Ressenyem les diverses intervencions en un dels jaciments arqueològics més notables del sud d’Europa. Un paratge on va existir una continuat en els assentaments humans des de l’època neolítica, al sisè mil·lenni AC, fins al final de l’edat de ferro, al segle VI AC. Tot i que l’ocupació més intensa correspon a l’edat del bronze entre els anys 1300 i 500 AC.
Les primeres notícies sobre un jaciment arqueològic a Can Roqueta daten del 1913 quan Joan Vila Cinca, en el marc de les excavacions de la Salut, va realizar una sèrie de troballes. Aixi ho va recollir en la monografia sobre les intervencions realitzades entre 1912 i 1915. Indicava breument el següent:
“Los objetos hallados en distintos puntos son los siguientes: Un enterramiento conteniendo nueve vasos funerarios de época prehistórica y periodo neolítico, correspondiente a una propiedad de don Juan Vivé Argelaguet, cerca de la casa de campo llamada Can Roqueta”.
Aquests materials foren estudiats per Lluís Marià Vidal, juntament amb la resta de la col·lecció prehistòrica del Museu de Sabadell i cridaren l’atenció de l’eminent historiador i arqueòleg, Pere Bosch Gimpera, qui va extractar el recull elaborat per Marià Vidal, amplia la informació sobre la necròpolis, descriu els materials i els data a la primera edat de ferro a l’Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans 1913-1914.
A la dècada de 1960, el desenvolupament industrial i urbanístic de la ciutat arribà a aquest indret amb la construcció de la fàbrica ODAG i alguns bocs de pisos. Tanmateix dels moviments de terres d’aquestes obres no es tenen notícies de cap troballa, encara que això podria explicar-se pels interessos econòmics i l’absència de qualsevol mena de vigilància arqueològica.
Les primeres troballes
A finals de 1988 s’inicià l’execució de les obres d’infraestructura del Pla parcial Can Roqueta. Llavors s’obri l’expectativa que es podés trobar la localització exacta de la necròpoli que aleshores es desconeixia. D’aquesta manera, el Museu d’Història de Sabadell, llavors dirigit per Dolors Forrellad, inicià una acció de supervisió dels rebaixos que va permetre identificar una primera estructura arqueològica.
Aquesta troballa determinà que el Servei d’Arqueologia, depenent del Departament de Cultura de la Generalitat, decidís fer un seguiment arqueològic amb caràcter d’urgència entre els mesos de gener i juny de 1989 dirigit per Sílvia Boquer. La intervenció es realitzà a l’avinguda de Can Roqueta i els carrers Mas Carbó, Mas Baiona, Ca n’Alzina, Can Fadó i Baldona. Es documentaren vuit estructures: dues fosses de l’edat de bronze mitjana, una d’elles amb restes humans pertanyents a dues persones; un fossa prehistòrica no determinada; quatre estructures més i un altre sector corresponent als segles VII-VI AC. Entre les estructures de l’edat de ferro destaca una habitació ovalada i diverses fosses d’emmagatzematge. A banda del conjunt prehistòric, es descobrí una estructura medieval.
Ara bé, es donà la circumstància que aquestes troballes estaven fora de l’àmbit de protecció del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de l’Ajuntament de Sabadell (PEPPAS), aprovat el 1988, encara que la declaraven com un espai d’expectativa arqueològica. Per això, el Servei d’Arqueologia de la Generalitat va proposar a l’Ajuntament ampliar el control arqueològic de les obres del polígon industrial de Can Roqueta. Tanmateix, l’Ajuntament no va acollir-se a aquesta proposta i les obres continuaren sense controls sistemàtics.
L’any 1990, Pere Casanovas, aficionat a l’arqueologia, va trobar una nova estructura en uns rebaixos que s’estaven fent en un talús del carrer Ca n’Alzina. Aquest descobriment motivà una nova intervenció arqueològica al 1991 sota la direcció de Sílvia Boquer i Albert Parpal en els accessos nord i sud del polígon industrial. A les prospeccions es descobriren quatre fosses d’època medieval, dues estructures del final de l’edat de bronze i començaments de la ferro (1300-750 AC), així com un sector amb diversos materials prehistòrics. També, al 1991, es va dur a terme excavacions a l’avinguda Can Roqueta, dirigides per Natàlia Alonso i Albert Parpal on no es va fer cap troballa. Igualment va ser negativa la prospecció realitzada al 1994 en una parcel·la entre l’avinguda Can Bordoll i el carrer Mas Carbó.
Aquestes troballes determinaren que l’Ajuntament de Sabadell condicionés les llicències d’obres majors a la zona a que, abans de l’inici dels moviments de terres, es notifiquessin al Patronat de Museus Municipals per tal de procedir a la supervisió arqueològica durant les obres,
Les excavacions sistemàtiques
Posteriorment, entre 1994 i 1995, s’intervengué en el solar de tres hectàrees propietat de la cadena d’alimentació DIA SA a càrrec del Servei d’Anàlisis Arqueològiques de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), sota la direcció de Sílvia Boquer, Xavier Carlús, Joan Francès, Luis Manuel González, Albert Parpal i Joaquim Villafruela i la coordinació de Rafael Mora, Paloma González i Araceli Martín. Les excavacions exhumaren un centenar d’estructures de diversa cronologia: bronze inicial, final, ferro i època medieval que consistien en cubetes, fosses d’emmagatzematge, cabanes i estructures de combustió.
Paral·lelament, al 1995, es realitzen tres intervencions més. La primera, al carrer de Ca l’Alzina, va ser negativa; a la segona, al sector nord, es descobriren quatre fosses, tres del final de l’edat de bronze i una de cronologia indeterminada; a la tercera, es documentaren dues fosses d’emmagatzematge d’entre el final de l’edat de bronze i la primera edat de ferro.
Entre 1996 i 1997 es realitzen diverses intervencions en diversos indrets del polígon industrial. A les del 1996 es descobrí una nova fossa del final de l’edat de bronze, un parell d’estructures i dues noves fosses de tipus sitja d’entre el final de l’edat de bronze i la del ferro. Al 1997, en un solar ubicat entre l’avinguda de Can Bordoll i els carrers Can Llobateres i Can Cinto, s’exhumaren dues fosses, una del final del neolític i l’altre de data indeterminada. Així mateix, en la parcel·la entre el carrer Can Camps i l’avinguda de Can Bordoll, es trobaren tres fosses d’emmagatzematge del final de l’edat de bronze i inicis de la ferro. D’altra banda, en els rebaixos al número 1 del carrer Can Camps van aparèixer dues estructures tipus sitja i una cubeta d’inicis de l’edat de bronze. L’any 1998 es feren diverses intervencions arqueològiques amb resultat negatiu.
La necròpolis de Can Piteu-Can Roqueta
L’ampliació del polígon industrial i el projecte de construcció d’un planta de tractament d’aigües residuals, entre 1999 i 2000, propiciaren intervencions arqueològiques de gran envergadura. Les obres de la depuradora d’aigües anaren acompanyades d’un projecte arqueològic basat en el control dels rebaixos i l’excavació dels jaciments localitzats. D’aquesta manera, va aparèixer una necròpolis d’incineració de caràcter excepcional, anomenada Can Piteu-Can Roqueta, amb més d’un miler de tombes d’entre el final de l’edat de bronze i inicis de la del ferro. Hem de tenir en compte que, en aquest període, es cremaven els cadàvers, les cendres dels quals eren dipositats en urnes o vasos de ceràmica i enterrats de vegades acompanyats amb aixovars de ceràmica o metall.
Finalitzat el treball de camp, entre abril i desembre del 2000, s’endegaren les excavacions. S’aplegà un equip d’investigació format per especialistes en paleoantropologia, metalls, ceràmica, informàtica, restauració, dibuix arqueològic o cartografia que analitzaren les troballes a les instal·lacions del Museu d’Història de Sabadell. Així mateix s’endegaren diversos estudis pluridisciplinars a càrrec d’especialistes en pol·len, fustes, carbons, llavors, fauna o teixits.
El resultat d’aquestes prospeccions foren més 2.000 vasos, entre urnes cineràries i atuells d’ofrena, i un miler de tombes. Així mateix es realitzen treballs sobre les mostres biològiques que aportaren dates molt valuoses sobre la vida de la comunitat que va construir la necròpolis.
També, en els treballs de construcció de la depuradora, es localitzà un segon jaciment amb un conjunt de fosses d’emmagatzematge, la majoria d’època protohistòrica. D’altra banda, als punts afectats per la xarxa de canonades que connectaven la depuradora amb l’estació de bombeig del riu Ripoll, es descobriren una estructura d’enterrament múltiple d’inicis de l’edat de bronze i tres estructures d’emmagatzematge de la primera edat de ferro.
L’ampliació del polígon industrial, anomenada Can Roqueta II, cap a l’est va propiciar el descobriment de 700 estructures arqueològiques que foren excavades per l’empresa Arqueolític i coordinada pel Museu d’Història de Sabadell. Els resultats abastaren un ventall històric molt ampli: del neolític, edat de bronze (2000-1500 aC), de ferro, ibèric i medieval amb fosses tipus sitja, cubetes, tombes o estructures de combustió. Així mateix, l’ampliació del polígon cap el nord fou objecte d’intervenció arqueològica on es documentaren tres estructures del bronze inicial, dos de finals del bronze i inicis del ferro, i quatre prehistòriques. Entre les troballes destaca un enterrament múltiple de tres persones i un altre amb un crani aïllat acompanyat amb un vas de ceràmica.
Entre 2002 i 2003 es realitzaren altres intervencions, com les anteriors vinculades a la urbanització del polígon i al creixement del barri de Torre-romeu. A Can Roqueta, la intervenció fou duta a terme per un equip de la UAB, al terme municipal de Barberà del Vallès, on s’hi trobaren diverses infraestructures del final de l’edat del bronze i medieval. A Torre-romeu, en l’indret paral·lel als carrers Sau i Banyoles, es realitzà una intervenció a càrrec de l’empresa Arqueolític. Es decobriren 250 estructures de diversa tipologia i cronologia del neolític a l’edat de ferro. Ara bé, la troballa més interessant foren 75 estructures de l’antiguitat tardana que fins al moment no havien aparegut en el jaciment (segles VII-VIII DC).
A més, es realitzaren altres prospeccions puntuals, com les desenvolupades a la confluència de les avingudes Can Bordoll i Can Roqueta, al 2002, on es descobrí una fossa d’emmagatzematge del final de l’edat de bronze. Al 2003 s’hi feren dos intervencions més. La primera a Torre-romeu amb motiu d’un projecte d’impulsió d’aigües residuals a la riera de Santiga; la segona, a la cruïlla de la plaça de Sant Ferran a Can Roqueta, on es descobrí una fossa neolítica. D’altra banda, amb motiu de les obres de la xarxa de clavegueram del sector sud del polígon industrial i la construcció d’una estació de bombeig d’aigües residuals, s’exhumaren dues fosses, una de la primera edat de ferro i una altra d’època prehistòrica indeterminada.
Durant els anys 2005-2006, es realitzaren excavacions en la zona del polígon al sector de Can Revella que es retomaren al 2009. Al 2016 s’intervengué en la zona ubicada entre el carrer de Can Camps i la carretera B-140. Es descobrien 56 estructures arqueològiques de diversos tipus i cronologies, majoritàriament prehistòriques i del final del bronze i inicis del ferro. Així mateix es documentà un petit conjunt d’estructures de l’inici de l’edat del bronze i dos enterraments de l’antiguitat tardana. També, s’hi va trobat una cabana i diverses sitges d’emmagatzematge que posteriorment es van reutilitzar com a abocadors. En aquestes sitges s’han trobat restes de cavalls i fragments de vasos ceràmics (més info. ‘Trobes diverses peces del segle VII AC’).
Els assentaments humans
De les diverses excavacions aquí ressenyades es desprèn que els pobladors més antics de Can Roqueta són del període neolític, a partir de la segona meitat del sisè mil·lenni AC. L’ocupació d’aquest indret va continuar durant el període inicial de l’edat de bronze, a finals del tercer mil·lenni, fins a la primera meitat del segon mil·lenni AC. Llavors es donaria el primer creixement demogràfic notable que s’intensificaria en el període final de l’edat del bronze.
De la gran quantitat de restes exhumats es dedueix que es tractava d’un assentament format per petites granges disseminades que explotaven, de forma autàrquica i autosuficient, els recursos del territori amb una producció agrícola de cereals d’hivern i primavera –com testimonien les nombrosos sitges d’emmagatzematge- i també ramadera de cabres, ovelles, vaques i porcs. Aquí crida l’atenció el tractament especial donat als gossos, sepultats acuradament en fosses especials.
Segons els arqueòlegs i historiadors que han estudiat el jaciment, el grup familiar era la unitat social bàsica que no excloïa la col·laboració entre elles en tasques de cooperació per a una sèrie de treballs comunitaris. Els ritus funeraris proporcionen indicacions sobre l’estructura social de l’edat de bronze. De l’anàlisi d’aquestes sepultures es desprèn que devia tractar-se d’una societat força igualitària ja que no s’han apreciat diferències substancials en la monumentalitat de les tombes o dels aixovars dels quals es deduiria una marcada jerarquia social.
La següent fase correspondria a la transició entre el final de l’edat de bronze i inicis de la edat de ferro, datada a la segona meitat del segle VIII AC, on s’aprecia una continuïtat tant en els assentaments com en el ritus funeraris, tret del fet que apareixen els primers objectes de ferro com ara ganivets i nous materials ceràmics.
Edat de ferro
El període posterior ens porta l’edat del ferro. Les fíbules de bronze, molt freqüents en els períodes anteriors, són substituïdes per les de ferro. També s’aprecia una major complexitat en els ritus funeraris amb tombes més grans i aixovars més nombrosos i amb major presència d’objectes metàl·lics. Així mateix es detecta la presència de nous productes com ara oli, vi i perfums en recipients de ceràmica d’origen fenici que suposen l’existència d’intercanvis comercials. Igualment, es detecta un petit increment de la fauna exhumada, especialment de bous i cavalls.
La darrera fase, ubicada al sector Can Roqueta II, al segle VI AC, es correspon al final de l’edat de ferro, en un moment previ a la iberització del territori que comporta el naixements d’assentaments, sovint fortificats, en turons, i el desplaçament de la població de la plana cap a la serralada costanera. Així mateix es detecta una major activitat comercial i un significatiu augment de les diferències socials.
Efectivament, el paratge de Can Roqueta serà abandonat a finals del segle VI AC i no tornarà a ser habitat fins el període denominat d’antiguitat tardana en el segles VI DC que continuarà fins al segle VII DC. Es tracta d’un petit assentament agrícola del qual s’han trobat 75 estructures a la zona nord de Can Roqueta.
El paratge no tornarà a ser habitat fins a l’Edat Mitjana, entre els segles XIII i XIV, que correspondria a un petit assentament agrícola. Així mateix, s’han descobert algunes estructures de l’Edat Moderna, entre els segles XVI i XVII. No obstant això, l’època medieval està caracteritzada per un nou patró d’ocupació del territori i d’activitat agrícola entorn als masos. En aquest cas, el mas de Can Roqueta està documentat des del segle XIV.
Bibliografia
BOLQUER i PUBILL, Sílvia i PARPAL i TAMBURINI, Albert. Can Roqueta. Estructures prehistòriques i medievals. Campanya, 1991. Generalitat de Catalunya, Barcelona, 1994.
CARLÚS MARTÍN, Xavier i LARA ASTIZ, Carmen. La necròpolis de camps d’urnes de Can Piteu-Can Roqueta (Sabadell, Vallès Occidental). Tribuna d’Arqueologia 2000-2001. Generalitat de Catalunya, Barcelona, 2004.
PALOMO, Antoni i RODRÍGUEZ, Alba. Can Roqueta II (Sabadell, Vallès Occidental). Tribuna d’Arqueologia 2000-2001. Generalitat de Catalunya, Barcelona, 2004.
DD.AA. Cabanes, sitges i tombes. El Paratge de Can Roqueta (Sabadell, Vallès Occidental) del 1300 al 500 AC, Museu d’Història de Sabadell, 2007.
DD.AA. Can Roqueta. Un establiment pagès prehistòric i medieval (Sabadell, Vallès Occidental), Generalitat de Catalunya, Barcelona, 1999.
DD.AA. El complex arqueològic de Can Roqueta: un poblat paradigmàtic del bronze inicial a la Depresió Prelitoral Catalana. Arraona, n. 36, 2016.
Foto portada: panoràmica de les excavacions de les excavacions al sector de DIASA.