El recinte emmurallat de Sabadell

Resseguim les característiques de les muralles de la vila, bastides al segle XIV. Restes de les quals es conservaren fins a la darreria del segle XIX. Així mateix esmentem les principals intervencions arqueològiques que han permès reconstruir la seva configuració.

La primera referència escrita de les muralles de Sabadell data de 1374 en un document expedit per la reina Elionor de Sicília on esmenta la vila de Sabadell “murallada é valleyada”, é prou fort, é defensable, é un del pus notables llochs de tot Vallés”.  El terme valleyada vol dir que disposava d’un fossar al voltant de les muralles. Per altres fonts, sabem que la fortificació va construir-se entre 1355 i 1374.

El recinte consistia en un mur defensiu  amb torres que protegien els portals d’entrada i sortida de la vila i una vall o fossar que rodejava el mur per l’exterior. La muralla discorria entre els actuals carrers de Sant Antoni Maria Claret, Sant Joan, Doctor Puig, Raval de Dins, Mare de Déu de les Neus, Via Massagué. Des d’aquí tombava cap als carrers de les Valls, Sant Antoni fins arribar al carrer de Gràcia a l’alçada del carrer de la Rosa i enllaçant amb les places de Sant Roc i Doctor Robert.

La muralla estava construïda per una base o sòcol de pedra i argamassa de mides i alçades variables. Únicament a les cantonades hi havia carreus de pedra rectangular. Els gruixos de la muralla, segons el tram, oscil·laven entre els 60-70 cm i els 100-120 cm. Respecte a l’alçada, a les obres de restauració de la casa Duran, entre 1994 i 1995, es descobrí per la banda del carrer Sant Joan una paret perimetral a l’est de la casa que aprofitava un pany de la muralla d’uns 20 metres de llarg i 6,5 metres d’alçada conservada.

Els Portals d’entrada i sortida

Respecte als portals d’entrada i sortida de la vila, la recerca documental i arqueològica ha permès situar el seu emplaçament i la seva denominació. La funció d’aquest portals era tancar la vila en cas de guerra, però també per controlar els desplaçaments de la població que s’aplicaven de forma molt estricta en cas d’epidèmies com la de la Pesta Negra de 1348 (més info: ‘Les epidèmies de pesta als segles XVI i XVII‘). A les Ordinacions de la Universitat de la Vila i Terme de Sabadell, recopilades per Ernest Mateu, s’hi troben nombroses referències sobre el funcionament dels portals com ara el nomenament dels portalers o el seu tancament en cas d’epidèmies. Només per posar un exemple, citarem la resolució de l’11 d’octubre de 1562:

“…Atès que tenen males noves de Perpinyà que hi morien de mal contagiós o de peste, que per lo bé de la república de Sabadell i poblats d’aquella, que sien tancats tots els portals de la vila, sinó lo portal de Manresa i lo portal de l’església… i que serà portaler hagi de fer molt bona gorda”.

Al segle XV hi ha constància escrita de set portals: Portal de Barcelona, de Manresa, Granollers, de Terrassa, de la Palanca, d’en Salvany i d’en Mateu. Aquestes denominacions corresponien als noms de les localitats on conduïen o en el cas dels dos darrers al propietari, persona encarregada del seu manteniment o tal vegada a la proximitat de la residència d’algun personatge important. Ni la documentació disponible ni la recerca arqueològica ens han proporcionat dades sobre el seu aspecte físic.

Tanmateix, certes referències documentals i la localització del Portal d’en Mateu a les excavacions de la plaça Sant Roc permeten aventurar que podria tractar-se d’una senzilla obertura a la muralla amb un possible cos superior a manera de torre. Degut a que la muralla estava rodejada per un fossar, el pas d’entrada i sortida al Portal devia fer-se mitjançant uns ponts de fusta. No obstant això, és probable que, a partir del segle XV, alguns d’aquests pont fossin de fixos i de pedra com seria el cas de l’esmentat Portal d’en Mateu.  

Les torres de fortificació

El recinte emmurallat estava reforçat per una sèrie de torres intercalades amb la finalitat de controlar els trams intermedis de la muralla, així com per flanquejar a banda i banda els principals portals d’accés a la vila. Ni la documentació escrita, ni la recerca arqueològica ha permès conèixer ni el nombre de torres ni les seves característiques físiques. Únicament es disposa d’algunes referències sobre la seva reparació o tinença a fi mantenir-les en bon estat, així com per prohibir que tinguessin altres usos. No obstant això, l’excavació arqueològica a la plaça del Dr. Robert al 1989 va permetre localitzar una d’aquestes torres de 5 per 5 metres.

Malgrat aquesta escasses dades, disposem del dibuix d’en Marian Burguès sobre aquestes torres de fortificació que a la seva joventut encara havia pogut contemplar. Hem de tenir en compte que part de les muralles, algunes portals  i torres es conservaren fins a les darreries del segle XIX. Altres ja havien estat enderrocades com el Portal de Sant Quirze, que fou demolit al 1779, o el Portal de Barcelona, que formava part de l’edifici dels Escolapis que fou cremat i enderrocat el 1873, en temps de la Primera República.

El fossar

La muralla estava rodejada per un fossar amb una amplada d’entre 5 i 8 metres i una fondària d’entre 2 i 3 metres. Aquest fossar o vall tenia el problema provocat per l’acumulació de deixalles i aigües residuals. Tant és així que la major de part de les disposicions del Consell de Vila sobre el fossar es refereixen al seu manteniment i a la neteja d’aquestes deixalles i aigües residuals i establint càstigs pels abocaments incontrolats. A tall d’exemple citarem la resolució del 13 d’octubre de 1560:

“Ordenaren que els femers de les valls i revalls de la vila de Sabadell i del raval d’aquella, que tot s’hagin de treure dins els 30 pròxims dies, i els fems ço és dels femers del portal de Granollers, ço és un de cada costat, i les clavegueres per les quals l’aigua de la pluja hi entre, sien tancades a pedra i morter de tal modo que l’aigua no pugui entrar, i dits femers siguin rublerts … i qualsevol altres femers que estiguin descoberts i s’hagin d’escurrar i rublir”.

No sembla que aquestes prescripcions fossin massa efectives. Així, a les excavacions arqueològiques s’han descobert quans quantitats de deixalles domèstiques, barrejades amb terra i runa, els quals dipositats al fons del fossar anirien reduint la seva fondària.

Barris fora de la muralla

Des dels finals del segle XIV i inicis del XV es documenta el creixement de la vila fora del recinte emmurallat. Així s’esmenten diverses concentracions de cases o barris al voltant dels principals camins d’entrada i sortida de Sabadell. Al camí de Barcelona, darrera de l’església de Sant Fèlix, va créixer l’anomenat barri de la Borromea. Al camí de Sant Cugat el barri d’en Sallent, al camí cap a Terrassa el barri de Cap sa Vila.

A partir de finals del segle XVI i començaments del segle XVII s’observa la pèrdua de funcionalitat de la fortificació i la progressiva desaparició dels seus elements defensius. Així es produeix l’enderroc de part de la muralla, el trasllat de certs portals i la construcció de nous tancaments, alguns de precaris, atesa la necessitat de protegir la vila dels saquejos i les epidèmies. A parer d’Albert i Jordi Roig, aquest procés respon a diferents factors. En primer lloc, la disminució del perill militar i l’extensió i eficàcia de l’artilleri,a que provocaren que les antigues fortificacions com ara la de Sabadell perdessin la seva funcionalitat original. D’altra banda, l’arrendament o venda dels terrenys dels fossars suposaven uns beneficis molt importants per mantenir les fràgils hisendes municipals. 

Les intervencions arqueològiques

Les diverses excavacions arqueològiques ens han proporcionat rellevants informacions sobre la vila medieval en general i del recinte emmurallat en particular. Amb motiu de la construcció de l’aparcament sota la plaça del Dr Robert, es realitzaren unes prospeccions arqueològiques, entre setembre de 1988 i gener de 1989, que tingueren puntuals seguiments arqueològics entre els anys 1989 i 1990. En aquestes intervencions es documentaren l’estructura d’un casal gòtic del segle XV i d’altres de l’edat moderna entre el segle XVI i finals del XVIII. Pel que respecta al sistema defensiu es localitzaren restes del Portal de Barcelona, els fonaments d’un tram de la muralla de 25 m. de llargada i una alçada d’entre 50 i 150 cm, de fossar així com d’una torre de planta rectangular de 5 x 2,5 m.

Entre els dies 26 i 30 de setembre de 1994, amb motiu de l’enderroc de les antigues dependències de l’edifici conegut popularment com Els Padres, al carrer Sant Antoni Maria Claret, es trobaren restes del fossar de la muralla.

Al número 9 del carrer Dr. Puig, al costat de l’actual plaça de Ricard Simó, s’hi va fer una altra intervenció arqueològica, a l’any 1991, amb motiu de l’enderroc d’un immoble. Aquí es va descobrir un tram dels fonaments de la muralla, amb sis metres de llargada i 110 cm d’amplada, i del fossar que transcorria amb un metre de separació i una fondària de 2,25m. En aquest fossar es trobaren nombrosos restes de deixalles domèstiques.

Al mateix carrer Dr. Puig n. 21, arran de l’enderroc d’un habitatge, es va realitzar entre els dies 18 i 29 de juliol de 1994 una excavació on, a banda de documentar els canvis en la distribució i pavimentació de la casa entre els segles XVIII i XX, es localitzà un tram de muralla d’una llargada de 9,5m i un gruix d’entre 80 i 90 cm. També, es descobrí una la part del fossar que discorria paral·lel al mur amb una separació d’un metre, una fondària de 2,5m i una amplada de 7m.

Entre el 9 i 17 de setembre de 1999, es va fer una altra intervenció arqueològiques als números 17-19 del carrer Dr. Puig que completaren les excavacions realitzades anteriorment en aquest mateix carrer. Aquí es localitzà un altre tram del fossar amb unes característiques semblants als anteriors.

En la cantonada dels de Gràcia i de la Rosa es realitzà, entre el 7 i 22 de juliol de 1999, una excavació arqueològica en el marc del Pla de Renovació Integral del Centre. Aquí es localitzaren diverses estructures de canalització d’aigua entre els segles XVI i XVIII i diversos enterraments del cementeri adossat a l’església de Sant Fèlix del segle XVIII. En aquest indret, segons la documentació escrita, s’esperava trobar l’emplaçament del Portal d’en Salvany, el qual es conservà fins a finals del segle XVIII en què fou enderrocat. Tanmateix només es va descobrir una part del fossar.

També, en el marc del Pla de Renovació Integral del Centre, entre setembre i desembre del 1999 i febrer i març de 2000, es realitzà a la plaça Sant Roc, una intervenció arqueològica de gran magnitud. Aquí es localitzaren diverses troballes de l’època moderna, com ara dos forns de refredament amb les seves canalitzacions d’aigua corresponents a l’artesania del vidre. Així mateix es descobrí una gruta subterrània del segle XVII-XVIII, molt semblant a d’altres del casc antic de la ciutat les quals eren presents a totes les cases de la vila amb passadissos estrets i llargs amb girs i revolts dels quals s’ignora la seva utilitat, encara que a tall d’hipòtesis podrien haver servit com llocs d’amagatall i refugi.

Pel que respecta a la muralla, es trobà el tram més extens i millor conservat de muralla amb dos murs de 30 metres de llargada i una cantonera en angle recte. Al tocar de la façana de l’Ajuntament es localitzà una altre tram del mur d’una llargada de 22m.. Aquest mur havia estat refet i reconstruït en un indret lleugerament avançada respecte a l’anterior amb un gruix de entre 60 i 70 cm. Posteriorment aquest mur va ser desmuntat entre els segles XVIII i XIX en alguns trams. D’altra banda, es va trobar el Portal d’en Mateu, del qual la primera referència escrita data del 1441 i estava emplaçat sota les escales de la façana principal de l’església de Sant Fèlix. Es tracta d’un cos avançat respecte a la muralla i fou bastit a la primera meitat del segle XV amb dos murs paral·lels de pedra i morter d’un gruix d’entre 50 i 60 cm.

Del fossar d’aquest indret es conserva tot el traçat que discorre en paral·lel a la muralla amb una fondària d’entre 2 i 3 m. i una amplada d’entre 6 i 8m amb les restes habituals d’abocaments de deixalles i runa, algunes procedents de l’esmentat obrador de vidre. Així mateix es va descobrir, al fons del fossar part de l’esquelet d’un individu jove amb l’ esquelet de dos grans gossos i una tortuga d’aigua.

Al febrer del 2012, en les obres de demolició d’una casa de principis del segle XX, al carrer de les Valls n. 11, es localitzà de manera accidental un altre tram de la muralla medieval, del fossar i una de les torres adossades. També, es descobrí un carrer desaparegut, alguns habitatges i monedes del segle XIII corresponents a l’època de Jaume I. Entre 2012 i 2013, es realitzaren excavacions al n. 12 del carrer Sant Joan, Via Massagué, 12-16 i Raval de Dins 21-27, que permeteren establir que el recinte emmurallat era major del que inicialment s’havia cregut. En principi es suposava que la muralla es tancava a l’alçada de la plaça de l’Àngel, però aquestes troballes demostraren que incloïen el barri del Raval fins i es perllongava fins l’actual carrer Mare de Déu de les Neus i girava per la Via Massagué.

Finalment, al novembre del 2020, s’iniciaren les excavacions arqueològiques a la Via Massagué 16- 22 i al Raval de Dins. Al gener del 2021 es descobrí un tram de 30 m de la muralla molt deteriorats, el fossar i una dotzena de sitges. A l’interior d’aquest sitges es trobaren peces de ferro, restes d’ossos de menjars i monedes de l’època de Jaume I i Jaume II.  

Bibliografia

ARGEMÍ RELAT, Mercè. El naixement de la vila al voltant d’un mercat medieval. Edita AARS, Sabadell, 2010.
BURGUÈS, Marian. Sabadell del meu record. Cinquanta anys d’història anecdòtica local. Joan Sallent impressor, Sabadell, 1929.
CARRERAS COSTAJUSSÀ, Miquel. Elements d’història de Sabadell. Edicions de la Comissió de Cultura, Sabadell, 1932.
MATEU i VIDAL Ernest (transcripció i compilació). Ordinacions de la Universitat de la Vila i Terme de Sabadell, 2 volums. Comissió de Cultura de l’Ajuntament de Sabadell, 1968 i 1971.
ROCA i GARRIGA, Pere. Les muralles de Sabadell. Quaderns de l’Arxiu de la Fundació Bosch i Cardellach. XXII, Sabadell 1972.
ROIG i DEULOFEU, Albert i ROIG i BUXÓ, Jordi. La vila medieval de Sabadell (segles XI-XVI). Dotze anys d’arqueologia a la ciutat (1988-2000). Ajuntament de Sabadell, 2002.
SÀPIENS,  20 de febrer de 2012.
La Vanguardia, 1 de març de 2021.

Foto portada: reconstrucció ideal de vila emmurallada al segle XV segons les dades històriques i arqueològiques.