrull i els dirigents del Gremi de Fabricants que era un focus de subversió comunista. Entre ells, segons afirma Andreu Castells, també Forrellad. Segons aquesta interpretació, la qüestió social se li hauria anat de les mans a aquesta burgesia catòlica en un moment de forta conflictivitat laboral a les fàbriques i de creixement del moviment obrer, sota l’hegemonia de CC.OO i el PSUC. De fet, Antoni Farrés començà a treballar a UH el 1965. No va ser acomiadat de l’empresa quan sortí de la presó a finals del 1969, encara que fou acomiadat el 1971 amb motiu del protagonisme del jove Farrés en les mobilitzacions contra el Procés de Burgos. Farrés traslladà a Xavier Domènech la impressió que “devien posar un ultimàtum a Forrellad perquè m’acomiadés”.
Al 1963 es renovà el Consell Executiu de Càritas Sabadell que va passar a ser presidit per Agustí Piñol amb Artur Moix, Joan Bros, Antoni Tintoré, Enric Argemí i Emili Moragas i s’afegí la nova responsabilitat de consiliari, que va recaure en mossèn Joan Bagué. Aquest nova direcció elaborà els primers estatuts de l’entitat. Ratificaven el caràcter d’organisme vinculat a l’Església catòlica a través de Càritas Diocesana i Nacional. A banda de establir els seu organigrama de funcionament intern, especificava les funcions de cada secció. La secció de Propaganda i Relacions Socials assumia una tasca de sensibilització de la població; la secció de Promoció Social cercava atendre els problemes derivats de la manca de desenvolupament social i comunitari, inspirant-se en la doctrina social de l’Església; la secció Benèfica entomava l’atenció a les persones i famílies en situació d’extrema necessitat; finalment, la secció de Personal Tècnic procurava per proporcionar els professionals adients per portar a terme les tasques socials i benèfiques a cada barri i al conjunt de la ciutat.
Depassa àmpliament l’objecte d’aquest article resseguir la densa història de les activitats i vicissituds d’aquesta entitat a la nostra ciutat. Només apuntar que amb la crisi del Covid-19, malgrat haver de treballar a porta tancada, està rebent un allau de demandes d’urgència per via telefònica. A les primeres setmanes de confinament van ser peticions de menjar, ara es multipliquen les demandes d’ajuda de famílies que no poden pagar el lloguer.
Bibliografia
CASAÑAS, Joan. L’aportació de Càritas a Sabadell. 50 anys. Càritas Sabadell, 2010.
CASTELLS Andreu. El franquisme i l’oposició sabadellenca 1939-1976. Ed. Riutort, Sabadell, 1983.
PORCEL, Pilar. Vint anys d’assistents socials al Vallès Occidental. Editora Pedagògica del Vallès, Terrassa, 1980.
SANTAMARÍA, Antonio. Els orígens de Convergència Democràtica de Catalunya. La reconstrucció del catalanisme conservador (1939-1980), El Viejo Topo, Barcelona, 2011.
SERRANO J. i DOMÈNECH X. Antoni Farrés. Quan els obrers van assaltar l’Ajuntament. Angle Editorial. Barcelona, 2015.