Tractem del barri del Raval ubicat al nord de la vila medieval que a l’Edat Moderna esdevingué una àrea artesanal amb un obrador vidre i tres ceràmica. També, resseguim la història dels dos tallers de vidre existents a la ciutat i els restes arqueològics que s’han trobat.
Les excavacions realitzades des de 1988, juntament amb les recerques arqueològiques fetes paral·lelament, han aportat una notable informació per al coneixement de la vila medieval i moderna de Sabadell. A partir de finals del segle XVI s’observa el creixement urbanístic fora de les muralles amb la transformació i l’eliminació progressives dels sistemes defensius en desús de la vila medieval i la instal·lació de tallers i àrees artesanes en zones perifèriques del recinte emmurallat i a l’exterior del mateix a l’època moderna. Aquests obradors i tallers, especialitzats bàsicament en la producció de vidre i de terrissa, proliferaran i es desenvoluparan de forma important als segles XVII i XVIII. Les prospeccions arqueològiques han documentat dos tallers de producció de vidre i un total de set terrisseries.
Aquí ens centrarem en el barri del Raval, a l’extrem nord de la vila, que conformà una veritable àrea artesana especialitzada amb un taller de vidre i tres de ceràmica. La intervenció arqueològica, desenvolupada entre 2010 i 2011 als números 16 a 22 de la Via Massagué i 21-27 del carrer Raval de Dins, permeté documentar una superfície de 708 metres quadrats d’una part de l’antic barri medieval del Raval.
Aquest barri, ubicat a l’extrem nord de la vila, estava format i configurat des del segle XIII i es trobava a l’interior del recinte emmurallament bastit en el segle XIV. El barri medieval ocupava l’àrea delimitada per l’actual plaça de l’Àngel i el carrer Mare de Déu de les Neus, de sud a nord, i pel carrer Raval de Fora i Via Massagué, de l’est a oest. Això comportà que es formés un apèndix allargassat del perímetre fortificat de la vila.
Segons els arqueòlegs Jordi Roig i Joan M. Coll, les restes arqueològiques localitzades s’engloben en tres grans períodes cronològics. Les restes més antigues són del segle XII i corresponen a una agrupació de sitges i retalls d’època medieval relacionats amb els habitatges del barri del Raval. Una segona fase pertany a l’època baixmedieval (s. XIV-XV) de la vila emmurallada i fortificada de Sabadell. Es tracta del fossar i la muralla que envoltaven l’antic barri del Raval, també s’exhumaren algunes sitges, retalls i murs de les construccions i casals de l’interior del recinte emmurallat.
El tercer període correspon a la instal·lació d’un taller artesà de producció de vidre d’època moderna (s. XVI- mitjan s. XVII), del qual s’han documentat les restes constructives de tres forns de refredament, així com diverses estructures associades com ara retalls, murs, pous d’aigua i canalitzacions. Aquest obrador estava construït, en part, dins del recinte emmurallat, on trobem tres forns de refredament o recuita; en part, fora de les muralles a dins del fossar, on devia emplaçar-se el forn de fusió principal, que no va poder ser excavat.
Els obradors de vidre
L’obrador de vidre del barri del Raval no era l’únic de la vila. L’altre fou el taller de vidre de la plaça de Sant Roc amb dos forns de refredament o recuita amb les seves canalitzacions d’aire, una part del forn principal o de fusió, dos pous de decantació, un gran àmbit d’emmagatzematge de cendres, així com diversos retalls i estructures relacionades amb el procés productiu.
Aquest taller fou descobert en les excavacions dutes a terme els mesos de setembre i desembre de 1999 i febrer i març de 2000. Aquest obrador, tot i que incomplet, és el primer conjunt preindustrial d’aquest tipus documentat arqueològicament a Catalunya. Tots dos tallers van funcionar entre el segle XVI i mitjan segle XVII i les seves estructures són tècnicament i morfològicament idèntiques.
Diversos gravats i dibuixos d’època moderna ens mostren les característiques estructurals d’aquest tipus de forns de fabricació de vidre que haurien de ser molt semblants als obradors localitzats al Raval i la plaça de Sant Roc. Així, Roig i Coll reprodueixen diversos dibuixos de L’Encyclopédie Diderot & d’Alembert. La Verrerie, de 1751-1772, on apareix la representació d’uns forns de vidre probablement d’època moderna, entre els segles XV i XVI, que ens il·lustren sobre la seva estructura i funcionament.
Aquests forns consistien en una estructura única de forma hemisfèrica amb volta formant una cúpula i amb dues cambres sobreposades. A la cambra inferior es devia fer la combustió amb foc de llenya, a la cambra superior es devien dipositar les peces elaborades per tal de seguir el seu procés de refredament.
L’obrador de vidre del Raval consistia en tres forns. El primer i més antic estava format per un retall de planta el·líptica amb un eix central orientat d’est a oest i amb una entrada o accés més estret al cantó est. L’estructura pròpia del forn presenta una construcció de rajols, còdols i morter de calç, la qual a la seva part posterior disposava d’una obertura que comunicava amb una canalització d’aire i sortida de ventilació construïda amb caixa de lloses, pedres i rajols lligat tot amb morter. L’abandó d’aquesta estructura es podria datar cap a finals del segle XVI.
Els altres dos forns corresponen a una mateixa fase o moment d’ús, formant una unitat estructural i funcional, lleugerament posterior al primer forn. Estan disposats en paral·lel i separats entre si per un metre de distància. Probablement disposaven i compartien un mateix àmbit d’accés i de treball configurat per un gran retall fet en el subsòl. Per altra banda, hi havia pou d’aigua associat al taller i als forns de vidre.
Restes arqueològics
Procedents de l’àmbit subterrani d’accés i treball dels forns de l’obrador de vidre del Raval, s’ha recuperat una gran quantitat de fragments de vidre i de ceràmica vidrada. Els trossos de vidre estan totalment esmicolats i probablement es feien servir com a restes per a la refosa de la massa de vidre. Tots eren incolors, amb una tonalitat lleugerament grogosa. Només es poden reconèixer partir d’algun fragment amb forma més o menys definida. Entre elles s’hi han identificat vores d’ampolles, de gots, de copes troncocòniques i diferents bases de peu simple o anular. Únicament uns pocs fragments informes incolors presentaven decoració, consistent en un fil blanc de lacticini aplicat en calent.
A parer dels arqueòlegs resulta remarcable la presència d’acumulacions de vidre preparat per al reciclatge. Aquesta pràctica no existia en contextos baixmedievals i d’època moderna de la vila. Aquest fet sembla indicar que el reciclatge de les peces trencades de vidre era una pràctica habitual en l’àmbit urbà.
En el primer forn, més antic, s’han trobat nombrosos restos de ceràmica vidrada formada majoritàriament per peces de vaixella catalana decorades amb reflexos metàl·lics. En els altres dos forns s’han exhumat diversos plats mitjancers, un plat decorat en blau i reflex metàl·lic, un plat de vora gallonada amb motlle, un plat decorat amb la sanefa de l’orla trenada i un plat gairebé sencer amb el motiu central d’un gos corrent. També s’han recuperat diverses escudelles en reflex metàl·lic, una servidora de vora recta i un fragment de carena de pot de farmàcia vidrat en color blau marí. Entre les peces utilitàries de terrissa vidrada monocroma destaquen els plats d’ala llarga, un plat girador, les olles de coll cilíndric, els tupins i les tapadores de pom. Altres formes identificades són dues cassoles greixonera, una botija verda, un bací verd, una servidora marró, un gibrell verd i una escalfeta verda. El conjunt de material ceràmic, totalment homogeni i característic de finals del segle XVI.
Per altra banda, es va descobrir un pou d’aigua associat al taller i als forns de vidre amb abundant material arqueològic de característiques semblants als exhumats als forns com ara la vaixella catalana de reflex metàl·lic amb plats i escudelles amb diferents motius decoratius del tipus estrella o roda dentada. Una altra modalitat de recipient decorat són les safes fruiteres. També s’hi van trobar els fragments d’almenys tres plats d’importació lígur, dos d’ells decorats en blau sobre blau, i un altre amb el perfil sencer en blau sobre blanc de tipus cal·ligràfic que tenen una datació ben definida a Itàlia entre els anys 1575 i 1625. La terrissa vidrada monocroma marró i verda és molt abundant amb olles, tupins globulars, tapadores, plats d’ala llarga marró, servidores, gibrells, una gerra i una escorredora.
Aquests obradors i tallers especialitzats de caràcter artesanal, que es desenvoluparen de manera notable entre els segles XVII i XVIII, anirien desapareixent progressivament al segle XIX amb la industrialització i l’aparició dels primers vapors a partir de l’any 1840.
Bibliografia
ROIG i DEULOFEU, Albert i ROIG i BUXÓ, Jordi. La vila medieval de Sabadell (segles XI-XVI). Dotze anys d’arqueologia a la ciutat (1988-2000). Ajuntament de Sabadell, 2002.
ROIG BUXÓ Jordi i COLL RIERA, El quarter nord de la vila fortificada baixmedieval de Sabadell i el barri artesà d’època moderna del Raval. Intervencions 2011-2013 Arqueòlegs. Arrago SL, Arqueologia i Patrimoni (www.arragosl.com).
Foto portada: Restes de l’obrador de vidre a la plaça Sant Roc (1999). Autor: Jordi Roig