Relatem el cas d’un assassinat que commocionà a la vila al segle XVII. La causa serveix per a il·lustrar els brutals procediments i mètodes que emprava la justícia penal en aquella època.
Segons consta al tercer volum inèdit del llibre les Ordinacions de la Universitat de la vila i terme de Sabadell, al mes de juny de 1635 va tenir lloc l’assassinat de Joan Ferganell i Trecents. Ferganell i Trecents era un pagès del terme de Sabadell. El crim era qualificat de “cas horrendo”. El principal sospitós fou un tal Jaume Montells, àlies el ‘Matagitanos’, denunciat pel paraire Josep Bulló de Sabadell. Montells va ser detingut al Coll de Montcada.
L’anotació de l’esmentat llibre, datada el 16 de juny, qualifica a Montells de “gavatx”. La dada indica la seva procedència occitana, tot i que en el procés se’l considerà resident a Sabadell. De fet, està àmpliament documentat que, des del segle XVI i fins a començaments del segle XVI, hi va haver una forta corrent migratòria cap a Catalunya procedent del sud-est de França. Aquest fenomen va estar provocat per les crisis de subsistència derivades per la disparitat entre l’increment de la població i els recursos alimentaris, així com pels efectes de les Guerres de Religió entre catòlics i protestants que assolaren al país veí.
En aquesta anotació s’explica que Agustí Ferganell, pare de la víctima, va demanar que Montells fos entregat per ser jutjat i “castigat”.
“Que sia punit segons sos merits en lo present terme hon a perpetrat dit delicte y que “a gastos seus li fassem mercè de que en nom de la present vila demanen la persona de dit Montells a les senyories dels Consellers de Barcelona. Barons de dita Baronia, que obtingut, dit Ferganell farà instància i part formada. Y així fou determinat de que es vaja a Barcelona i se demande la persona de dit Montells en nom de la present vila i aquella sia lliurada en ma i poder del senyor Procurador real de la present vila peraque segons sos merit sia castigat, i que hi vaja lo senyor Conseller en Cap i lo senyor Procurador real ab lo advocat de la vila”.
La següent anotació sobre cas és del 22 de juny del 1635. S’informa que el Matagitanos ha estat lliurat per “lo Batlle del Terme de Montcada i lo dia d’avui està pres en los carcers reals de la present vila, que attès lo havem demanat pera castigarlo, i haver perpetrat dit cas en lo Terme i contra un fill del Terme, de que prenga justicia dit delinqüent i los demes seran culpables”.
Així mateix, s’informa que el síndic de la vila s’oposa que la causa es veiés fora de vila, tot reclamant “juntament amb Agustí Fernagell, pare del mort, lo qual nos ha supplicat de paraula avui dia present i davant del Consell que dels gastos farà dit Ferganell i la present vila, ne pague dit Ferganell dos parts i la present vila una que és lo terç de tot lo que muntarà dit gasto –Item se ofereix lo senyor Francesch Duran donar en ajuda de dit gasto trenté; present en dit Consell”.
Tortura i confessió
Aquesta petició fou acceptada i el procés contra Fornells es celebrà a Sabadell. A l’Arxiu Històric de Sabadell, en els Processos de la Cort del Batlle, s’hi troba la documentació del procés contra Jaume Fornells, com s’ha dit de mitjans del segle XVII.
La causa va tenir lloc a la casa del Pallol, el magatzem de blat destinat per a subministrar als forners, en una “estança on hi havia pa, vi, llum i altres coses necessàries a fi i efecte de torturar a Jaume Montells”.
Allí es reuniren, Josep Llobet, procurador reial de la vila; Josep Muntaner, doctor en dret i assessor del procurador; Jaume Arnella, cirurgià; Jaume Rojas, notari; Pere Farriol i Sebastià Riber, porters de la cort del veguer de Barcelona i Esteve Diner, nunci del procurador.
A l’esmentada enquesta es descriuen de manera detallada les tortures a que fou sotmès el Matagitanos. Antoni Bosch i Cardellach, a la seva obra Memòries de Sabadell Antiguo y su término [hasta] el año 1789, s’hi refereix a aquest procés, encara que, com indica Joan Alsina i Giralt, s’equivocà al datar-lo a l’any 1633, quan en realitat va succeir al 1635. En qualsevol cas, el primer cronista de la vila observa que “també a Sabadell es donava turment als reus segons el costum bàrbar d’aquells temps”.
Despullat i lligat amb els mans i els braços a l’esquena, s’estrenyeren diverses vegades les cordes sense que confessés. Després se li aplicà el turment anomenat de la corriola, consistent en penjar-lo dels braços lligats al darrera i amb uns pesos als peus, sent pujat i baixat diverses vegades, encara que tampoc va confessar. L’endemà quan s’anava a començar la sessió de tortura, Montells va manifestar que es declararia culpable i ho explicaria tot sempre que no el continuessin torturant i no fos condemnat a mort. A canvi, es va oferir a remar deu anys a les galeres de “sa majestat”.
El 17 de juliol del 1635, en presència d’Agustí Fernagall, pare de la víctima i del síndic de vila de Sabadell, s’acceptà l’oferta del Matagitanos qui a més confessà altres crims i delatà “les demes complices seus pera que aquells sian castigats i descobert dit delicte a fi i effecte de que se sapia dit cas i no sia tingut en mala reputació sino los delinqüents. Y assò, attès i considerat que dit Montells és estat torturat i passada la major part de la tortura i mai ha volgut divulgar la veritat”.
Bibliografia
ALSINA i GIRALT, Joan. Tortura i condemna d’un assassí dins Anecdotari històric sabadellenc, Ajuntament de Sabadell, 1984.
MATEU i VIDAL, Ernest (transcripció i ordenació) Ordinacions de la Universitat de la Vila i Terme de Sabadell. Tercer volum inèdit. Segle, XVII. Arxiu Històric de Sabadell.
Processos de Cort del Batlle. Enquesta contra Jaume Montells per assassinat, 1635. Arxiu Històric de Sabadell.