Tracem el perfil biogràfic d’un sabadellenc que fou actor professional de teatre i un dels pioners del cinema català com actor i director de curts còmics i més d’un dotzena de migmetratges dramàtics. Va morir sobtadament d’un atac cerebral al sortir del teatre del Paral·lel, on acabava d’actuar.
Domènec Saret Vila, conegut artísticament com Ceret, va néixer a Sabadell el 27 de febrer de 1865, al final del regnat d’Isabel II. Provinent d’una família treballadora, va ser l’oncle de l’artista Ricard Marlet Saret, fill de la seva germana Sabina Saret Vila. Des de ben jove es posà a treballar com depenent de comerç i viatjant.
Andreu Castells informa que va iniciar-se com actor aficionat a l’Ateneu de Sabadell i afegeix que era l’ovella negra d’una família morigerada. La primera notícia de la seva actuació com actor de teatre professional d’obres líriques i sobretot còmiques -recollida per la historiadora del cinema Palmira González- data de 1903, quan tenia 38 anys. A la temporada 1907-1908, inicià al Teatre Tívoli de Barcelona una llarga sèrie d’actuacions d’èxit de caràcter popular que va deixar per incorporar-se al món del cinema.
La primera actuació en el cinema data del novembre de 1912 al migmetratge, Mala raza, dirigida per Fructuós Gelabert, considerat el primer realitzador cinematogràfic català. Al 1897, poc més d’un any després de la presentació a París de l’invent dels germans Lumière, Gelabert va començar a rodar documentals, films tècnics i pel·lícules amb argument, entre elles Terra baixa (1907) i Maria Rosa (1908), les dues inspirades en les obres d’Àngel Guimerà. Mala raza, on debutà Ceret, era una adaptació del drama del mateix títol del Premi Nobel de literatura, José Echegaray, on ell feia el quart paper masculí. Aquesta pel·lícula té una certa importància per la història del cinema ja que Gelabert fou denunciat per plagi. La causa va arribar al Tribunal Suprem que va fallar a favor del cineasta i el seu dret de filmar obres literàries.
pel·lícules.
L’any 1914 Ceret interpretà dos films per la productora Solà-Penya i va passar fugaçment per Barcinógrafo del dramaturg Adrià Gual, que s’estava introduint en el setè art que llavors estava donant els seus primers passos. Aquí va interpretar alguns curts còmics con ara Linito quiere ser torero. Ara bé, la seva definitiva immersió en el món del cinema li va venir de la mà del director Josep de Togores Muntades, pare del pintor noucentista. Amb Togores va treballar com actor per les productores Argos i sobretot Segre Films, entre desembre de 1914 i agost de 1915, en aquestes pel·lícules: Danza mortal, Amor de Pescadora, El Cuervo del campamento, La otra Carmen, Los muertos viven, El pollo Tejada i El sello de oro o el fanatismo de una secta. Segons Palmira González, Ceret com a director deu a Togores “la inclinació per l’estil del drama italià amb ambients d’alta societat i diva inclosa”. En aquests films, tots muts i en blanc i negre, va actuar de primer actor masculí al costat de actrius consagrades com Lola París.
Studio Films
L’any 1915 Joan Solà i Alfred Fontanals van fundar la modesta empresa Studio Films, al carrer de la Universitat de Barcelona. Tots dos s’havien conegut treballant com tècnics a la prestigiosa Casa Pathé que van deixar per establir-se pel seu compte. En principi, estava dedicada a laboratori cinematogràfic i tiratge de còpies. Aviat, l’agost de 1915, exhibiren la seva primera producció el film d’aventures La emboscada tràgica i El apache de Londres, una de les primeres pel·lícules de dibuixos animats realitzades a Espanya.
A l’octubre del mateix any, Ceret va ser contractat per Studio Films com a director artístic i alhora protagonista de la sèrie de 17 curtmetratges còmics de gran èxit de públic, Cuentos baturros, que també acabarà dirigint. Per posar un exemple, en un dels episodis l’alcalde de Villaloca (Ceret), la seva dona i els notables d’un poblet esperen l’arriba de la comitiva del diputat que ha vingut a presidir el jocs florals. Abans de celebrar l’acte es serveixen unes tasses de té, però per error es posa un laxant a la beguda amb els conseqüències que ens podem imaginar.
L’èxit dels Cuentos baturros menà la productora a rodar una altre sèrie còmica dirigida per Ceret i interpretada per l’actor Héctor Quintanilla, en el paper de Cardo que imitava descaradament al personatge de Charlot que llavors triomfava als cinemes. Tant és així que se’l coneixia com “el Charlot de la Studio”.
Director de cinema
Al febrer de 1916, Studio Films decideix passar dels curts còmics a pel·lícules dramàtiques de migmetratge, on Ceret va assumir la direcció i alhora, com actor popular, el paper masculí principal amb les actrius Lola París, amb qui havia treballat amb Togores, i Consuelo Hidalgo. El primer d’aquests films va ser La pesca de los millones, seguits de Pasa el ideal, La duda, La razón social Castro y Ferrant i Un ejemplo. En aquest estil de melodrama burgès va dirigir Las joyas de la Condesa i Amar es sufrir.
A parer de Palmira González, les millors pel·lícules de Ceret es rodaren entre la tardor i l’hivern de 1916: La loca del monasterio, amb exteriors a l’Abadia de Montserrat i sabor de llegenda rural. Los saltimbanquis, on convergeixen dues històries paral·leles. Regeneración sobre el tema moral del jove viciós que arruïna la seva família i purga els seus pecats treballant de pagès. Humanidad fou el projecte més ambiciós de Ceret. Una mena de superproducció on participaren 70 actors professionals i més de 3.000 figurants. La pel·lícula, rodada als barris obrers de Barcelona, escenifica un drama social al voltant d’una banda de delinqüents dels baixos fondos amb escenes d’un cru realisme.
protagonitzar i dirigir.
La darrera producció dirigida per Ceret fou La herència del diablo, un film repartit en vuit episodis, rodats entre febrer i març de 1917, a través dels quals Studio Films volia arribar al públic del cinema d’aventures.
Al peu del canó
L’any 1917, com escriu Josep Torrella, hi va haver un descens generalitzat de l’activitat cinematogràfica a Barcelona. La productora Studio Films va haver de retallar les seves produccions; altres, com Segre Films de Togores, va fer fallida i els seus bens subhastats al març de 1918. A parer de Palmira González, fou una crisi conjuntural derivada de la inestabilitat política amb la Vaga General Revolucionària (1917) que va tenir a Barcelona un dels seus epicentres i de les dificultats per adquirir cel·luloide per les pel·lícules verges, provocat per la carestia de matèries primeres de la Primera Guerra Mundial (1914-1918).
A finals de 1917, Ceret va deixar Studio Films i el cinema sense que s’hagin esclarit els motius. González creu que Ceret havia arribat al límit de les seves possibilitats com a director. També, especula que podrien haver sorgit diferències entre ell i els productors Solà-Fontanals. En qualsevol cas, Ceret fou substituït per Joan Maria Codina, amb llarga experiència en l’ofici com a director artístic de la productora Condal Films, on havia exhibit amb gran èxit amb la sèrie Los misterios de Barcelona, i des d’on continuarà la seva carrera com a director.
Aquí es difumina la pista de Domènec Ceret. Sembla ser que es reincorporà a la feina d’actor professional de teatre. Va morir sobtadament el 27 de novembre de 1922, amb 57 anys d’edat. Palmira González ho atribueix a un atac d’hipertensió. Andreu Castells dona més detalls i escriu que va morir d’un atac cerebral al sortir del teatre Español, al Paral·lel, on acabava d’actuar.
Bibliografia
CASTELLS, Andreu. L’art sabadellenc, Ed. Riutort, Sabadell, 1961.
GONZÁLEZ, Palmira. Els anys daurats del cinema a Barcelona, 1906-1923. Ed, 62, Barcelona, 1987.
TORRELLA PINEDA, Josep. El sabadellenc Domènec Saret. Actor i director del cinema en els anys 10. Quaderns de l’Arxiu de la Fundació Bosch i Cardellach, 1998.