Avui fa 10 anys que esclatà el cas que provocà un intens terratrèmol polític dintre i fora de la ciutat. Aquí repassem els principals esdeveniments de la causa tant pel que respecta a les seves conseqüències polítiques com a les seves derivades judicials, encara pendents de resolució.
A les 10 del matí del dimarts, 27 de novembre de 2012, es desplegaren uns 300 Mossos d’Esquadra, sota el comandament de la Fiscalia Anticorrupció de Catalunya i del jutjat d’instrucció nº 1 de Sabadell, per realitzar 41 escorcolls a edificis públics, començant per l’Ajuntament de Sabadell, seus d’empreses i societats, així com 15 domicilis particulars.
A l’acabar la jornada s’havien detingut 12 persones, la majoria empresaris, entre elles Jordi Soriano, portaveu del grup municipal del PP entre 2003 i 2011. El nombre d’imputats (ara investigats), ascendia a 26 persones, entre les quals Manuel Bustos, alcalde de Sabadell, tres regidors socialistes (el seu germà Paco, Joan Manau i Ricard Estrada) i diversos alts càrrecs municipals com ara el cap d’Urbanisme, Manuel Somoza o Xavier Izquierdo, director de Relacions Ciutadanes i Espai Públic. Les imputacions travessaven les fronteres de la ciutat i afectaven a Daniel Fernández, diputat al Parlament de Catalunya i secretari d’organització del PSC i Maria Elena Pérez, alcaldessa socialista de Montcada i Reixac. En termes familiars, el germà, la parella i l’oncle de l’alcalde figuraven a la llista d’imputats.
Aquell mateix dia la Fiscalia Anticorrupció emeté un comunicat de premsa on s’afirmava l’existència de trama política-empresarial per obtenir adjudicacions d’obres públiques i imputava als membres de la trama set delictes: prevaricació, suborn, tràfic d’influències, falsificació documental, infidelitat en la custòdia de documents públics, negociacions i activitats prohibides als funcionaris públics i omissió del deure d’impedir delictes o promoure la seva persecució.
La notícia va caure com una bomba dintre i fora de Sabadell. Al difondre’s la notícia es produí una concentració espontània d’opositors a Bustos a la plaça Sant Roc on s’obriren ampolles de cava. L’operació policial es va fer dos dies després de les avançades eleccions al Parlament de Catalunya quan Artur Mas, que havia demanat una majoria extraordinària per conduir, com Moisès, el poble català a la terra promesa de la independència, perdia 12 diputats, onze del quals anaren a parar a ERC. Sens dubte, tot estava preparat des de feia temps i s’ajornà per no interferir en els comicis amb un afer de gran impacte electoral.
L’alcalde absolut
Manuel Bustos va néixer el 1961 a Pedralba (València), en una família de jornalers andalusos que a mitjans de la dècada s’instal·là als barris del sud de Sabadell. Amb només 15 anys s’afilià a la joventuts de la Federació catalana del PSOE, que s’integrà en el PSC. Després de deixar els estudis, per tal que el jove tingués temps per formar-se i dedicar-se a la política, fou contractat al Museu de Paleontologia de Sabadell que depenia de la poderosa Diputació de Barcelona governada pels socialistes.
El 1991, amb 30 anys, va entrar com regidor socialista de l’Ajuntament de Sabadell, governat llavors amb majoria absoluta per Antoni Farrés, d’Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV), càrrec que compaginava amb la seva condició de diputat més jove del Parlament (1991-1999). El jove Bustos era una mena de diamant en brut. Un deixeble avantatjat de Josep Maria Sala, gran capità dels militants i quadres del PSC dels barris de l’Àrea Metropolitana de Barcelona en pugna amb la direcció catalanista per obtenir majors quotes de poder al partit.
Les municipals del 1999, les darreres del segle XX, foren la seva prova de foc. Dos anys abans, Antoni Farrés, dominador absolut de la política local, havia anunciat que renunciava a optar a la reelecció. Això sense nomenar successor. amb unes pèssimes relacions amb ICV, liderada per Rafael Ribó, de la qual s’acabava d’escindir Esquerra Unida i Alternativa (EUiA). Bustos va copsar la gran oportunitat que se li obria i es llençà en cos i ànima a la llarga precampanya electoral. Després de complexes negociacions, l’alcalde Farrés va donar suport a la plataforma cívico-política Entesa per Sabadell, liderada per Maria Dolors Calvet, que havia estat la seva mà dreta i que aplegava ICV, EUiA, CUP i independents d’esquerra.
La seva victòria a les municipals del 1999, per la mínima diferència de 99 vots al seu favor respecte a l’Entesa, semblava avalar l’aposta socialista. Sabadell era la plaça més important que encara conservava ICV, tot i que més pel carisma de Farrés que per l’oferta política de la formació ecosocialista. Bustos, empatat a 10 regidors amb Calvet, va tancar ràpidament acords amb ERC que, amb Josep Maria Civis, entrava per primer cop al Consistori des de la Segona República, i amb CiU que havia estat a l’oposició durant els 20 anys de l’era Farrés. Abans d’acabar l’any, Paco Fernández, un dels tres regidors d’ICV a la llista de l’Entesa, trencava amb al plataforma cívico-política per entrar al govern de coalició presidit per Bustos. Queda pels historiadors contrafactuals esbrinar què hauria passat si Antoni Farrés hagués preparat una operació successòria coherent.
La investidura de Bustos inicià una nova etapa en la vida pública de la ciutat. L’alcalde socialista pertanyia a un altre partit, a una altra classe social, a una altra generació i tenia una altra llengua materna que el seu predecessor. D’altra banda, arribava a l’alcaldia en un moment de fort creixement econòmic basat en l’expansió de la construcció, sustentat per les facilitats per accedir als crèdits hipotecaris que oferien la banca i les caixes d’estalvi.
La seva gestió al seu primer mandat fou avalada a les municipals del 2003 quan assolí la majoria absoluta amb 42.502 vots (49,2 per cent) i 15 regidors. Malgrat que no li calien socis, va reeditar el govern de gran coalició amb ICV, ERC i CiU. Així, dels 27 regidors, només restaven a l’oposició els dos edils d’Entesa i els dos del PP. Tanmateix, en aquest mandat es manifestaren els trets característics del que s’anomenà “estil Bustos”. Una mena de versió local i sui generis de populisme amb l’autoritat incontestable d’un líder carismàtic i el ferri control dels mitjans de comunicació locals, que funcionaven al seu servei com a màquines propagandístiques.
També de neocaciquisme pel que respecta a la creació d’espeses xarxes clientelars vehiculades a través de favors polítics i subvencions econòmiques. Als primers compassos del mandat esclatà el cas Bemba on s’estrenà sense contemplacions la unitat antiavalots de la Policia Municipal comandada pel seu germà Paco, mosso d’esquadra, que havia entrat com a regidor. A mig mandat, al 2005, esclatà la crisi de la pegatina, quan un menor d’edat va ser detingut durant sis hores per la Policia Municipal per enganxar l’adhesiu de la campanya Estil Bustos, no gràcies. Això, provocà la sortida dels seus socis i la renovació del seus líders. D’aquesta manera, a CiU Carles Rossinyol substituí a Pere Obiols, a ICV Carme García a Ramon Alvarez i a ERC Magí Rovira a Josep Mª Civis.
Sense majoria absoluta
A les municipals del 2007, a la vigília de la crisis del totxo, el PSC de Bustos va perdre vora 10.000 vots, dos regidors i la majoria absoluta. A més, ara CiU i ICV reforçats (els convergents van guanyar dos regidors i els ecosocialistes un) estaven disposats a exercir una dura oposició. Així les coses, Bustos, a qui amb 13 edils, li faltava un per la majoria absoluta, va cercar i aconseguir el suport dels dos regidors del PP, Jordi Soriano i Patricia Martínez, que li asseguraren la majoria absoluta.
Justament en aquest mandat començaren a aparèixer els primers indicis de pràctiques de dubtosa ètica, com el paper de seu oncle, Melquiades Garrido, president del Gremi de Constructors i vocal de l’empresa pública VIMUSA, sinó de corrupció entorn als negocis del tiet. El 18 d’agost del 2007, El País publicava una informació sobre els negocis del socis de Garrido amb l’Ajuntament de Sabadell i la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) que Bustos presidia des del 2004. El 22 de juliol de 2011 era elegit per tercer cop i per unanimitat per continuar en la direcció de l’associació municipalista que agrupa als principals ajuntaments de Catalunya. En qualitat de president de la FMC, era membre de l’executiva de la Federación Española de Municipios y Provincias (FEMP).
Al maig del 2011, ja en plena crisi financera Bustos, es presentà per quarta vegada com a cap de llista del PSC i va resistir força bé en unes municipals que no anaren gairebé al PSC a la resta de Catalunya i on ERC va perdre el seu únic regidor a Sabadell. Bustos, només va cedir uns 1.500 vots, però va mantenir els 13 regidors que tenia i que li asseguraven l’alcaldia. Els seus bons resultats li obriren la porta a la nova executiva del PSC, com secretari de Política Municipal, arran de l’elecció de Pere Navarro, exalcalde de Terrassa, a la primera secretaria del partit, que compaginà amb el càrrec de diputat adjunt a la presidència de la Diputació de Barcelona.
La gènesi del cas
L’origen del cas Mercuri pot datar-se al gener de 2010 quan fou assaltada la seu d’ICV al carrer Picanyol del barri de la Creu Alta. Un robatori estrany atès que els lladres no van portar-se els diners en efectiu, sinó només dos ordinadors i documents. L’assalt es produí després d’una trobada, en el bar d’un cèntric hotel de Sabadell, entre Carme García i Nicolás Giner, uns dels testaferros de Soriano que aportava documentació sobre els presumptes delictes i il·legalitats de l’edil popular.
Aureli Calvo, llavors president local d’ICV, recentment desaparegut, i la portaveu del grup municipal Carme García, presentaren una denúncia dels fets davant els Mossos d’Esquadra, llavors sota el comandament del seu company de partit Joan Saura, conseller d’Interior al tripartit d’esquerres presidit per José Montilla. L’11 de febrer de 2010, Carme García declarà davant Fernando Bermejo, Fiscal Especial contra la Corrupció i la Criminalitat Organitzada, per denunciar la presumpta trama corrupta. El 16 de febrer, Nicolás Giner va prestar declaració davant els Mossos d’Esquadra per informar dels negocis de Soriano. La fiscalia començà a actuar d’ofici i el 26 del mateix mes s’autoritzaven les primeres escoltes telefòniques.
A hores d’ara, 12 anys després, encara s’ignora qui foren els assaltants a la seu d’ICV, tot i les sospites que apunten a alguns militants del partit que s’havien passat a les files del PSC de Bustos.
Terratrèmol polític
L’operatiu Mercuri desfermà un fortíssim terratrèmol polític. Fidel al seu estil, Bustos convocà una multitudinària roda de premsa per negar totes les acusacions i explicar-les per una operació de cacera política contra la seva persona. A més, inicià una marató de compareixences als mitjans de comunicació per proclamar la seva innocència.
Entre el 30 de novembre i el 3 de desembre desfilaren pels jutjats de l’Eix Macià els detinguts i imputats en el cas davant una gran concentració de mitjans de comunicació. Després d’un interrogatori de sis hores, el més llarg de tots els imputats, el jutge instructor va mantenir els càrrecs contra Bustos per diversos delictes de prevaricació, tràfic d’influència, malversació de fons públics i omissió de perseguir els delictes.
L’endemà, 4 de desembre, Bustos anuncià que abandona l’alcaldia durant un temps indeterminat i nomenà al seu dofí, Juan Carlos Sánchez, alcalde accidental de Sabadell. Un decisió que recorda la de l’alcalde franquista Josep Burrull. Aquest mateix dia, es celebra el Ple Municipal, al que no assistí Bustos, on els grups de l’oposició (CiU, ICV-EUiA, Entesa i PP), que sumen majoria absoluta de 14 regidors, aproven una moció per apartar temporalment a l’alcalde i els tres regidores imputats de les seves responsabilitats executives. S’obre un estira i arronsa entre l’equip de govern i els grups de l’oposició, que tomben les ordenances i els pressupostos municipals del 2013. Al ple del 8 de gener, s’aprova la moció que reprova a Bustos i Sánchez, demana la dimissió dels imputats i anuncien que votaran en contra de tots els punts del ordre del dia, obligant a l’executiu local a retirar-los.
En el front judicial, el 16 de gener, el jutge instructor va aixecar parcialment el secret del sumari i 22 de gener, davant la complexitat de la causa, decideix dividir-la en 31 peces separades, que amb el temps arribaran a 36, algunes de les quals quedaran arxivades. D’altra banda, la constitució al 2013 de la plataforma Sabadell Lliure de Corrupció, que es persona com acusació popular en el cas, introdueix un factor addicional de major control i informació sobre les actuacions judicials.
Tanmateix, Bustos no sembla adonar-se que és un cadàver polític. El 7 de febrer de 2013 es presenta en el despatx d’alcaldia per a tornar a exercir les seves funcions com si no hagués passat res.
Dimissió
El 13 de febrer -l’endemà de l’aixecament del secret de sumari que li afecta a ell, Daniel Fernández i Maria Elena Pérez- es reuneix amb Pere Navarro per pactar les condicions de la seva renuncia a l’alcaldia, que cedeix a Juan Carlos Sánchez, però conservant l’acta de regidor per continuar sent diputat provincial. L’endemà, Antoni Balmón, número dos del PSC, li recordava que ha de presentar la dimissió com a president de la FMC i de la secretaria de Política Municipal del partit.
Les escandaloses revelacions sobre els sobresous a la FMC, que esquitxen a alcaldes i regidors de tots els partits, provoquen que, el 7 de juliol de 2014, renunciés a tots els seus càrrecs públics i als seus emoluments com adjunt a la vicepresidència cinquena de la Diputació de Barcelona.
Així, mateix, es detectaren greus irregularitats en la gestió del Consell Comarcal de Vallès Occidental que derivaren en la imputació a Paco Fernández, gerent dels consorcis de Residus, Ocupació i Turisme, imputat per malversació i falsificació de document públic. Fernández, un històric militant d’ICV-EUiA, va passar-se a les files del PSC després de la sortida dels ecosocialistes del govern de Bustos on ell havia estat regidor, i on ostentà el càrrec de secretari d’organització de Sabadell.
Efectes polítics
El balanç de les conseqüències del cas Mercuri s’ha de desglossar en dos apartats, encara que estretament vinculats: polític i judicial.
Respecte al primer àmbit, el cas Mercuri va provocar una crisi interna en la secció local del PSC. Es plantejaren unes primàries que enfrontaren al candidat de Bustos, Josep Ayuso i la ‘renovadora’, Marta Farrés, regidora d’Habitatge, que comptava amb el suport de Juan Carlos Sánchez i de Pol Gibert, que encara no era diputat.
Aquesta aposta per la continuïtat del bustisme costà molt cara al PSC. A les municipals del 26 de maig del 2015, celebrades sota l’ombra de Mercuri, els socialistes perdien 8 regidores i més de la meitat del seu electorat, encara que amb cinc regidors continuaven sent la primera força política de la ciutat. Els comicis mostraren que la ciutadania sabadellenca castigava severament l’estil autoritari de Bustos i la corrupció. A la veïna Terrassa, el PSC cedia dos dels seus 11 regidors, però conservava l’alcaldia.
Davant aquest mandat de les urnes, s’investí alcalde a Juli Fernàndez d’ERC, que tornava al consistori amb quatre edils, amb el suport dels 10 regidors dels grups d’esquerra: Unitat pel Canvi, Crida per Sabadell i Guanyem Sabadell que poc després formaren un govern quatripartit. D’aquesta manera, la ciutat des del punt vista polític, passava pàgina de la dècada ominosa del bustisme.
El grup municipal del PSC d’Ayuso es desintegrà amb la sortida de dos regidors al grup de no adscrits (Lluis Monge i Carles Bosch) i les imputacions dels altres dos Cristian Sánchez i Ana Carrasco (ara desimputada) en la peça de SMATSA. El tàndem format per Marta Farrés i Pol Gibert, des del 2015 diputat al Parlament, liderà la renovació del partit, i la depuració del bustisme. Aquest equip ‘renovador’ aconseguí una gran victòria a les municipals del 2019, destacant-se com a primera força de la ciutat amb 10 regidors i recuperant l’alcaldia. Un prova addicional que, des del punt de vista polític, Mercuri està amortitzat.
Situació judicial
En el front jurídic, el 20 de gener de 2015 es celebrà al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) el primer judici del cas. Es tracta de la peça 5 per tràfic d’influències i prevaricació en la contractació de la directora de l’Àrea de Territori de l’Ajuntament de Montcada i Reixac. Bustos i Daniel Fernández foren condemnats a 16 mesos de presó, 60.000 euros de multa i inhabilitació per exercir càrrec públic 4 anys, 6 mesos i un dia. Maria Elena Pérez fou inhabilitada set anys. Bustos eludí l’ingrés a presó amb el compromís de realitzar un curs “d’ètica i transparència en l’administració pública”.
Del 26 al 28 de juny de 2018 es celebrà el judici a l’Audiència Provincial de Barcelona del anomenat cas de les multes (peça n. 30) on Bustos fou condemnat a dues penes de 18 mesos de presó i 12 d’inhabilitació. Exhaurit tots els recursos i confirmada la sentència pel Tribunal Suprem, l’exalcalde ingressà a la presó de Lledoners el 21 de gener de 2022, on encara roman, desprès d’una polèmica jurídico-política sobre la concessió del tercer grau, que primer li fou concedit i després retirat, quan Lourdes Ciuró era consellera de Justícia de la Generalitat. En el mateix judici, l’exintendent de la Policia Municipal, Josep Maria Duran, era condemnat a 15 mesos i un dia de presó i a 11 d’inhabilitació especial per exercir càrrec públic. Tanmateix, el tribunal acceptà la seva petició de no ingressar a presó i rebaixar a vuit anys la pena d’inhabilitació a canvi d’assistir al curs d’ètica i transparència.
El 15 d’octubre de 2020 es jutjà al Tribunal del Jurat del Palau de Justícia de Barcelona la causa contra Paco Fernàndez per l’ús irregular de la targeta de crèdit del Consorci de Residus del Consell Comarcal del Vallès Occidental. Després, d’un acord de conformitat entre la defensa i la fiscalia per evitar l’ingrés a la presó, Fernández va ser condemnat a 3 anys de presó i 6 d’inhabilitació amb l’obligació d’assistir a un “curs formatiu d’ètica en els negocis”.
Hores d’ara, queden 9 peces pendents de judici. En totes elles s’ha tancat la instrucció, encara que les més importants, la peça 1 sobre els suborns de Soriano i la peça 28 sobre l’adjudicació del contracte del servei de recollida de residus i neteja viària a SMATSA, estan pendents de la qualificació de les parts, fase prèvia per fixar la data de la vista oral.
De la resta de peces, destaca la número 6 sobre les abocaments de terres il·legals a Can Xupa, al costat de Ca n’Alzina, on estan imputats els exregidors Ricard Estrada, Joan Manau, Jordi Soriano i l’exintendent Duran. La peça número 25 sobre malversació de cabdals públics en la FMC que fou sobreseguda al gener del 2020, però que ha estat reoberta arran dels recursos de la Fiscalia Anticorrupció i l’acusació popular on estan imputats Bustos i la seva parella Montse Costa. Així com diverses peces contra Melquiades Garrido en una de les quals, n.21, per la rebaixa de IAE a la concessionària Sitjas Motor SL, està imputada l’ex regidora i diputada socialista Montserrat Capdevila.
En definitiva, si des del punt de vista polític el cas Mercuri sembla totalment amortitzat, encara no s’han tancat el front jurídic. Especialment, pel que respecta a les dues peces més important del cas amb la instrucció tancada i pendents de la qualificació de les parts.
Bibliografia
GONZÁLEZ, Sara. Cas Mercuri, la galàxia Bustos. Saldonar, Barcelona, 2016.
MERCADÉ i MATEU, Josep. Bustos, passió per Sabadell. Malabar, Barcelona, 2009.
SANTAMARIA, Antonio i DE ARRIBA, Jordi. El final de la era Bustos. Sabadell más allá del caso Mercurio. iSabadell, 2013.
COMPRA’L AQUÍ
FES-TE SUBSCRIPTOR A PREU BLACK FRIDAY FINS EL 27/11!
Si t’agrada iSabadell, ajuda’ns a créixer i fes-te SUBSCRIPTOR. A més, tindràs avantatges exclusius.
Consulta AQUÍ els avantatges i FES-TE SUBSCRIPTOR ARA, AQUÍ.
Foto portada: portades dels diaris ’20 minutos’, ‘El Mundo’ i ‘La Vanguardia’ del 28 de novembre de 2012.